21 de desembre

"En menys de 10 anys, l’autodeterminació ha passat de ser un plantejament exòtic a esdevenir la clau de volta de qualsevol procés de diàleg que inclogui la majoria parlamentària catalana"

Pedro Sánchez ha anunciat que el 21 de desembre reunirà el Consell de Ministres a Barcelona, i ha fet saber a través de la portaveu del govern que està disposat a aprofitar el viatge per reunir-se amb el President Torra al Palau de la Generalitat. En un temps en què la majoria de la política es fa a través de gestos sense contingut real, és perfectament possible que el president espanyol estigui buscant només dues fotografies emmarcables sota l’etiqueta del diálogo i l’acercamiento a Cataluña, coincidint amb el primer aniversari de les eleccions convocades per Rajoy amb el 155 a la mà. Però també cal considerar la possibilitat que vingui a presentar una proposta política. Últimament les filtracions des de la Moncloa deien que el pla de Sánchez consistia en desescalar la tensió primer, i després fer una oferta a Catalunya, però és possible que el president espanyol ja s’hagi adonat de fins a quin punt és naïf aquest plantejament: és impossible desescalar amb els polítics independentistes en presó preventiva, amb peticions de penes de més de 200 anys i amb un judici televisat que acapararà l’atenció mediàtica, política i social dels pròxims mesos amb un plus de tensió, ràbia i dolor a Catalunya.

 

No només és impossible desescalar, sinó que anem a tota velocitat cap a un nou pic de tensió que té molts números de ser molt més intens que el d’octubre de l’any passat. Tindria una certa lògica que Sánchez volgués marcar distàncies amb el Suprem abans de l’inici del judici intentant posar en marxa una via política paral·lela a la judicial. Es dóna la circumstància, a més, que les eleccions andaluses ja hauran passat (2 de desembre) i que el procés d’aprovació (o no) dels Pressupostos Generals de l’Estat encara estarà obert. Sembla raonable, doncs, especular amb alguna cosa més que una foto el 21 de desembre.

 

Però, què pot oferir Sánchez? Ara mateix, res que pugui moure l’independentisme de la seva posició. El drama de la política espanyola en relació a Catalunya és que ha fet les coses tan rematadament malament, amb tant de nacionalisme espanyol i tan poc sentit d’estat plurinacional, que el que fa 10 anys hauria estat una romàntica demanda de màxims com és un referèndum d’autodeterminació, avui s’ha convertit en una línia vermella de mínims per al bloc social i polític que governa a Catalunya. Aquest bloc social i polític no està disposat a parlar de com ens quedem a Espanya si abans no es permet als ciutadans decidir si ens quedem a Espanya o no. En menys de 10 anys, l’autodeterminació ha passat de ser un plantejament exòtic a esdevenir la clau de volta de qualsevol procés de diàleg que inclogui la majoria parlamentària catalana.

 

En aquestes condicions, l’estat només té tres camins a Catalunya. El primer, acceptar aquesta realitat i negociar un mecanisme perquè els catalans puguin decidir, presentant al mateix temps, si li sembla convenient, una oferta que convenci la majoria de romandre a Espanya. El segon, enrocar-se en relació a l’autodeterminació, esperant que la societat catalana es cansi i es rendeixi, però assumint al mateix temps el risc que passi el contrari: una escalada del conflicte de conseqüències imprevisibles que acabi forçant la intervenció activa de la UE. I el tercer, guanyar-li a l’independentisme les eleccions i formar un govern unionista/constitucionalista a la Generalitat que faci un plantejament diferent. De moment, som en el segon escenari.

 




Comentaris
Espectador
Sànchez no oferirà res a Catalunya perquè Sànchez no pot oferir res , excepte fum , fum que a Catalunya es compre a toneladas des de fa anys . Sànchez es un ninot en mans de la casta extractiva madrilenya que es qui en realitat governa Espanya .....desde sempre . Si Catalunya vol ser lliure de veritat s'ha de moure en profunditat , i la força del moviment ha de ser 98 % del poble i 2 % dels polítics , si no perdreu ,una vegada més
Espectador
Sánchez es intrascendent. en la resolució del " problema catalan " i es realment preocupant veure encara desprès de tot el que ha passat , la persistencia de la " Síndrome de Stockolm colectiu de Catalunya " En les próximas setmanes ,es vendrá " la llegada del salvador " i us quedareu enpantanagats 50 anys més .
sense prendre la iniciativa, sense rigor, sense sentit d'Estat
Indepe jo, no deixa mai de sorprendre'm la incapacitat de fer política dels líders i opinadors indepes. La cosa ja fa anys que va de demostrar als catalans que dubten que el PSOE res. El PSOE no canvia les demandes absurdes de la fiscalia, punt per nosaltres. Que els independentistes oferissin votar una solució federal a la alemanya -recaptació d'impostos, control d'infraestructures, etc-i -segur- no ho donen, punt per nosaltres. Pujades de primes, intervencions d'Europa? recordeu Bòsnia?
El mateix día que varem guanyar les eleccions un altra vegada
Recomano als diaris que posin tant poques noticies com l’hi ha dedicate a les Primaries.
Esteu fent trampa. L’objectiu es que no puguem visualitzar més del 50% encara que suigem el 67%.
1. el referendum l’em fet i l’em guanyat 2. Si en voleu un de nou no es per donar veu a la gent si no per manipular lo amb 3 preguntes i fer lo no per independencia si o no sino per rascar vots al independentisme ara que ja sobrepasa el 65%.
No hi ha solució
Des de SEGLES no ha vingut mai res positiu per a Catalunya des de Espanya-Castella. Per tant això no canviarà. A més a més , ara, al nostre país hi ha una gran part de població amb mentalitat colonitzadora.
Narcís
Catalunya no pot ser usada, grapejada, potinejada per interessos forans, d'estratègia forana .. sempre seriem perdedors, seriem els últims, seriem, encara més si fos possible, escarn d'aquest estat endarrerit/ no ningú i delinqüent en sa fatxenderia, en so complex i en sos actes delictuosos amagats en allò institucional ! PD : no debades son cavall de batalla és el desvergonyiment, el cinisme i la descaradura !

envia el comentari