Catalanes, catalans: “un esforç més si voleu ser republicans”

"La unitat és la base i l'escut de l'independentisme, on concentra els seus atacs l'enemic."

El marquès de Sade, a 'La filosofia al tocador'.

 

Només hem canviat el subjecte. L'esforç és l'important. Quin esforç? El suprem, el de la unitat. El que anima un clamor de la societat, que apunta a un únic objectiu estratègic. Aquest tren només té una estació termini. No pot aturar-se i encara menys retrocedir. Només pot arribar al seu final o descarrilar abans. La unitat, que distribueix i equilibra les càrregues, garanteix l'arribada al punt final.

 

S'ha dit moltes vegades i és just repetir-ho: la unitat és la base i l'escut de l'independentisme, on concentra els seus atacs l'enemic. Si per fer prevaldre altres consideracions s'abandona l'escut, el mal serà a tot el moviment.

 

 

Fins quan?

 

La política espanyola és un galimaties caracteritzat per la inestabilitat parlamentària, la inoperància de les institucions i el desprestigi del poder judicial. En aquest galimaties es prenen decisions davant la major crisi constitucional del país en dècades. Anomenar a això Estat de dret és jugar inútilment amb la bona fe de la gent mentre tota Europa contempla el descrèdit de la justícia espanyola i coneix la qualitat dels mitjans. El judici europeu continua en la línia de la "llegenda negra" que Borrell s'està esforçant a desmuntar, mentre silencia el clamor dels presos polítics a les presons de l'Estat.

 

La qüestió és, en efecte, fins quan aguantarà el govern de Sánchez, amb una minoria parlamentària evident, una oposició aferrissada, un aliat tebi que sembla més un semiconductor i un endimoniat problema català que no entén, no sap com resoldre, però sí que sap que amb la violència no perquè és la línia vermella europea.

 

En aquestes condicions, la situació ideal per al govern, és a dir, per a l'Estat, és la inacció. Mentre les coses continuïn com estan, en l'ordre declaratiu, poden segui així fins la fi dels temps.

 

Però la pressió del moviment, la referència al mandat de l'1-O, la lluita per l'alliberament dels presos polítics no s'aturen i obliguen la Generalitat a recuperar allò que, de fet, no ha perdut mai, la iniciativa política. El plantejament de noves mesures aproximen el punt de ruptura amb l'Estat.

 

El realisme obliga a tenir en compte les qüestions polítiques del regne d'Espanya, especialment les que incideixen sobre els assumptes catalans, per exemple, les decisions dels tribunals, els processos, etc, però sense oblidar que aquesta incidència en els assumptes catalans es basa en la força bruta i no en el lliure consentiment dels seus ciutadans, a qui es nega la veu. Per exemple, està molt bé indignar-se amb la desmesura de les peticions fiscals a la causa general contra l'independentisme i també augurar que no es reconeixerà cap decisió que no sigui la lliure absolució. Però també ho està presentar batalla molt abans, demanant no l'absolució dels processats injustament sinó la nul·litat del procediment per ser un acte de persecució política disfressat de farsa judicial.

 

 

Per tant, sí, prendre en consideració els avatars del regne veí -una tragicomèdia- però sense perdre de vista l'objectiu estratètic propi, la dinàmica pròpia de la revolució catalana. Tot aixo obliga a actuar com la República independent que, de fet, és Catalunya, sotmesa transitòriament a un altre Estat pel dret d'una conquesta llunyana. En l'exercici d'aquesta sobirania de facto, emparada i sostinguda per la unitat d'acció, es multiplicaran els ocnflictes amb l'Estat a nivells molt diversos. Si tots reconeixen la prevalença de l'acció unida, sense transacció, l'Estat tard o d'hora esgotarà la seva capacitat repressiva i seurà a negociar.

 

Un esforç més si voleu ser republicans.

 




Comentaris
federalista
jajajaajajaj quin xiste del pallasso a sou aquest,republica de fet sotmesa a altre estat, diu el paio aquest sense tremolar, jajaja cal menjar curt i lelo i la burguesia lladre paga be , be a tu poc que no ets flaubert, cuta lelo, pero home pensa una mica abans de dir tantes gilipollades en tan poc espai curt i lelo jajajaj ai que em tronxe.
Sr. Cotarelo, la gent ja hi som, aixó ho diu als partits?
La gent sempre hi em set, els nostres partits ens volen barrar el pas amb som 80%, omnium tractan de desinflar Anc, amb síndics i amb tot tipus de martingales . El nostre president Puigdemont ens diu que el van enganyar, veritat pero Iiiiii? que ha fet aquests any. Necesitem estrategia i coordinació. Sortim a proptestar i ens tiren el mossos al damunt. Els nostrats que volen mantenir l’status quo tenen molta presa perqué abaixem les expectatives cada día. Ara donen la culpa al poble.
Gepeto
No vengui mes fumarada cota aqui no existeix cap republica ni transitoria ni res i qui sho cregui pateix una malaltia fatal ,per cuatre xavos no sha denganyar la gent ja esta be postveritat
Espectador
Mentre el poble, la gent , no prengui la iniciativa definitivament , tot continuarà exactament com ha sigut desde el dia de la conquesta llunyana . Els partits polítics catalans son obsolets y només representen a individus perfectament manipulables ( " seguiremos negociando " ) i fàcilment controlables. Els partits polítics son organitzacions malaltises que no poden liderar mai una revolució , que es el que proposa Catalunya ................
Espectador
..........En realitat fan tot el contrari , evitar que es produeixi el canvi . Quins sons els principals frenos actualment ? La Generalitat i el Parlament . Algú s'imagina Torrent lideran la independència ? amb Tremosa i Tardà al seu costat ? Imaginació al poder i actuar colectivament . Nous líders .
¡separatas!
Con un "lumbreras" como este sujeto ya no necesitáis nada mas. En 2 días os quedáis con ese cacho de España que es vuestra región. ¡Qué visionario!, ¡cuánta sabiduría!....
terrassenc
Els que han evitat fins ara la República Catalana tenen noms i cognoms, es diuen Puigdemont i Junqueras. Mentre l'independentisme no voti d'acord amb aquest fet no hi haurà República.
Mari
Me agrada escoltarem,sempre ens fas rumiar,i està coherent i vertader,tens Moltíssime raó,els hi cal UNITAT,però de veritat,el poble és molt pacient...,però tot té un límit,és veritat,ja són masses anys...,ens cal treure'ns la Són de les orelles,abans no ens les tallin...
Tens molta raó Cotarelo, m'agrada molt llegir les teves opinions doncs son més objetives. Els catalans tenim masa pasivitat, ens falta aquell punt de mala llet i de deixar de parlar per passar als fets. Amb una aturada de país ho sacsejariem tot una mica, que es el que cal fer per donar una empenta al procés!
Ara mateix
Ara mateix, només una aturada general del país, podria moure alguna cosa. En general els catalans no som prou conscients del futur que ens juguem. Bon article de Ramón Cotarelo!!!
Jordi astalada
Dons, molta rao en Ramó Cutarell, dons, no ia unaltra sulusió, dons, molstas grasias en Ramó Cutarell, dons find i tot que siguis xarnegu, dons, els catalans testimem, dons
2018
CAL ATURAR NOMÈS EL PAIS EN LES FRONTERES AMB ESPAÑA... I DEIXAR OBERTA LA VIA A FRANÇA (ELS NOSTRES CAMIONS PODRAN EXPORTAR I EN CANVI ELS SEUS NO...)
Mar 350
Bravo Ramón, crec que durant el 2019 la multitud de consultes monarquia/república que es faran a CAT i a Espanya també unirà el republicans d'aqui i d'alla.
Ramon
No, no volem ser republicans. Volem que Catalunya sigui catalana. Que d'això, no de cap altra cosa, va el conflicte.
Narcís ( allò que és obvi és que lleis de país vessador de sang catalana, per ser catalana o defendre la veritat, el bé, la raó i el dret, mateix dret natural .. mai per mai poden ser nostres! )
Republicans, no ho sé, això ho ha de decidir nostre poble ! Del que es tracta és de ser lliures així independents de botxí aliè ! PD : que el camí pot ser la demanda de la República Catalana .. doncs, som-hi ( però un cop independents nostres compatriotes han de ratificar aquesta forma de govern ! ) !

envia el comentari