La República dels castellers

El president Puigdemont representa la legitimitat de la República a l'exterior però no ho fa per sí mateix sinó com a punt d'acord i confluència dels elements que coincideixen en l'independentisme

Diuen les cròniques que, quan Franco va destituïr Pemán com a membre del Consell d'Estat pel seu monarquisme l'escriptor, preguntat en una entrevista (a l'ABC, és clar) per a què servia el Consell, va respondre: "per escoltar l'aconsellat". L'anècdota ve al pèl perquè, en les circumstàncies actuals, és molt convenient afegir pes intel·lectual a les decisions de les persones que simbolitzen els eixos de l'independentisme en totes les seves variants. El president Puigdemont representa la legitimitat de la República a l'exterior però no ho fa per sí mateix, de manera carismàtica, sinó com a punt d'acord i confluència de tots els elements que coincideixen en l'independentisme i per això és molt convenient que la seva acció tingui el suport d'un òrgan col·legiat.

 

Al seu torn, aquest òrgan col·legiat, es digui com es digui, Consell de o per la República, és imprescindible per raons evidents. La República ha de tenir un mitjà d'acció exterior independent del govern d'Espanya que no fa altra cosa que boicotejar l'activitat internacional de la Generalitat.

 

L'absència de la CUP, en principi coherent amb el seu enduriment davant les tàctiques del Govern i el Parlament,no està ben calibrada. Una cosa són el Govern i el Parlament i una altra la presidència de la República. Els primers són ens de brega quotidiana, amb una tendència a negociar i pactar que cal vigilar de prop per no incórrer en l'autonomisme. La segona, sense perdre eficàcia d'acció, toca un ordre legitimatori i simbòlic que només es poden menysprear amb raons de molt de pes.

 

Tots els participants al procés tenen les seves funcions i responsabilitats i, si hem arribat units fins aquí i ho hem fet precisament perquè estem units, només un motiu clar, rotund, transparent, pot justificar la ruptura de la unitat, i no consideracions tàctiques o partidistes.

 

Tothom està treballant en condicions molt difícils, amb assetjaments permanents des de l'Estat i trampes de tot tipus. Les accions encarades són molt diverses i poden derivar en conseqüències polítiques i jurídiques molt diferents. El més important per ara és insistir en l'alliberament dels presos/es polítics i l'anul·lació de la causa. És on més mal es pot fer a l'estratègia repressiva de l'Estat, que no ha canviat ni una mica amb el govern de Sánchez. El tracte és nítid: si no hi ha alliberament de presos i anul·lació de la mascarada judicial, no hi haurà pressupostos.

 

La deslegitimació de la repressió judicial a mans d'uns tribunals prevaricadors i el desprestigi internacional són tan obvis que fins i tot el bloc del govern (PSOE/Podemos) s'escindeix, amb una part mirant de trobar alguna solució que eviti la imatge que Espanya continua sent la mateixa dictadura franquista disfressada de democràcia.

 

A aquest esforç, s'hi sumen la resta d'actes de l'independentisme. A més del Consell de la República, el Govern posa en marxa el Fòrum Constituent aprofitant allò que els teòrics de la revolució anomenen els "intersticis" del capitalisme. Aquest Fòrum donarà fruits pràctics que poden ser millors o pitjors però també té un valor simbòlic indubtable en l'esforç comú cap a una República que es concep com una obra de castellers.

 

A més de les institucions, els presos/es, el teixit social català, fortament mobilitzat, manté una gran activitat. Les entitats socials, l'ANC, Òmnium, AMI, les formes espontànies de mobilització com els CDR i les organitzacions de base com la CUP formen un front crític que dóna suport a l'acció institucional, la legitima, però també l'estira, la impulsa en el sentit de les reivindicacions de l'1-O, vigila i no permet les complaences o desviacions quintacolumnistes que sempre hi ha a totes les parts. Incloses les dels vigilants.

 

Enmig d'aquesta activitat conjunta orientada a la independència de la República Catalana, el factor unitat continua sent d'una importància primordial. Per això, la presentació del Consell de la República el proper 30 d'octubre és una bona ocasió per escenificar-la. No cal donar-li més pompa de la que necessita però tampoc menys. Que el moviment infravalori les pròpies fites no és una actitud racional.

 

La crítica de segons quins actes, on els rèdits poden ser diferents per a uns o altres partits o aspiracions personals, és legítima sempre que s'estengui a tothom. Fins i tot als qui la fan. Perquè tots els castellers d'aquest esforç tenen les seves responsabilitats i projectes personals i de partit. Cap és menys que cap i tots són imprescindibles per aconseguir l'objectiu comú.




Comentaris
terrassenc
No compraré cap simulacre de Govern. Menys encara dels que havent traït el vot dels catalans es van negar a tirar endavant amb la República Catalana l'any passat. Qui es pensi que en Puigdemont o Junqueres faran res de bo per Catalunya va ben enganyat. El que cal és que cada un dels 70 que van votar el 27O digui si sabia o no que no pensaven tirar endavant la República. Prou mentides.
Sr. Cotarelo, no els veiem capaços de fer res que no sigui perdre oportunitats i pendrens el pel.
PERQUÉ NO PARLA DE LES PRIMARIES QUE ES L’UNIC QUE ESTÀ A MANS DE LA GENT?
Nuria de Mexic
Em sembla be que els catalans, com el terrassenc, no claudiquni, pero també em sembla que no son conscients que els politics d´aquell moment van fer tot el que era possible. Dur a terme una independencia no es bufar i fer ampolles. Fer la DUI hauria significat mes presos, molts ferits i un bon nombre de morts. No crec que a Catalunya la gent hi estigues disposada. Potser m´equivoco. Pero estic segura que els politics d´aquell moment van ser molt valents i dignes. Respecteu el seu sacrifici.
Espectador
PSOE = PP La fusió dona lloc a PPSOE que governa Espanya actualment desde el 1978 . Els mateixos gossos amb diferents collars (espero que em perdonin els gossos ) .
No sé que prensa lees en Girona, Ramoncín, pero no te enteras de nada
Ayer 23-O salieron las declaraciones de Elsa Artadi: "les decisions del Consell de la República "no tindran transcendència" directa en l'acció del Govern". El Consell lo dirige Comín; poco más que decir. Por otra parte Lluis Llach, disfrazado de Dr. No y President a dedo del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, ha declarado que: "no pretén ni li correspon redactar una Constitució". "Avui no s'inicia un procés constituent". No hablamos de castellers, Ramonet, hablamos de Exin Castillos.
Mama
Molt bo Cotarelo, com sempre
Nuria de Mexic i qui creus que hagués pogut perdre la vida, nosaltres desde el moment que varem defensar les urnes. Ens han tractat de menors d’edat i ens han prés el poder de decisió.
Si no podrien o no ho volien fer, s’havien d’haber apartat. No pots tractar al poble com si fosin un nens. Darrera de la Rosa Parks hi va haver morts, darrera del Mandela també.
Cre
Si, pot ser , Cotarelo. Però si no fem accions contra el poder fàctic que és impune, no aconseguim res més que resistir a partir de generar esperances a través de símbols. I la Cup reclama però no dóna idees ni compromís d'accions contra el poder fàctic.
Camp
Estem pitjor en poder autonòmic que el 2010. I a sobre tenim els liders presos o exiliats.L'avantatge és que hem guanyat les eleccions autòmiques els indepes. Però estem en una autonomia vigilada.
gepeto
Molt be mister cota ven molt be voste la seva fumera ,sa guanyat les garrofes puchi esta molt orgullos de voste ,dintre duns anys aixo del proces sera historia i de voste no sen recordara ningu..
FEDERALISTA
RES DE NOU EL MERCENARI PALANGANER A sou de la burguesia lladre ha de menjar i l idonen engrunes i 4 duros, per tirar merda odi i bilis cap els seus i el pobre mercenari que no es flaubert el pobre home fa lo que li diu l'amo burgues lladre ha de menjar el pobre no cal tenir-se-ho en compte
Anselm Llorenç
Senyor Cotarelo, diuen que vostè és politòleg, però jo no m'ho crec,perquè no li he llegit mai una análisi objectiva, solament opinions de part.
Fermi
El consell de la republica serà com les famoses estructures d'estat den Mas, nomes servien de promesa electoral, en Puigdemont ha reconegut que el10-O es va equivocar, doncs be, el perdonem pero a canvi que faci un pas al costat, i que s'hi posi algu sense por i que declari la D.U.I. el poble serà al carrer, posiblement Ñ actuarà amb violencia, pero limitada, no poden tornar a fer el ridicul.
La prudència ens fa traïdors.
En els famosos 18 mesos no es va preparar res realista, tot plegat era un bluf per a pressionar a Espanya a negociar ves a saber què.... Molts catalans però ens vàrem pensar que la cosa anava en serio i a mi la decepció ja no me la treu ningú. La por a la violència fa que tot resulti inútil. A vegades a la vida fa falta ser valent i assumir riscos. Per a fer el que s ha fet fins ara no feia falta ni començar.
Narcís ( som-hi .. tots alhora, a l'uníson, a l'una, ensems, junts .. plegats fora mida !) ( els crítics destructius sinó falsos sinó covards sinó fatxes .. són sobrers !)
Res a afegir ! PD : com sempre .. clar i diàfan així com coratjós !
Hi ha una màxima universal: la lliure determinació dels pobles
Catalunya és un poble històric amb una llengua valedora dels seus origens. Es aquí el neguit desmesurat de Castella per aniquilar la cultura catalana. Aquesta Espanya representada com una comunió de pobles és pura enganyifa del centralisme castellà agreujat pel sempre absolutisme borbònic. PP/C,s demanen aplicar de nou el 155 que ve a ser La Nova Planta democràtica, argumentant que "a los separatistas hay que ilegalizarlos" Si ser independentista és una opció de que els volen callar.

envia el comentari