Ho confesso: vaig ser constitucionalista

"Ara la Constitució està en mans dels paramilitars, els mateixos del franquisme però amb uniformes nous"

No es pot negar que milions i milions d’espanyols i de catalans (quan eren termes més o menys equivalents, amb certs i prudents matisos) van viure molts anys encisats amb la Constitució del 78. Jo en sóc un: era jove, tenia ganes de deixar enrere les velles històries familiars i m’ho vaig creure. L’edat no em va permetre votar en aquell referèndum del 6 de desembre del 78, però hauria votat que sí. Després em vaig comportar com si ho hagués fet.

 

Aquell conte de fades em va funcionar fins al 93, més o menys. Els vomitius escàndols del felipisme em van regirar l’estómac, però encara me’l va regirar més adonar-me’n que en el fons a la majoria de la gent ja li estava bé. Sí, el 1996 va guanyar Aznar, un llop disfressat de xai constitucionalista, però no es tractava de fer neteja, sinó de canviar el conductor del camió de la merda. Els anys de la «turbo economia» de Rato i companyia van servir de sedant: tothom (bé, no exactament, posem que el 70-80%) va fer pasta en aquells anys, molta gent es va apuntar a inflar la bombolla i les coses van anar raonablement bé fins al 2008. La Constitució del 78 complia aleshores 30 anys i encara no sabíem que estava tocada de mort.

 

Tot era mentida, sí, però quina boníssima i agradabilíssima mentida. No només compràvem i veníem pisos, demanàvem hipoteques astronòmiques i foníem les targetes de crèdit. També teníem una policia catalana, per exemple, que va fer desaparèixer gairebé els paramilitars de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. La mentida era més mentida, però funcionava: la millor Catalunya de la història dintre de la millor Espanya de la història. Qui no hagués comprat aquella moto?

 

La infecció va començar amb la «segona transició» que es va inventar Aznar. Ell, que havia estat contrari a la Constitució, es proposava ni més ni menys que capgirar-la com un mitjó. Aznar tenia el projecte de fer la Constitució d’Aznar, sense tocar ni una coma del text. Però no era només un il·luminat. Era el líder d’un projecte de renacionalització d’Espanya que trobava simpaties, ecos, a dreta i esquerra. Ell, quan va aconseguir la majoria absoluta amb el canvi de segle i de mil·lenni, va canviar de via aquell tren d’Espanya que, aparentment, deixava enrere un passat atroç, mesquí, miserable. Deu anys després, el 2010, va ser evident què estava passant, quan l’Estatut de Maragall va naufragar a Espanya i a Catalunya. Però ja feia una dècada que el tren anava en una altra direcció i que el maquinista i el guardaagulles Aznar avançava poderosament, orgullosament, cap a la reconstrucció de la idea imperial d’Espanya que tants bons resultats li havia donat a Franco.

 

Pel camí, molts d’aquells constitucionalistes ens vam anar caient del tren. Alguns van saltar, d’altres van ser expulsats o simplement van relliscar, és igual. No es pot pas dir que el tren vagi buit: va ple, pleníssim, de gent. Evidentment, els és igual la Constitució que porten per bandera. La qüestió és una altra bandera, la «rojigualda», que ha aconseguit prostituir la Constitució que havia de regenerar-la i convertir-la en una bandera de futur.

 

Al final, va tenir més pes i més força la bandera de Franco, a la qual, per allò de l’estètica, li van treure la gallina. O l’himne sense lletra. O l’Azor on navegava, tan prepotent, Felipe González.

 

Els desnonaments i les misèries de la crisi van despullar la Constitució. La corrupció sistèmica, a Espanya i Catalunya, va corcar-la sense remei. El reconeixement constitucional del deute, obra de Zapatero, va despullar-la una mica més. La deriva del Tribunal Constitucional i del poder judicial, convertit en el «rompeolas de todas las Españas», va acabar de rematar la feina. Ja teníem el franquisme sense Franco, la Constitució sense ànima, l’Estatut raspallat a cops de ribot...

 

I ara som aquí, presoners, ostatges, d’aquella Constitució que havia de servir per deixar enrere la pitjor de les Espanyes possibles, la que obria espais d’entesa o almenys de respecte, la que ens va permetre reenganxar-nos a Europa... 

 

Ara la Constitució està en mans dels paramilitars, els mateixos del franquisme però amb uniformes nous, i dels jutges que substitueixen el TOP i els tribunals del franquisme. I ho celebren, clar que sí, amb aquell orgull tan hispànic, amb la seguretat que dóna tenir soldats, policies i jutges per imposar unes noves regles de joc, que són les de sempre, les del general que després de mort va aconseguir infectar tota una democràcia. Han trobat l’argument perfecte per perpetuar-se en el poder i imposar-lo: un cadàver de Constitució, un cadàver de democràcia, que els cucs es mengen i seguiran devorant fins que no en quedi res. Al final, el Franco embalsamat haurà estat el gran supervivent, el gran transmissor, a través de la monarquia i el règim, del vell virus hispànic que tot ho mata. Ha durat més Franco que la Constitució. És evident qui ha guanyat i que rucs i ingenus érem els que ens vam creure aquella estafa.




Comentaris
Ramon
Jo no. Jo no vaig votar SÍ a un text que ens negava com nació.
És l'edat, Rovira
Passar de constitucionalista a secessionista i amb els arguments esgrimits només es pot dir decadència. No es preocupi, encara està en bon moment, però anirà a pitjor.
Joanb
A més a més, els problemes globals previstos per al futur immediat que ens espera posaran el turbo al camió de merda cap al precipici. Un deute impagable i un sistema de pensions destrossat. Amb el canvi climàtic, les catàstrofes mediambientals (sequeres, inundacions, desaparició de les platges i, de retruc, baixada del turisme). Tot i això, hi ha gent que els creu capaços de gestionar tot el que els i ens caura a sobra. I la culpa de tots els mals continuarà sent nostra, dels catalans.
Narcís ( Joan, permeti'm : )
No coneixia o/ i no visqué a país veí botxí , ço és , un servidor sap : - d'un noi que fent la mili al nord escoltà d'un altre per 1er. cop el mot ' polaco ' amb un menyspreu que esgarrifava així com Astúries és espanya i la resta terra conquerida ! - al mateix quarter, d'un altre noi ' colomí ' ( i pagès que mantenia sa familia i no fou alliberat de fer-la ! ), del qual se'n fumien fent-li la punyeta d'allò més ! - d'un home que vivint a Castella i sent malmirat intentava caure'ls-hi bé i . .
Narcís ( continuació )
. . només rebia ‘ talls ‘! – d’un altre que sent defora, era joiós de guanyar Melcior Mauri la ‘ Vuelta ‘ que no un estranger, i els espanyols desitjant ho fos aquest! - Àdhuc d’ hom cercant treball allà n’era bandejat quan li notaven accent català ensems amb dades d’haver nascut i estudiat a ca nostra ! – i, què dir-ne, de compatriotes nostres casats-ades amb espanyols-les, llançant-los ‘ com t’has casat-ada amb un-a català-na ‘!
Narcís ( acabo .. els casos que conec de temps ha .. són incomptables ! )
Els mitjans o premsa, ràdio i tv d'aquells anys parlaven d'allò més malament de Catalunya fins encara avui, ara i ací així plens de mentides/ falsedats i difamacions a dojo àdhuc massa població ' castellanitzant lletres com la J ' a dretcient ! PD : i aquell riure per sota el nas del PSOE .. i aquella LOFCA .. i aquella LOAPA .. i mai per mai voler ensenyar les ' balances fiscals ' .. . . . . l'atiament contra allò català ha estat sempre des del dia u d'aquesta constitució !
Ramon
Constitucionalistes en som tots els separatistes. I és clar, que volem que Catalunya tingui constitució. No tenir constitució seria com no tenir exèrcit. És a dir, quelcom que només es pot pretendre des de la subnormalitat. No hauríem de comprar tant el relat i el lèxic de l'enemic. Els que es diuen "constitucionalistes", en realitat defensen no la constitució con a concepte abstracte sinó un text constitucional concret que ens nega com a nació i que ens va ser imposat sota xantatge.
Ramon
Contraposar "constitucionalista" a "secessionista" és de riota. Constitucionalista es contraposa a absolutista (per més que, sí, d'acord, hi ha dictadures que tenen constitució com la castrista o la iraniana però també n'hi ha hagut que es deien democràtiques, com per exemple la franquista -"democràcia orgànica"- o l'Alemanya de l'Est -"democràcia popular"-). Aquí, constitucionalistes en som tots. Hauríem d'evitar comprar tant el relat i el lèxic de l'enemic.
Ramon
Es diuen constitucionalistes, com si nosaltres no en fóssim! I ens diuen nacionalistes, com si ells no en fossin!
Narcís ( per als espanyols només pot ser ' potència ' madrid .. encara que sigui " arreplegant " d'arreu tot deixant-los miserables .. no debades és la punta d'espasa de sa nació !) ( i nosaltres que no som la seva i ‘ els ben mantenim ‘, damunt,rebent fora mida, será amagar son rau-rau?)
Se m'oblidà : i les frases típiques - tòpiques en contra com : ' todo para ellos ' o ' para ellos, lo mejor ' o ' lo quieren todo ' o àdhuc ' todo se lo hacen suyo ' ( parlant del mateix Gil de Biedma dient-lo segovià ! ) ! PD : és obvi que defora no volien ' autonomies ' .. perquè mai volgueren la nostra ( i això que reconeixen haver prosperat com mai a sa història i ni així ens ho volen admetre .. hom pot ser més malvat i estúpid ?) !
Ganxet
La "Constitución" no és el problema. El problema és els nacionalistes espanyols (o sigui, gairebé tots).
federalista
jajaj si ramon si, t'has pres la pastilla pel cap anti bajanades ramonet, cal ser ruc per dir tantes imbecilitats com el tal ramon un tarat nazionalista, saps ramon que el teu pare politic corrupte i putrefacte el sr yoda pujol, i el seu segon miquel roca no nomes van votar si , sino que com diu el roca la van elaborar.i el roca encara la defensa ai gamarus mira que no fer cas al amo pujol ramonet, com es aixo noi jajajajajaaj.
Pubret Juan Ruvire
Dons, tentén parfestamén, dons, com mols da nusaltras, dons, la custitusió ja no ens raprasenta, dons
Ramon
Ascolta en Ruvira, dons, astá mol clá, dons, ca la custitusió es fexista i frenquista tu, vols di que no?

envia el comentari