Qüestions per saber on som

"Si la independència de Catalunya va ser o no simbòlica, si ho va ser la República, si ho és avui la República a l’exili, només es pot dilucidar mitjançant la presidència de Puigdemont"

Quants presidents té la República Catalana? Un? Dos? Cap? Existeix la República Catalana? És independent? Alguns processats pel Tribunal Suprem van assegurar davant del jutge que la declaració d’independència va ser merament simbòlica. Però el Tribunal Constitucional acaba d’anul·lar-la. Anul·lar símbols és difícil. Quins son els drets dels presos i exiliats polítics?

 

Tot son qüestions que dibuixen una situació confosa, d’una complexitat innecessària que evidentment se li ha anat de mare al govern espanyol. A l’interior perquè la judicialització del procés i la conseqüent politització de la justícia, errors majúsculs, típicament autoritaris, no deixen marge de maniobra política (en el cas que existeixi) i deslegitimen la via jurídica. A l’exterior perquè l’impacte mediàtic de la internacionalització del procés s’afegeix a una desafortunada gestió jurídica i diplomàtica que ha causat frecs amb diversos països.

 

El govern espanyol manté el 155 a tots els efectes, no mostra cap voluntat de diàleg i es reuneix en sessió extraordinària per impugnar de forma immediata l’aprovació de la reforma de la Llei de la Presidència i qualsevol altra decisió del Parlament que li desagradi. Els tribunals estan animats d’igual zel repressiu de l’independentisme. El jutge Llarena segueix processant gent i insistint en l’entrega de Puigdemont, si no és pel presumpte delicte de rebel·lió, pel també presumpte de malversació. En el seu zel perseguidor, el jutge s’exposa al ridícul. De la mateixa manera que va acabar veient violència on hi havia no violència, ara veu malversació on no hi ha hagut despesa. Deixant al marge la magnitud i la quantitat de les suposades proves i son irrisòries, queda la qüestió de que l’acusació parlant en propietat tampoc és de malversació, sinó de “temptativa” de malversació.

 

La veritable temptativa aquí és la d’enfrontar-se a un moviment independentista com el català reduint-lo a una qüestió d’ordre públic que es resol mitjançant la repressió policial i penal. Ajudant-se per això d’una causa general contra l’independentisme en un procés típicament polític. Temptativa que no deixa dubte respecte a les intencions del bloc del 155 que no té la menor intenció de retirar-se.

 

Aquest és el talant del nacionalisme espanyol i aquestes les circumstàncies en les que viu l’independentisme. Amb dues opcions: República, Puigdemont i noves eleccions o govern en el marc autonòmic, asfíxia de l’independentisme, impossibilitat de seguir amb el procés i noves eleccions.

 

Tingui’s en compte que l’existència de presos i exiliats polítics és un obstacle que impossibilita tota la normalització política. És impensable una República Catalana amb els seus dirigents polítics empresonats i també ho és un govern autonòmic que no comenci per exigir el seu alliberament. Aquí entren els tribunals que no solament no son proclius a deixar anar les seves preses sinó que pensen seguir processant gent (càrrecs públics, representants, etc.) per motius diversos.

 

En una situació normal, amb un sistema polític normal, una opció com la del govern “efectiu” podria confiar en la voluntat negociadora de l’altra part. Però l’altra part de l’Estat espanyol, els màxims representants del qual (del rei als polítics) son bel·ligerants contra Catalunya, sense cap intenció de negociar i, encara que la manifestessin, òbviament no serien creïbles. Confiar en la voluntat negociadora de l’Estat, tenint en contra les tres quartes parts del Parlament, sense comptar amb els de Podem, encara que sense molta seguretat és confiar en l’impossible.

 

El resultat de les eleccions catalanes anticipades en les quals es concentrarà l’atenció mediàtica exterior és justament allò que l’opinió pública internacional pot exigir: un referèndum net, amb un resultat a favor o en contra de la independència que decideixi definitivament la qüestió. És poc el que es perd en el pitjor dels casos, que l’independentisme no guanyés, de manera que el que no es perdrà serà la condició autonòmica. L’argument segons el qual un govern per acord és més efectiu que un altre per haver perdut les eleccions, introdueix una diferència que és poc probable.

 

Si la independència de Catalunya va ser o no simbòlica, si ho va ser la República, si ho és avui la República a l’exili, només es pot dilucidar mitjançant la presidència de Puigdemont. Sense ser això possible per causa de força major, mitjançant unes eleccions amb una llista de país, per fer República i alliberar els/les presos/es polítics/ques.




Comentaris
Sempre dona gust llegir-lo
Entre els missatges confosos dels partits i els arguments artificiosos dels seus escribents i dels unionistes, dona gust una visió amb perspectiva de la situació real. ERC i PDECat es volen rendir, però rendir-se no té sentit quan l'enemic té decidit eliminar-te.
Ya te contesto yo, Cotarelo
P. Quants presidents té la República Catalana?. R. Cap perque la República Catalana no existeix. / P. Existeix la República Catalana?. R. No. T'he dit que no existeix. / P. És independent?. R. T'he dit que no existeix. no insisteixis. Si no vols saber la veritat i només t'interessen les palles mentals, no preguntis, García Cotarelo.
Anna Armendares
Una anlisi impecable, pero la veritat, Cotarelo, es que hi ha molta por a unes noves eleccions, en que no s´obtingues almenys un 48 %. Pero te tota la raó, tard o d´hora hi arrivarem a aquestes eleccions. Potser es millor ara que mes endavant.
Al servei de Catalunya
Penso que més que un govern efectiu, hi haurà un govern de resistència, com hi ha ara un Parlament de resistència. És una guerra de desgast i resistència i com més temps resisteixi Catalunya, més s'acostarà a una victòria. Per això l'estat vol evitar la formació d'un nou govern independentista on els republicans tindrem 4 anys més per fer front a l'estat o bé fer eleccions en un moment més propici. La República està proclamada al Parlament. Aquest no ha aprovat cap resolusió anulant-la.
Toni2018
Abans que res i abans fins i tot de llegir l'article, comento el títol: en català som als llocs, no hi estem. Pulutan hauríem de llegir "Qüestions per saber on som".
terrassenc
Si des de l'autonomia no van saber fer 'estrucures d'estat' ara diuen que volen fer 'república'? La dictadura espanyola no ho permetrà, és evident.
david
Realment , al final, arribo a la conclusio que l´ unic que importa es la força bruta. Ha quedat molt clar que si Catalunya ha d estar dins Espanya es per la força de les armes i la coaccio. Ells mai es mouran d aqui. Catalunya es una colonia, una possesio. En els darrers mesos han utilitzat cossos paramilitars com la guardia civil, o els fanatics de la PN, i no tinc CAP dubte que si ho creiessin necessari enviarien a l Exercit. L´altra gran arma que tenen son els mitjans de comunicacio....
david
.... que actuen creant relats , que encara que siguin falsos, poc importa, perque el de veritat importa es el que se li fa creure a la gent com be sabia Goebbles. Un exemple tragicomic es el cas de "Sant Esteve de les Roures" publicat per El Mundo com a noticia real. Per desgracia, crec que la declaracio va ser nomes simbolica. Els politics catalans es van voler marcar un "farol" com al poker per forçar Espanya a negociar , pero, evidentment no va colar. No tenien res preparat per ...
david
.... res preparat per a aplicar una independencia efectiva. Sense un cos armat i/o amb gent voluntaria disposats a tot, la independencia d´ un pais es impossible. En Puigdemont no sera President i es seguira amb l´ asfixiant autonomisme. En el mon real la pedra guanya al paper. La força bruta, les armes i presons espanyoles sempre shan imposat. Som el peix petit i ells el peix gran. I si esperem ajuda real i efectiva d´ Europa som uns ingenus que no hem apres de la historia.
david
... i no veig ni als partits politics ni a l´ ANC motivats per a fer aturades de pais i bloquejar l´ economia. Es simptomatic que la CUP nomes tingui 4 parlamentaris.
david
crec que l unic partit politic que hagues preparat realment una Republica, es l ,unic que esta disposat a defensar en Puigdemont es la CUP, pero amb nomes 4 parlamentaris es mostra que , en realitat, a la gent li fa por el canvi o que no s'el creuen de veritat.
Esperança
És evident que ja hi ha molt camí recorregut. Ara cal no fer marxa enrere i avançar, poc a poc, perquè el règim acabarà ensorrant-se. Tenim temps, tenim ganes i, principalment, tenim la força de la democràcia. I si cal anar a eleccions, no ens ha de fer por. La democràcia no ens ha de fer por!
Narcís ( què es pot esperar d'un estat basat en la ' llei de la força bruta/ barata ' així no atendre, comprendre i acceptar res? ) ( què es pot esperar d'un estat que té penades persones honrades, honestes, íntegres i pacifíques .. representants i capdavanters democràtics ?)
Què es pot esperar d'un estat que té oprimit un territori + població així dins de sa gàbia amb les mans i peus lligats i amb l'aigua al coll ? Què es pot esperar d'un estat que només cerca la desaparició de la nació catalana tot violant-la, usurpant-la àdhuc plagiant-la així com piratejant-la sos rendiments i travant-la ? Què es pot esperar d'un estat que diu ser ' espanyol ' i nega/ esborra l' existència dels PPCC amb tot allò que implica o llibertat de ser-ho o no ?
Quina bona dadusió
Dons en Ramó Cutarell, dons, com sempra, dunan a la diana, dons, quin cervell sa perdut el mon, dons
Magnific articla
Anhorabona en Ramó Cutarell, dons
SR. MEU
"Aquest és el talant del nacionalisme..." En català, TARANNÀ...
Y vuelve la burra al trigo.
Nada nuevo, este pobre mercenario del 3% y palanganero de la burguesía catalana, tiene que seguir comiendo. Su dosis habitual de bilis es más pequeña, su comentario es erróneo como siempre, pero a diferencia de los anteriores tiene grandes dosis de ciencia ficción;y tus preguntas tienen respuestas inequívocas, la única republiqueta que se declaró fue la de IKEA ( lógicamente totalmente símbolica) y el ex-President cobarde golpista, ya está en la papelera de la historia.
federalista
res cal menjar, i el mercenari a sou de la burguesia lladre ha de menjar, i per tant vomitar bilis,odi i merda cap el seu propi pais, te nassos la cosa eh, pero be despres de tot lo mangat la burguesia lladre del 3 per cent li donara 4 0 5 mil euros,o pujolins, i a seguir tirant merda, ahhyy es que cal menjar
Silvia
Els espanyolitos i els follets federalistes sempre insultant i falten a la intel.ligencia i a les persones sabies, quina llàstima de xusma.

envia el comentari