Sedició al cove

"El ‘Deep State’ espanyol és molt més fort, i sobretot poderós, que no pas la persona que hi ha a La Moncloa, sigui del partit que sigui"

L’acusació de rebel·lió per a tots els líders independentistes consagrada per la fiscalia torna a trencar la baralla. Els minsos senyals d’acostament entre el govern de Pedro Sánchez i part de l’independentisme han quedat novament esberlats. I un altre cop s’obre un nou escenari que ja és vell, ja és conegut. Quan semblava que hi havia un tímid acostament per, com a mínim, desescalar la tensió política, la fiscalia ha tirat per terra aquesta possibilitat. Això demostra que el ‘Deep State’ espanyol és molt més fort, i sobretot poderós, que no pas la persona que hi ha a La Moncloa, sigui del partit que sigui.

 

Les institucions espanyoles han comès avui un nou acte de poder davant la possibilitat que tremoli el bé sagrat pel qual existeixen: la unitat d’Espanya. I això és tradueix en l’erràtic moviment del govern espanyol que, intentant no trencar definitivament els ponts, ha pretès disfressar com a gest la petició de l’Advocat de l’Estat; aquesta cosa de descartar rebel·lió però posar-hi sedició. Un posicionament inútil per commoure ERC i PDeCAT al Congrés, una claudicació a ulls del PP, C’S i Vox, que ho consideren poc menys que una traïció.

 



Ara bé: que Pedro Sánchez es pensés que amb el canvi de rebel·lió per sedició n’hi hauria prou per continuar negociant amb el Palau de la Generalitat només pot suposar dues coses: o un desconeixement del canvi de paradigma que hi ha hagut a Catalunya els últims anys (i per tant una greu incompetència pel càrrec que ocupa) o una nova mostra de paternalisme camuflada amb aires de magnanimitat. Si el govern de Puigdemont va trencar l’ordre constitucional, l’advocacia de l’Estat hauria d’haver fet com la fiscalia i anar amb tot a l’acusació. Si el 28 d’octubre del 2017 tot continuava igual, senyal que no va passar res i per tant l’Estat hauria hagut de retirar les acusacions i per tant obrir, com a bon estadista, un nou escenari polític net de qualsevol càrrega judicial i penitenciària: no hi ha carrer del mig.

 


Quan es deia, ja fa temps, que s’havia passat un punt de no-retorn era per dies com avui. L’època de d’obtenir un 15% de l’IRPF a canvi de renunciar a les matrícules amb distintiu català s’ha acabat. Ja no es bescanvien els Mossos a les carreteres per un Aznar a la Moncloa. Tot això, que en el seu temps deuria tenir el seu sentit, ja ha acabat. A Espanya ja només li queda una opció per no perdre Catalunya: oferir-li un nou estatus polític orgànic i sotmetre’l a votació. A Catalunya ja hi ha una majoria bloquejant que no accepta menys que això. I evidentment, aquesta nova fase històrica ja no inclou el canvi de cromos de rebel·lió per pressupostos. O es parla de l’àlbum sencer, o res. Més que res perquè el peix del cove ja està podrit.




Comentaris
Narcís ( . . . gens ni mica ni sa pròpia constitució, ni la funció de sos mateixos fiscals, ni tan sols ídem de sa advocacia, i què dir-ne de candidats a la presidència de llur estat mitjançant mentides, difamacions, calúmnies a dojo sobre qualsevulla cosa catalana, començant per no interessar-los n
És obvi que per espanya entenen ' ampla és castella ' ; per llengua espanyola, el castellà ; per literatura i mateixa història espanyola, la castellana ; i per política, l'absolutista, caudillista, autoritària, dictatorial així també de castella . . . . . tot plegat, impossible Catalunya ( i PPCC ) pugui ser espanyola de res , fos només perquè ells mateixos mai ho han permès ( o cal àdhuc recordar no deixar-nos ser a Amèrica en 200 anys ? ) ! PD : si, a sobre, li afegim que no respecten . . .
L objwctiu
Els pressupostos se ls enfoten. No és amb aquest objectiu que treballen
República
A Catalunya ja la han perdut, no crec que cap persona del principat, amb dos dits de front i uma mica de dignitat es pugui sentir part d'aquest pais, ranci, caspòs, ple d'odi i que sempre ha viscut del saqueix. Jo no m'he sentit mai espanyola, però ara em sento anti-espanyola
Em penso que els es igual aprobar els presupostos, els allargen i ja està.
I si cal trenquen el model, desfàn les autonomies i ja està. Sempre s’ha de pensar en quin sería el pitjor escenari posible i preparar per fer l’hi front.
Hhhu
Ñ cada dia fa més fàstic. Ñ NO, GRÀCIES.

envia el comentari