Enrere o endavant

"L’indult és la principal eina de negociació que té el sistema per aconseguir la rendició, per això és pertinent referir-se als presos com a ostatges polítics"

Avui l’assemblea d’Omnium renova la presidència de Jordi Cuixart, malgrat els inconvenients operatius evidents de tenir la màxima direcció política de l’entitat a la presó. És important que s’entengui i es valori que Omnium fa això perquè pot, perquè és molt forta. Té més de 119.000 socis i no para de rebre noves altes, està econòmicament sanejada, no hi ha sectors ni clans interns fent-se cops de colze per ocupar cadires, té una línia política clara, i no depèn del diner públic i per tant és radicalment independent (es pot equivocar, és clar que sí, però sempre seran els seus errors, no errors imposats). A més, s’hi suma un fet molt rellevant: Jordi Cuixart és un home respectat i sincerament apreciat per totes les famílies polítiques del sobiranisme, i fins i tot per algunes de fora del sobiranisme. Tot plegat, sumat a la intel·ligència emocional del vicepresident Marcel Mauri, que ha brodat el seu paper en condicions molt complexes, dóna com a resultat una assemblea com la d’avui. Omnium és, sens dubte, el més sòlid que tenim.

 

D’aquí a pocs mesos Cuixart seurà al banc dels acusats del Suprem junt amb els altres presos polítics i afrontarà un judici per rebel·lió. No em faig cap il·lusió sobre la sentència, més aviat al contrari, opino que serà dura perquè el Suprem voldrà marcar territori davant l’eventualitat d’hipotètics indults posteriors. Tant de bo m’equivoqui, però el tribunal no desautoritzarà l’instructor Llarena en un tema que afecta el més sagrat, que és la unitat d’Espanya, i voldran que quedi clar que si els presos catalans tornen a casa molt aviat no serà per culpa d’ells sinó del consell de ministres, en un raonament que faria més o menys així: “La política ens va passar la patata calenta a nosaltres i hem fet la feina; ara, la patata calenta la tornem a la política multiplicada per dos”.

 

És possible l’indult? Al meu entendre només és imaginable en dos escenaris. El primer, un escenari de rendició més o menys explícita i més o menys gradual. Cap govern espanyol deixarà anar els sediciosos, amb els costos polítics i electorals que això implica allà, sense garanties (públiques o secretes) per part dels partits polítics independentistes de “volver a la senda de la legalidad”, encara que sigui un retorn al recte camí constitucional revestit de retòrica republicana. De fet, l’indult és precisament la principal eina de negociació que té el sistema per aconseguir la rendició, per això és pertinent referir-se als presos com a ostatges polítics.  El segon escenari on l’indult és imaginable seria l’exactament oposat. Una nova tardor republicana (quan es tornarà a estar preparat?) que anés molt més enllà que la de 2017 i que realment obligués a la mediació internacional i a una negociació que inclogués els indults i un referèndum d’autodeterminació. O cap enrere a canvi de buidar les presons, o cap endavant amb el risc d’omplir-les encara més. Així de dur és el dilema que afronta l’independentisme.




Comentaris
Espectador
PSOE = PP=desaparició de Catalunya i cultura catalana . Ja no es parla de independència només de presoners polítics ,Els partits políitics ERC PDECAT I EL95% de jumts pel si , estan desmobilitzant la societat . Nous partits i nous lìders . La victòria del 1 d'Octubre va aconseguir portar contre les cordes el "gobierno español " ,però els polítics tots van traÏr el seu poble . La embatumada de la" via eslovena " es delirant .
Aptonia
"Omnium és, sens dubte, el més sòlid que tenim". Ara que l'ANC no diu allò que els partits volen tenim el Voltas i la resta d'opinadors fent-li el buit a la Paluzie perquè demanen les responsabilitats que ells no tenen valor de demanar no sigui que perdin algun contracte. Ómnium és una eina d'ERC. Espero que no acabi com Súmate.
Enric
Hahahaha!!! Ho saps de sobres, Eduard. Aquí ni quisqui està disposat a anar a la presó. Ja ens hem rendit, però cal mantenir el teatrillu. Pdecat, ERC i òmnium només dissimulen, ...però si ni hem estat capaços de restituir els consellers. Ho saps de sobres. Si us plau, sigues més honest. Només la nova ANC i algunes veus lliures (estil graupera) ens estant explicant la veritat
Albert
És un dilema fals i construït. La gent pot assumir el conflicte encara que això suposi més repressió i que els presos i exiliats no tornin. La renúncia a la independència no s'entendrà de cap manera, i no es podrà crear cap estat d'opinió que impedeixi les conseqüències. Els polítics s'estan guanyant a pols la desconfiança del poble i cauran en la ignomínia davant del món si esclaten les protestes contra ells. Que hi vagin pensant.
Cap dilema, quant deixem clar que els presos no son moneda de canvi
s’els ha acabat el joc. Mireu la Mireia Boya, parant los els peus.
Sr. Voltes, digui als amigus de Pdcat i Erc que no ens rendirem tant facilment
Ho tenim tot a perdre, res a guanyar, fora dels 4.000 que viuen del cuentu tal hi com estar montat.
Narcís ( si som legals, autèntics .. hem de ser nosaltres mateixos, hem de ser conseqüents amb allò que demana nostre poble .. al cap i a la fi, l'autoritat de la llei la dóna el poble ! )
Si Catalunya és com és democràtica i, sens dubte, pacífica, no hi ha altra eixida que tirar endavant, ço és, qualsevulla renúncia ens faria antidemocràtics, ens faria falsos/ farsants i feixistes, damunt, contra nosaltres mateixos ! PD : i què dir-ne de còmplices de nostres botxins !
Un detall
L'indult s'aplica només a condemnats. Per tant caldrà esperar al judici i al fet que no surtin innocents. Mentrestant, presó preventiva incondicional.

envia el comentari