Rebentar la Diada en 24 hores

"No hi haurà diàleg amb els amos de l’Estat espanyol fins que no ens fem respectar"

No han deixat passar ni 24 hores de la Diada i ja hi tornem a ser. El dimarts tots al carrer, a escriure pàgines èpiques de la història universal, i el dimecres arriben les rebaixes, les misèries i el caos habitual.

 

De sobte, algú es treu del barret un conill: un espaterrant acord al Congreso per «instar» -un verb que en el fons no vol dir res- un diàleg sense límits entre Catalunya i Espanya, però dintre del marc de la llei. L’espanyola? No, home, no: ho pactem així, sense concretar, perquè si volem ens acollim a la llei de Tailàndia. Ah... I a sobre, patrocinat pel PSOE i PDeCAT, amb el vot favorable d’ERC, poca broma, i és de suposar que també amb la simpatia de Podemos i algú més. Quan aconsegueixes aturar la taquicàrdia i les emocions contraposades, resulta que l’invent es va desinflant en poques hores i finalment acaba en no-res.

 

Hi ha quatre partits competint per vendre’ns una moto: PSOE, PDeCAT, ERC i Podemos, i un cinquè, el PNB, jugant al pòquer i escombrant sempre cap a casa.

 

Dos partits volen que la moto s’estavelli, esclati en mil bocins i deixi tantes víctimes com sigui possible: PP i Ciudadanos. El seu somni és l’Hiroshima de Catalunya, a veure si deixem d’emprenyar, ens rendim i ens dissolem d’una punyetera vegada. Els de la CUP, per la seva banda, no estan disposats a comprar ni vendre cap mena de moto: tenen una petita furgo i van per lliure. A més, hi ha els poders que controlen l’Estat espanyol: judicial, militar, policial, econòmic i mediàtic. Tenen diners, lleis, armes, mitjans de comunicació i dominen l’opinió pública espanyola: han segrestat Espanya i no estan disposats a cedir ni un mil·límetre. Després tenim els verinosos efectes del virus del franquisme, la decadència del règim del 78, l’agonia de la monarquia borbònica, els populismes, els neofeixismes, els ostatges en forma de presos polítics i exiliats, una Europa que no sap on va...

 

Quina moto és aquesta? No ho pot dir ningú, perquè en el fons la moto no existeix. El que importa no és la moto, sinó qui la ven i qui s’apunta l’èxit de vendre-la, encara que no vagi enlloc.

 

No hi ha moto. No hi haurà diàleg amb els amos de l’Estat espanyol fins que no ens fem respectar. No cediran ni afluixaran. Les sentències seran tan aberrants com venjatives, per escarmentar els catalans tres-cents anys més. I com a molt, com a molt, després de la rendició i submissió, potser, potser, hi pot haver algun petit premi de consolació, una mica de maquillatge per fer més digerible la derrota.

 

D’això van l’oferta d’Ana Pastor o els jocs de mans de Pedro Sánchez o els tripijocs de la política catalana: de teixir la teranyina de la qual no en sortirem mai més. I aquí, a Catalunya, sempre trobarem veus optimistes que ens diran que almenys tenim algunes bases per arribar a acords. Per exemple, que coincidim a fer un referèndum a partir del prefix «auto». Autogovern? Autodeterminació? Autobús? Autogol? No importa: «auto» és el 50% i és millor que res.

 

Però la moto fantasma continua el seu viatge: bones paraules que ens parlen de diàleg, de desinflamar, de construir confiança, de reconèixer alguna coseta simbòlica, de repartir millor alguns calerons, de ser una mica menys bèsties amb els presos i exiliats...

 

És cert: qui no dialogui, o almenys ho faci veure, està mort davant dels poders d’Europa. Però això és una cosa i una altra és anar construint la moto que, tard o d’hora, ens posaran davant dels nassos: catalans, catalanes, hem arribat fins aquí, això és el que hi ha i s’ha acabat la festa. És la sospita, el temor que tenim: ens acabaran venent una moto atrotinada, inservible, per fascicles i ens regalaran dos caramels per endolcir l’oferta. «Hay lentejas, o las tomas, o las dejas».

 

I d’aquí a quinze dies, vinga, sortiu al carrer per commemorar el Primer d’Octubre i plantar cara, desafiants, senyeres i estelades al vent, directes cap a la victòria final...




Comentaris
Carles Viñals Casado
Joan: El milió que omplí la Diagonal hauría de llegir-te. Per a la gent de qui parles, la Diada (una més i van...) és només un xec en blanc per a fer (i sobretot desfer) duran un any més en espera de la Diada del 2019. Els catalans podem seguir fent Diades fins el 3014 o fer-nos adults d'una vegada. Jo proposo per a presidents els Srs. Ben Emerson o Aamer Anwar, si accepten presentar-s'hi. Cal sang nova al capdavant; anglesa o paquistanesa. És evident que la catalana no serveix
Narcís ( n'és obvi ser tot un " paperot " cara la galería .. internacional ! ) ( “ pel fruit hom coneix l'arbre “ .. i la criminalitat comesa o inhabilitar, plomar/ embargar, empresonar continua essent!) ( quan aquest estat ha complit mai un tractat/ conveni/ pacte/ acord amb Catalunya?)
Aquest estat mai per mai tindrà un president prou coratjós amb la bona consciència, així qualsevol parlar sempre serà rebutjat sinó infringit, atès que qui verament mana o capità manaies són els càrrecs hereus .. càrrecs enfiladors .. negociants bastards que no empresaris .. empleats de ' menjadora ' .. religiosos del ' mannà ' .. barons-nesses " demòcrates " . . . . . i plebs, massa plebs, amb el cervell rentat o brut de natura ! PD : ZP fou prou ' paradigma ' .. i què dir d'antecessors seus !
John Smith
PDeCAT ha de tornar a canviar de nom. El que l'hi escau com un anell, ja està inventat des del 1911, per Jaroslav Hasek (autor de la gran novel·la "Las aventuras del buen soldado Švejk') i es diu: "partit del lent progrés, dins dels límits de la llei".
Molt bé, Joan
Excel·lent descripció del moment i de la lamentable i covarda classe política catalana, que tenint gent a la presó i a l'exili, encara està disposada a abaixar-se els pantalons i enganyar tota la ciutadania independentista.
Anna
Només independència. Que no em busquin ni m'esperin per res més. I a tota la resta que m'ofereixin com a pastanaga voladora, diré que NO. Ja vaig dir un SÏ i va ser l'1-O. Ni nou estatut, ni constitució Ñ, ni "tonteries varies" que ens facin perdre el temps. INDEPENDÈNCIA JA!
El secessionisme mai ha volgut dialogar
Només ho diu però no hi ha intenció de fer-ho. És evident que amb pastissers ficats a polítics i agents d'assegurances acostumats ja a viure de l'erari públic que sostenen que Catalunya té dret a l'autodeterminació i que això ho avala la legislació internacional i els drets humans, no es pot dialogar. És com parlar de literatura amb un analfabet.
David
El millor article que has escrit Joan Rovira. Per desgràcia tens tota la raó. Jo penso el mateix. També penso que el procés està mort des de fa mooolts mesos.
Goretti
A les properes eleccions autonòmiques (asc) votem CUP i s'han acabat el broquil.....
ciutada del mon
viñals ja tinc el nom del nou president si acepta, comandant de les forces interplanetaries de la federacio de planetas units de la via lactea ashtar, existeix segon el coronel corso de la nasa, corso pot contactar amb ell i si ell vol, sang nova i verda no vermella, jajaja el reticulians del sector d'orio com ashatar tenen la sang verda jajajaj salut i republica espanyola o europea si pot ser.
LLARENA dPENA
Tot va quedar molt clar ahir, fins i tot, avans de la renuncia del PDCAT. En Campuzano ja porta mesos veien com treuen algun rédit contra la volunbtat dels catalans. Al PdCAT l'importa una merda el poble i la lluita que està portan la gent. S'han comportat com uns miserables. In en Puigdemont i en Torra, calladets ¡¡¡ Tantes dubtes generen que ja es veurà qui es tan idiota de sortir al carrer l'1 d'O. Per fer, què?
Jordi Estelada
El tarannà mesell dels nostres polítics es demostra dia a dia, per exemple, a l'entrevista que li va fer Grasset al Bonvehí, representant d'ERC, quan aquest contesta que cal exigir que treguin els presos de la presó preventiva perquè puguin anar al judici des de casa. O sigui, acceptant com un babau que puguin ser jutjats per delictes inexistents!!!
Jordi Comasobirana
El poble ha de fer fora tots aquests polítics inútils, passar dels partits i fer un moviment popular per assolir l'objectiu.
Prou de vividors
L'enemic més gran de l'independentisme són els partits del 78: ERC i Convergència. Fins que no entenguem que ells són tant part de l'estat espanyol com PP, PSOE o Ciidadanos anem venuts. Se'ls ha de fer fora de les institucions. Que es presenti l'ANC (i sense polítics).
Que fer l'1-O
El millor que es podria fer l'1-O és anar tothom davant del parlament i reclamar eleccions i la dissolució de PDECat i ERC. No hi ha res aprofitable en aquests partits.
Albert
Si no ens fan cas els polítics d aquí, els hi passarem per sobre. En tenim els ous plens de preses de pèl d aquí i d allà. Si no serveixen cap a casa tots. Perdoneu però algú ho havia de dir. Gracies
xavier
Ara es un nou temps, per tanto fora els partits i que la ANC faci un pas endavant i ens porti la republica
DIES IRAE
Quasi totalment d'acord, Europa tampoc ens fará ni cas si no ens fem respectar. Les seves pors? L'economia, hem de fer trontollar Abertis o Sabadell o La Caixa i qu'es mengin els 400.000 Millions de deute espanyol. Pidolar a fulanos com Zaragoza, Borrell o Sanchez es temps perdut i molts no estem per esperar a casa reint del Polónia. Potser es el camí de la desobediéncia civil triat per la CUP. Un altre 155? es faria insuportable per el món i la caiguda de la borsa espanyola histórica.

envia el comentari