Un procés europeu

"Vulguin o no, els dos milions llargs de catalans independentistes o els tres o quatre que volen votar són ciutadans europeus que, almenys teòricament, haurien de tenir el mateix nivell de drets que els seus conciutadans"

Al món hi ha, potser, dues dotzenes de territoris amb la sobirania en conflicte. La casuística és tan diversa que hi ha hagut des de xocs bèl·lics entre estats (Malvines, per exemple) fins a un cas -Bir Tawil, un trapezi a la frontera entre Egipte i Sudan, amb una superfície equivalent al triple de Menorca- en què no hi ha ningú que en reclami la possessió. En dos d'aquests dossiers reconeguts internacionalment Espanya hi està implicada: Gibraltar i el Sàhara Occidental. La majoria d'aquests conflictes s'eternitzen perquè les forces que defensen l'estatu quo acostumen a ser més poderoses que les que el pretenen modificar.

 

És a dir, el reconeixement internacional del conflicte no en garanteix la resolució. Pot ajudar i, de fet, d'aquí a pocs dies (el 4 de novembre) a Nova Caledònia podran decidir lliurement si volen mantenir-se com a territori d'ultramar de la República Francesa o, per contra, esdevenir un país independent. Però, en general, els informes sobre aquests territoris s'omplen de pols als arxius de les cancelleries. Un cop constatat el conflicte, s'ignora. I tal dia farà un segle.

 

Aquesta displicència generalitzada dels estats només la pot trencar la gent. Vulguin o no, els dos milions llargs de catalans independentistes o els tres o quatre que volen votar són ciutadans europeus que, almenys teòricament, haurien de tenir el mateix nivell de drets que els seus conciutadans escocesos, per exemple. I el mateix pel que fa als rapers o els activistes cívics. Té raó Xavier Vendrell quan assenyala cap a Europa, que és la mateixa direcció en què s'orienta l'exili. Potser per aquí comença el retrobament estratègic que ha de substituir el passat procés de referència espanyola per un altre que interpel·li Europa.




Comentaris
Espectador
Es suficient llegir l'entrevista de Vilaweb amb Xavier Vendrell . per entendre que Catalunya mai será independent amb estratègues del seu nivell . Definitivament s'han de cercar nous líders urgentment .
No espero res de Europa. És una enredada com el règim del 78. Sí de debò volguessin una " llar nacional catalana", els nostres polítics estarien preparant les municipals per fer realitat la república, aquella que es dibuixa on el 80% del territori arriba a gairebé un 70% de forces independentistes. No cal anar a buscar ous a vendre.
Tant parlar d'eixamplar la base, amb aquell to paternalista, i amb tanta performance el que aconsegueixen és que s'aprimi. Indepes nouvinguts o de tota la vida fugen esperitats de tanta impostura. Sabíem que seria difícil, el que no sabíem era que qui ho encapçalava no tenien punyetera idea o eren coixos del front, tot i que algunes coses ja ho feien sospitar. Seguirem i ja ens ho trobarem. De fet això dels líders és un aspecte tribal i seria higiènic prescindir-ne, els canvis els fan les person
Nova Catalonia
En 2014, Puigdemont y compañia votaron en contra de la resolución reconociendo el derecho a la autodeterminación de los palestinos, los kurdos y los saharahuis. Ahora que han visto la luz toca ponerse en la cola y esperar turno. Mientras tanto, podríamos explorar las posibilidades de ocupar Bir Tawil, y llamarlo Nova Catalonia o algo por el estilo. Así nuestros incomparables líderes podrían usarlo como campo de pruebas simbólicas sin cargase la Cataluña efectiva a fuerza de ocurrencias.
No et preocupis per Escòcia, Cot
Gràcies al Brexit els catalans tindrem més avantatges europees que els escocesos. Aquell ministre bocamoll i no molt intel·ligent anomenat Cameron va permetre als escocesos votar la seva independència (va ser un pacte, no un dret) i li va sortir bé. Després va permetre el referèndum del Brexit i li va sortir malament. Recorda qu'Escòcia té petroli en el seu mar mentre que Catalunya no i això sí que assenyala diferències entre uns i altres.
N'estás segur ??
Estás segur que a la plataforma marítima entre Catalunya i Balears, no hi ha petroli ??. Jo no ho tindría tant segur; hi han "molts fils de poder internacional" que es mouen amb l'idea contraria.
UE, el FEIXISME DELS ESTATS CRIMINALS
la UE es la promotora de totes les guerres dels Balcans, es pur feixisme, franquisme i nazional.socialisme. la UE ES L'ODI A LA DEMOCRACIA, ES PUR PARASITISME DE FUNCIONARIS GANDULS, FEIXISTES I BORRATXOS. A EUROPA no es pot demanar res de res, tret de marxar de la ue AMB EL CATEXIT; sort que la merkel la comunista demencial ja cau i la socialdemocracia de la imbecilitat fa figa COM DOCTRINA DE LA GANDULERIA I EL DESPILFARRO ANTISOCIAL. USA, ISRAEL, CANADA, CROACIA, LITUANIA, URSS
El petroli de Tarragona
Hi ha, s'està explotant des de fa més de 10 anys i és molt poca cosa. Això del petroli català, Israel i tal és un bulo més del secessionisme. @N'estás tu segur que hi ha tant petroli com a Escòcia??.
ciutada del mon
no home no cot, es un asumpte galactic, que cony galactic de tot l'univers visible,del no visible encara no perque la llum del big bang no ha arrivat, i per tant l'assumpte dels condats catalans no el coneixen encara, clar esta, pero en el futur dels temps d'aci a uns milers de millions d'anys quan arrive la llum el coneixeran tambe.
terrassenc
Repeteixo comentari (com és que es perden?). Fals, els estats són ens polítics, responen al que fan els governs.. Només que el govern de la Generalitat reconeixi la República, immediatament saltaran els telèfons a tots els despatxos de la UE.
Nuria de Mexic
Clavat. A l´antiga Jugoslavia el conflicte va començar a canviar quan els eslovens, pero sobre tot els croates, van deixar de tenir com a horitzò Belgrado i van començar a enfocar totes les seves gestions cap Europa i cap al món. El principal error del procès català ha sigut pensar que els partits portarien a l`independencia (no es la feina dels partits) o que la gestiò amb Madrid acabaria amb resultats. Cap de les dues coses han servit de gaire.

envia el comentari