Molt més que les restes d'un dictador

"Restes físiques i restes ideològiques de Franco que fan d’Espanya un país cada vegada menys respectat a nivell europeu"

L’exhumació de les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos està despullant els partits polítics espanyols i, d’aquesta manera, els posa -més- en evidència. Amb l’excusa de l’oposició a la forma amb la que vol procedir a l’exhumació el govern de Pedro Sánchez -mitjançant un decret llei, previst per casos urgents-, el PP i Ciutadans es posicionen en un costat de la foto on només hi ha blanc i negre. D’aquesta polèmica se’n deriven d’altres, que convindria no menystenir.

 

Que hi hagi partits polítics -amb gran representació al Congrés dels Diputats- que es neguin a exhumar les restes de Franco és del tot significatiu. I posa el focus sobre un problema encara més greu: les realment preocupants no són les restes físiques del dictador al Valle de los Caídos, sinó les que encara queden en gran part del sistema espanyol. Des de la política passant per alguns jutges, i també per certs mitjans de comunicació. Fa més de 40 anys que Franco va morir però a Espanya encara està ben present. Restes físiques i restes ideològiques que fan d’Espanya un país cada vegada menys respectat a nivell europeu.   

 

I l’exhumació de Franco obre un altre front. Atenció al PSC. José Zaragoza, diputat dels socialistes catalans al Congrés, deia en declaracions a aquest diari que “Franco està arraconant Ciutadans a la dreta”. Amb aquest viratge de Ciutadans cap a la dreta, creu Zaragoza que es “retorna a l’antiga frontera del catalanisme”. Segons ell, "l'enfrontament convé als dos extrems, tant a Ciutadans com a Puigdemont” i, per tant, “això ens deixa compartint el centre al PSC i ERC i obre la porta a noves enteses". Una jugada magistral dels socialistes que en aquest camp sí que se senten còmodes: el de la divisió de l’independentisme, amb un apropament estratègic a ERC, enmig de les contínues disputes entre republicans i JxCat.




Comentaris
Avia
I caura ERC en aquesta atrapada despres de tot el que ha passat?
Avi Maties
Curiós. El professional del ressentiment Francesc de Carreras i els seus amics snobs de la progressia pija barcelonina han acabant virant cap a la dreta posfranquistaRes d'estrany. A mi tota aquesta gent ja m'havien semblat uns reaccionaris des del principi.
un'altra avia
Esperem que a ERC se'n adonin a temps de la jugada. Que no els encegui la lluita que porten amb JuntsxCat o amb Puigdemont directament.
Jordi Comasobirana
El sr Zaragoza, el de la Camarga. Ja no fa falta dir res més!
SARA
Buen articulo, completamente de acuerdo.
Narcís ( quin PS de regió castellana, excuses, espanyola, hagués acceptat aquesta nostra mortificació ? Més, quin PSOE hagués fet servir l’article 155 d’allò més capritxosament que no constitucional de res? Aquests són uns ‘ xucladors ‘ que no pas “ servidors públics “ nostres!)
Aquest tipus José .. com pot titllar l'independentisme d " extrem ' .. quan, parlamentàriament, a ca pròpia guanyà una vegada rere l'altra ? quan, malgrat combregar amb política invasora, no han cessat de fúme'ns i fúme'ns en tots els ordres àdhuc moral, anímic i emocional ? quan, si algú és independentista, són ells, que no saben la veritat de Catalunya ni els hi interessa saber-la àdhuc desaparegués ? PD : ERC era i és el partit ' oficialment ' independentista i .. ara ho som majoritàriament !

envia el comentari