Tots i totes a una

"La posició és molt difícil però ningú no va dir que la causa justa de la independència fos fàcil."

La reunió extraordinària d'aquesta mena de "consell republicà ampliat" de Waterloo, tot i que pobra en imatges, envia un missatge potent d'unitat. Tots els rumors, queixes, directes o indirectes se silencien per fer-se eco a l'uníson del pas donat pels presos polítics en declarar-se en vaga de fam.

 

Aquí hem entrat en un terreny on fem realitat allò que es demanava a l'unionisme espanyol "d'esquerres": avançar amb gestos, amb fets. Els que hi ha hagut, és millor oblidar-los. Com sempre, la iniciativa correspon a l'independentisme i els quatre presos polítics l'han fet servir, traslladant el debat a altres camps, per exemple, el mèdic, a part de al polític, al jurídic, al mediàtic, etc.

 

L'anunci de vaga té una dimensió personal i emocional molt pronunciada. Una cosa que només els qui comparteixen causa amb els vaguistes poden entendre i potser també els qui, sense compartir la totalitat de la seva causa, sí que en comparteixen una gran part. Els altres no ho entenen i probablement ni ho volen intentar.

 

Això no ens obliga a prendre'ns la vaga com el centre únic de l'acció però tampoc ens eximeix de fer-ho. L'estratègia no pot anar en funció dels presos i les vagues però tampoc no pot deixar de tenir-les en compte. La posició és molt difícil però ningú no va dir que la causa justa de la independència fos fàcil.

 

Són els mateixos presos els qui lliure i conscientment han creuat el Rubicó. Això ens obliga a tots. Ningú no pot inhibir-se. Per això és tan potent el missatge d'unitat a les 24 hores de l'anunci de les dues primeres vagues.

 

Ara, la unitat mostrada s'ha de convertir en acte. La compareixença conjunta del president Puigdemont i el del Parlament, Torrent, tradueix unitat institucional i política, molt convenient, i recorda que els dos Jordis són diputats de l'òrgan legislatiu. Però això també és simbòlic. És d'esperar que el "consell ampliat" hagi acordat línies generals d'acció i que aquestes formin el que se suposa que haurà de ser una declaració en motiu de la presentació del Consell per la República. Una declaració institucional que comprengui una denúncia de la situació actual i mesures proposades per combatre-la a l'interior i a l'exterior, així com per avançar la causa del compliment del mandat de l'1-O: independència/república.

 

La denúncia de la situació actual ha de partir de la no-acceptació de l'arrel del procés judicial de l'1-O, perquè és evident que és una persecució política disfressada de farsa judicial. Això no és un capritx, és la conseqüència lògica de dir que no s'acceptaran sentències condemnatòries, perquè es nega la legitimitat dels jutges per dictar-les. I la petició de llibertat dels i les presos polítics i l'anul·lació de les seves causes. Després, mesa de negociació per arribar a un referèndum pactat.

 

A tot això la vaga de fam hi incideix directament, plantejant criteris d'urgència. Catalunya ha d'anar a tots els fòrums internacionals, especialment els que tracten de tortures, demanant protecció per a uns presos polítics que només poden defensar els seus drets posant en risc les seves vides.

 

Cal anar també a totes les instàncies internacionals demanant mediació en un conflicte assimètric on un Estat vol fer servir la violència contra una minoria nacional. Aquesta es rebel·la contra la tirania de la majoria que, a més, s'afanya a prendre formes dictatorials, no democràtiques, com mostra el resultat de les eleccions a Andalusia.

 

Aquests resultats ofereixen camp per al debat sobre esquerra i dreta, però hi ha una cosa inqüestionable: les eleccions andaluses s'han decidit en clau nacional espanyola i això també presagia el leitmotiv de les properes eleccions generals espanyoles: tots i totes contra Catalunya.

 

Cosa que fa inevitable el lema corresponent a l'altre costat: tots i totes per Catalunya.




Comentaris
Te lo han puesto a huevo.
Podrías hacer huelga de hambre hasta el final y pasar a ser el primer mártir mercenario del proceso; de esta manera al no tener que venderte miserablemente a la burguesía catalana del 3% para seguir comiendo, dejarías de soltar tu bilis habitual y los gusanos estarían enormemente agradecidos.
Narcís ( hom què pot esperar de politicastres autonòmics forans, quan diuen haver prosperat sa terra com mai en sa història i, alhora, no només no agraeixen legalment ni econòmica res a Catalunya, que, a sobre, la difamen, injurien i calumnien ! )
Defora/ espanya " contra Catalunya tots a l'una " ! PD : sia per absència de moral/ ètica sinó maldat, sia per ignorància tot dient ' no quieren ser españoles ' i .. tururut, sia per no ser mal mirats sinó por de sos mateixos paisans, sia per treure'n profit de l'anticatalanisme així enfilar-se políticament !
terrassenc
Ja tenen els vots i la legitimitat des de fa més d'un any. Tot el que no sigui aplicar les lleis de desconnexió és marejar la perdiu i seguir amb la camamilla en vena.
Mbv
Andalucia ha reconocido el poder del independentismo catalán al situarlo en el centro de su campaña. O sea que dependen de si nos vamos o no. Tiempo atrás decian que si Catalunya se independizaba se moriria de hambre. Ahora és al revés. Tiempo al tiempo.
gepeto
Res de nou menjant del proces pobre home fent la seva feina encomanada per puigdemoc ,mantindre la flama del personal encesa ,sigui solidari i faci voste vaga de fam deixis de tant macdonals
No enredi la troca, la vaga de fam és una arma llancívola contra l'oponent interior, és a dir Erc. Calculada avenint-se als tempos que els advocats coneixen. Siguem honestos i deixem de marejar les persones i fer-los xantatges emocionals. Els polítics no serveixen. Ho farem al carrer. No és segur que guanyem però almenys no arrossegarem la dignitat per terra.
Carles Viñals Casado
Dons, sambla mantida, dons, en Ramó Cutareill, dons, qun xarnegus com tu, dons, escriu aquets articlas tan bons, dons, anorabona Ramó Cutareill
federalista
cal menjar i el mercenari a sou ,ha de tirar bilis odi i merda, i la burguesia lladre li dona les engrunes al pobre home, ben pensat no cal menjar ,mercenari fes tu tambe una vaga de fam,i a veure si amb sort, deixes de dir bajanades , per sempre, a veure si es veritat, i marejas al univers tota la eternitat pero en altra dimensio babau jajajaja, no caura eixa breva com es diu en castella.
Jaume
Tots cintra espanya
Això ens obliga a tots?
Pues entonces que Madrenas y tú, Ramoncín, como mascota de esta señora os pongais a dieta como los presos de Lledoners. ¿Por qué le llamais huelga de hambre?. Hay dietas mucho más estrictas que lo que hacen estos tipos. En fin, vivir para ver.
Clar
Al federalista qui el paga? Fondos reservados; ..?

envia el comentari