De cap a les eleccions

"I, arribats aquí, potser sigui el millor: unes eleccions en les quals les llistes de partits competeixin amb una de vocació nacional"

Ahir, després de les habituals tensions, suspensions i crispacions, la Mesa del Parlament va fer el pas decisiu i va deixar sense dret de vot els quatre diputats de JxCat, Puigdemont, Rull, Turull i Sánchez. Aquest gest a l’hora 25 d’aquesta aventura, quan s’anunciaven votacions transcendentals a la Cambra, resolia un “cuadrilema”:

 

Primera opció: tots obeïen el jutge Llarena i als lletrats del Parlament, de manera que es mantenia la majoria absoluta independentista al Parlament fins al proper xoc amb l’Estat, que seria la mateixa tarda. Opció descartada per JxCat.

 

Segona opció: es desobeïa, obrint un panorama incert a immediat termini, doncs s’hauria de saber quina seria la reacció del govern i dels seus comissaris polítics, els jutges. Opció igualment descartada. Opció descartada per ERC.

 

Tercera opció: uns obeïen i altres, no, de manera que es perdia la majoria absoluta del Parlament i podien també perdre’s votacions importants, com ha succeït. Va ser l’opció escollida per les dues formacions independentistes i cristal·litzada a la Mesa en una votació conjunta ERC i PSC.

 

Quarta opció: anar a eleccions anticipades. Opció no considerada però que els fets potser obliguen a tenir en compte.

 

Balanç general de la jornada, negatiu. No del tot perquè això només passa amb la mort, però amb una clara advertència del risc que corre l’independentisme d’acabar convertint una victòria possible en una probable derrota. I quina derrota!

 

No té cap sentit furgar en els judicis d’intencions de les parts. També això és utilitzat per l’enemic amb tota eficàcia. Mentre es votava per la tercera opció, Oriol Junqueras publicava una piulada en la qual instava a mantenir la majoria parlamentaria absoluta a tota costa: “L'acord aprovat pel ple el dia 2 d'octubre ni ens suspèn ni ens substitueix i permet garantir els nostres drets com a diputats. Per sobre de tot hem de preservar la majoria independentista, no ens podem permetre posar en risc la gesta del 21D”. En l’objectiu coincidim tots; no en el mitjans. Però els mitjans poden condicionar l’objectiu fins al punt de fer-ho impossible.

 

Tots volem preservar la majoria parlamentària i, amb aquesta intenció, la negativa de JxCat pot entendre’s com un xantatge: majoria parlamentària sota les nostres condicions. Però el mateix es pot dir de la d’ERC: majoria parlamentària sense condicions. El primer pot posar el Parlament en confrontació total amb l’Estat. El segon evita la confrontació momentàniament al preu de seguir acceptant la imposició espanyola i segueix posposant el que cada vegada es veu com més evident, la ruptura amb l’Estat.

 

Mentrestant s’han perdut ocasions de fer votacions transcendentals, com el suport parlamentari a l’autodeterminació i la reprovació de Felip VI. Qüestions de fons que vénen a fer més lamentable la terrible pèrdua d’imatge que l’independentisme, incapaç de mantenir el seu actiu més poderós, la unitat, va oferir ahir.

 

Les reaccions de les xarxes i fora d’elles han estat tumultuoses i amb recriminacions molt amargues. És difícil admetre que una unitat que s’ha mantingut contra vent i marea en moments tràgics es trenqui per una qüestió de procediment. Però és el que hi ha i això obliga a extreure les conseqüències pertinents.

 

La primera de totes, que la desunió no es converteixi en hostilitat.

 

La segona, que si no hi ha una recomposició immediata de la unitat d’acció i la debilitat parlamentària de l’independentisme s’accentua (per exemple, amb la retirada dels vots de la CUP) la convocatòria d’eleccions noves no serà una opció, sinó una decisió inevitable, ja que el president Torra no podrà continuar comptant amb majoria parlamentària.

 

I, arribats aquí, potser sigui el millor: unes eleccions en les quals les llistes de partits competeixin amb una de vocació nacional.




Comentaris
L'església catòlica no permetrà mai una república catalana. Manen a tot l'àmbit iberoamericà, amb les empreses de l'Ibex, derrocant governs, sempre al costat dels facciosos. La imatge de la pietat està molt ben trobada per tapar boques i sortir impunes. Ja ha jugat els seus peons en el procés. Ajudi'ns Ramón a explicar perquè no es pot fer la independència amb personatges que creuen en la transsubstanciació.
Espectador
Noves eleccions ja !! Amb els polítics actuals i ERC , no es va en lloc . Nous lìders , idees noves , .creativitat i l'olla de l'entusiasme , que torni a bullir de nou . ERC =PSC .
Totalment d'acord: eleccions
Tot i que és molt mal moment per a fer-les. La gent està molt emprenyada amb la classe política i fa por l'abstenció. Espero que això no passi. La gent que es manifesta al carrer MAI pregunta si el del costat és d'ERC, de Junts per cat o la Cup. Mai. Aquest és un tresor que no hem de perdre. El millor d'aquesta revolució es la gent. Els qui per fi volen i poden trencar un règim podrit fins l'arrel i recuperar una identitat perduda fa 300 anys. Al carrer serem una pinya,com sempre. Visca Cataluny
terrassenc
Fà cil. Eleccions i votem només als partits que reconeixin que la República Catalana va néixer l'octubre de l'any passat i que en conseqüència es comprometin, si guanyen, a aplicar les lleis de desconnexió.
Eudald
Pot ser no estaria malament un bona garbellada i com sugereix en Cotareli fer una candidatura amb vocació nacional.
Fermi
Unes noves eleccions ens porrtarien a un daltabaix mes gran, els que normalment votem ERC, com jo, emprenyats votariem les CUP que no enganyen pero viuen un altre mon, els de la Crida igualment, i en lloc de dos grups en serien tres a entendres, jo crec i dic jo, que abans que es convoquin eleccions tornem a sortir al carrer i aturem el pais exigin la independencia JA, i aquesta banda que viu de la política no es pogui presentar mai mes.
Almogàver
En Jaume I, els almogàvers, en Francesc Maciò, en Gaudí, el General Moragues... tots ells creïen en la transubstanciació, i també en creïen els patriotes polonesos, irlandesos...; el que no vei possible és una independència liderada per ateus.
Albert P.
Ja fa temps que tothom treballa sense descans per perdre la majoria al parlament i regalar la presidencia de la generalitat a c's o a algun tripartit d'infaust record. Unes noves eleccions portaran una derrota de l'independentisme molt segurament. Uns i altres hauran defensat els seus espais i n'estaran molt satisfets però el pais haurà perdut una oportunitat d'or. I obviament la culpa serà primer dels politics, i despres nostra per no saber donar un cop sobre la taula.
ANC candidatura ciutadana per implementar la república. Res de partits.
Només la gent pot acabar la feina. Va començar amb la gent, acabarà amb la gent. Les maquinarias de partit nomes estàn disenyades per la autosupervivencia.
Jordi
ANC ha de presentarse a les eleccions! És l única sortida que ens queda i de passada una oportunitat per passar comptes amb ERC per traïdors, mentiders, venuts.
I els almogàvers eren un genocides, que el rei va fer molt bé de treure-se'ls de sobre. En Macià era maçó, I amb el cap a l'edat mitja o creien que posar-se una samarreta del Celtic ens farà lliures tampoc es fa la independència. I Polònia i Irlanda no són exemple de res a banda de l'alcoholisme que sembla a Catalunya també campa a l'ample...
No aciertas una Ramoncín
Tú, Ramoncín, pidiendo elecciones como la mejor opción y Cot, que es más catalanet que tú por mucho que te empeñes, diciendo esto en su artículo: "Tal i com estan les coses, ni JxCat ni ERC no tenen bons arguments per anar a unes eleccions massa arriscades i sense res que guanyar sobre l'escenari actual". Mucha unidad veo, sí, por los collons.
joanr
Candidatures independents per les eleccions municipals i nacionals que es convocaran prest. ANC i Omnius les han de preparar ara.
Per a "Almogàver"
Saps moltes coses dels almogàvers, tu. Que "creien en la transsubstanciació"... ¿D'on ho treus, de Ramon Muntaner no, oi?
Per a "No aciertas una Ramoncín"
Potser Cot pensa més en el que convé a JxCat i a ERC com a partits, mentre que Cotarelo pensa més en el que convé a l'independentisme, a la llibertat de Catalunya. Haver nascut a Catalunya i, si escau, amb tots els ascendents catalans, no garanteix res quant a bon sentit sobre allò que convé al país.

envia el comentari