Avui el president del Govern espanyol fent referència a Catalunya ha afirmat en la sessió de control al Congrés que els referèndums com el del Brexit només “segreguen, fragmenten i enfronten societats”. No pensava això el socialisme, quan veia lluny o impossible l’exercici del dret a l’autodeterminació amb Franco encara viu, l’octubre de 1974 en els documents polítics del congrés de Suresnes: “La definitiva solución del problema de las nacionalidades que integran el Estado español parte indefectiblemente del pleno reconocimiento del derecho de autodeterminación de las mismas que comporta la facultad de que cada nacionalidad pueda determinar libremente las relaciones que va a mantener con el resto de los pueblos que integran el Estado español”. En el mateix congrés, el PSOE considerava en una resolució política que la prova del cotó que la democràcia hauria retornat a l’Estat espanyol seria el reconeixement del dret d’autodeterminació de tots els pobles ibèrics.
Podríem dir que l’abisme entre Suresnes i la darrera dècada del PSOE és fruit de les contradiccions de governar, de les pressions de la cort i de la crosta, de l’alè soterrat però encara viu del franquisme, de la propaganda anticatalana persistent, suada i tan efectiva en moments de desconcert dels partits a l’Estat o, per què no, inherent al mateix PSOE per incapacitat de quadrar els seus efectius o de liderar una via valenta de diàleg i de apoderament ciutadà en la presa de decisions. Seguint la doctrina del PSOE de Suresnes, el que s’ha fet evident 44 anys després és que la democràcia no ha retornat plenament encara a l’Estat espanyol.
