Insults

 

Mai m’han agradat els insults. Redueixen a una paraulota malsonant la complexitat del raonament polític que hi pugui haver al darrere. Denoten la manca de voluntat todoroviana de voler-te posar en la pell de l’altre i entendre el perquè de les seves paraules, creences o accions. Sectarisme traduït en incapacitat pel diàleg, per bastir des de la discrepància, per arribar a consensos o pactar els dissensos. Insultar en política és tancar-se a la teva veritat, i aquesta és irremeiablement subjectiva.

 

No entenc a aquells que, setmana rere setmana, no es cansen de predicar consignes partidistes carregant contra aquells que en dissenteixen. Restar enlloc de sumar. Dinamitar enlloc de bastir ponts. Absolutisme reial. Llops polítics en pell de corders. Dir una cosa i fer exactament el contrari.  Porta tancada a lluites compartides, tot per l’elixir embriagador de l’hegemonia. Borratxera de poder amb barra lliure de desqualificacions. Sapigueu que l’única persona autoritzada per donar lliçons és una mare, i la meva em deia que l’empatia mou muntanyes. Perdoneu-me per no creure en cap messies, només tinc fe en la tossuderia d’un poble organitzat que vol ser lliure. 

 

Em sap greu però per mi no hi ha hiperventilats, ni purs ni impurs. Ni friquis. No hi ha ni traïdors ni covards. Ni mossens. No conec a cap venut ni a cap comprat que votés l’1 d’octubre en el referèndum d’autodeterminació. No hi ha salva-pàtries, ni espanyols, com si poguéssim fer servir aquest gentilici en to despectiu. Qui ens pensem que som? Testosterona que per no entrar en debats polítics ens diu malfollades, putes, lletges o lesbianes. No hi ha cap puta Espanya, només un Estat repressor.

 

Voler imposar el teu discurs amb la desqualificació premeditada del teu adversari polític potser et carrega de raons, però t’invalida moralment com a interlocutor d’estratègies republicanes compartides. L’única puresa que conec és la de l’aigua del Pirineu, i encara. Si dissentim, parlem-ne. Si ens allunyem, diguem-ho. Si discrepem de l’estratègia, seiem en una taula de respecte. Escoltar, pausadament, sense fotos ni titulars. Cal obrir la porta de casa metafòricament i rebre als adversaris, negar-s’hi denota una aterradora manca d’intel·ligència política. Cuixartisme a tort i a dret, si us plau, que la victòria serà col·lectiva o no serà.

 

Tots ens vam equivocar en major o menor mesura. Tots hem de ser honestos, amb nosaltres i amb la gent que va rebre les hòsties defensant escoles. Tots ens hem de respectar, doncs estem condemnats a entendre’ns si volen guanyar. Ni Madiba ho va fer sol, ens agradi o no, aquí tothom és necessari per bastir la República. Que la fraternitat antirepressiva, antifeixista i democràtica d’aquell tres d’octubre torni davant el feixisme que campa impunement per carrers i platós de televisió. Contra la mentida, el negacionisme i la violència. L’única esperança d’aquest racó de la Mediterrània és un front democràtic que faci de cordó sanitari i faci caure la bastida franquista del 78 per sempre més. Enfoquem aquí i deixem-nos d’egos, partidismes, testosterones i tonteries.




Comentaris
En general molt d'acord amb tu...
però avui dia, qui se sent espanyol ho té molt difícil per no ser un miserable
Carles Viñals Casado
Gràcies, Mireia. La tensió de la prova que suportem se'ns gira en contra en forma de paraules fàcils que pronunciem enduts per l'ànsia irreprimible de desfogar-nos. Sí, també jo he parlat sovint de traïdors i covards de comprats, venuts... i espanyols, fent injustícia a Ramón Cotarelo. No t'enganyaré: Aquests judicis meus no canviaran probablement però, si més no, me'ls guardaré per a mí en silenci i, com tú, reservaré la meva fe per al nostre poble. Una forta abraçada per a una dona valenta.
Jordi Estelada
Com de costum, ens hem d'autoflagel·lar per dir paraulotes, insults ...o fer autocrítica. Ara, a l'altra banda, hi ha algú que hagi deixat d'insultar o que tingui intenció de fer autocrítica? Cap ni un. Per als dominadors fer això seria una prova de debilitat. I nosaltres, que som dèbils, vinga autoflagelar-nos. Dit això, entenc que cal evitar els insults de totes totes.
Tito
Resposta a: "En general molt d'acord amb tu..." No hi veig cap incompatibilitat en assumir la realitat per dura que sigui i alhora promoure el diàleg sense fonamentalismes. Ans al contrari, crec que ambdues coses ténen molt a veure.
Madiba no ho va fer sol
I els hi ha quedat un pais ben galdós! Començant per la vidua!
Testosterona
No és la testosterona la que fa insultar, és la cultura.
No hi veu mossens. Tampoc hi deu veure monges tot i tenir-les a prop. No es pot ser feminista i anar de bracet amb la institució més criminal de la història de la humanitat, especialment contra la dona.
Gongylus
L'article està molt bé, hi estic d'acord. Només un apunt sobre la darrera paraula: en català no és diu "tonterías", sinó ximpleries.
Fermi
Ens hem quedat orfes de un lider que ens digui quant comença la batalla, per a guanyar la guerra, no som violents pero si forts i valents, pero ara tenim uns liders tous, no els culpo, potser jo ho seria mes, pero haurien de veuro i plegar, ens cal gent valenta i sense por.
Ignacio
Molt d'acord amb tu, Mireia. Però ara mateix em vaig a Twitter a cagar-me en el fatxes que campen per tot arreu. Ja n'hi ha prou de tant fill de puta.
Déjate de tontadas Boya
Aprende algo, gorda. https://www.jotdown.es/2018/02/breve-antologia-del-insulto/
Narcís ( " pel fruit, hom coneix l'arbre " i, vosaltres, no sé quina mena d'arbre sou àdhuc ni tan sols que sigueu arbre de cap tipus ! ) ( un servidor de sempre se n'adonà del joc taral·lirot que fumeu .. cal desglossar-ho ? )
A qui va adreçat aquest text ? No serà als pro la independència/ llibertat o dignitat ? Si algun independentista , si arriba el cas, insulta .. n'és per ser cremat de la maldat il·limitada dels ' fatxes ' o anticatalans així com tip de la presa de pèl dels falsos humanistes i humanitaris o/ i morals i ètics que gens ni mica cívics pels interessos i institucions de ca nostra ! PD : amb tots els respectes .. aire, que vol dir vent ( teniu d'esquerres grau quin fos i d'independentistes .. res ! ) !
terrassenc
No cal confondre's. L'insult com a retòrica no val per res, cert. Però volguem o no descriu la realitat. Com li hem de dir al polític (persona o institució) que fa el contrari del que va prometre a les eleccions? I si això ho fa en l'assumpte més important per una col·lectivitat com és la seva pròpia existència, l'autodeterminació, d'on pengen la resta de drets? Botifler, traïdor, és malsonant, però no es menys real i exacte. No ens fem trampes al solitari.

envia el comentari