Que el nostre mal no vulgui soroll, a sobre

"Hi ha tensió al Congrés i al Parlament perquè s'ha portat la societat catalana al límit, aplicant la violència de l'Estat contra persones indefenses i represaliant els seus representants democràtics"

Si no hi ha negociació, no hi pot haver política. Per això no s'acaba d'entendre quina mena de suavitat esperen els diputats del règim dels representants d'ERC a Madrid, un dels partits que està essent reprimit més durament, des del secretari general fins als regidors de l'últim poble que va donar suport a l'U d'Octubre. Els diputats monàrquics estan còmodament escarxofats en els seus escons mentre s'empresona i es represalia en nom seu. I, a sobre, demanen que no se'ls faci notar i que no se'ls diguin paraules gruixudes. El cinisme és infinit.

 

Hi ha tensió al Congrés i al Parlament perquè s'ha portat la societat catalana al límit, aplicant la violència de l'Estat contra persones indefenses i represaliant els seus representants democràtics. I la dialèctica és dura perquè els partits catalans han de respondre a un assetjament constant, a la mentida institucionalitzada i a la calúmnia política i personal.

 

Les elits de Madrid estan jugant al set i mig. L'aposta és per quina pot ser la màxima quantitat de repressió que es pot aplicar contra Catalunya sense que, de retruc, els trontollin ni el seu poder ni els seus privilegis. Però, en qualsevol cas, no es poden aplicar els principis expansius del nacionalisme espanyol sense que et diguin falangista. Perquè vénen d'aquí, se n'han mogut ben poc i cap allà que tornen.

 

 




Comentaris
terrassenc
Poden fer el que vulguin, els dirigents catalans fa un any van renunciar a defensar el seu propi poble, per això no volen ni sentir parlar de la República Catalana. Els espanyols no podrien fer res contra un Estat català i si no el tenim és perquè els nostres dirigents ja els hi està bé.
Qui no ha sentit la dita,
De tant dir mentides al final no et creu ningú ni quan vols dir una veritat. L'estat amb els seus cadells volen tensionar amb fal·làcies a una Catalunya incrèdula amb el que està veient. Sang o tinta? Escopeter disparant i en Roger caient al terra, dubtes per la bala de goma?... Així fins a mil. La dreta reconvertida en extrema dreta per veure qui és més espanyol proclamant als quatre vents que s'ha d'actuar a Catalunya per la tensió que s'hi viu als carrers. Una fal·làcia per fer de teia.
El cinisme és infinit
I tant, Cot, el secessionisme (i els teus articles) són pur cinisme. Et creus tot això que escrius o és per tenir contenta la parròquia descerebrada habitual?.
Oh i tan Salvadó
Dons tens molta rao, dons com sempra. Grasias Salvadó pal teu articla.
Narcís
Qui pot esperar res adult/ madur d'aquests tipus o estat que no sigui " viure al dolcefarniente " a costa de Catalunya, a costa de l'excusa de Catalunya .. tant de bon estatus els enterra qualsevol remordiment àdhuc els atia a fúmer més per a ben assegura'l ! PD : verament són xiquets, però amb pèl .. ço és : són com el nois grans que es fumen amb un de petit o petits .. i, a sobre, no volen els hi diguin covards, pinxos i roïns !

envia el comentari