30 de gener: Princeps Namque

"Aquest 30 de gener, a les portes del Parlament de Catalunya, tenim una nova ocasió per reactivar el moviment popular republicà"

Un dels usatges històrics de les constitucions catalanes, que foren abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V, era el princeps namque. El que aquest usatge establia era el deure de la població catalana de defensar el seu Príncep, en cas que es veiés assetjat per l’enemic, entre d’altres supòsits, tot articulant un sistema d’autodefensa nacional (estrictament interior) de tipus comunitària; és a dir, la defensa no corresponia a un exèrcit professional o de mercenaris, sinó a la població mateixa. Aquest model de defensa comunitària, de fet, té alguns símils arreu del món, com és el cas de Suïssa, dels Estats Units o de Cuba, per posar només alguns exemples coneguts.

 

Més de tres segles després, i a través de mitjans no violents, la Revolució Catalana que va desencadenar-se a partir de l’1 d’octubre de 2017, va produir que la població es tornés a organitzar per a la defensa nacional, de manera comunitària: els Comitès de Defensa de la República són, a dia d’avui, l’exemple més clar d’autoorganització ciutadana per a la defensa dels drets col·lectius, arrelats a una tradició històrica de lluita i de resistència contra el feixisme i les forces d’ocupació.

 

Els temps han canviat, i l’experiència històrica ha demostrat l’eficàcia de la resistència pacífica, com a mitjà de lluita col·lectiva. En aquest cas, a més, el que els CDR es disposen a defensar no són els privilegis d’una aristocràcia o els dominis feudals d’uns sectors concrets de la societat, sinó els drets civils, polítics i socials del conjunt del poble català, en la mesura que aquest ha decidit constituir-se en subjecte sobirà d’una nova República Democràtica.

 

I si haguéssim de buscar un símil republicà al Príncep que mencionen els antics usatges, sens dubte que aquest hauria de ser el President de la Generalitat. Independentment de si l’hem votat, de si el votaríem, o fins i tot sense compartir amb ell i la seva formació política el model de societat al qual aspirem, tot ciutadà que defensi la República hauria de defensar-lo també a ell, amb la mateixa energia i fermesa que si es tractés del President que votaria o que hi compartís el model de país. 

 

L’argument és ben simple: Carles Puigdemont és el resultat de la voluntat democràtica expressada a les urnes el 27S i ratificada a les eleccions imposades del 21D. L’únic poder legítim per destituir-lo és el poble català i, atès que no és el poble, sinó un poder exogen a la sobirania popular (el 155 del govern espanyol) el que l’ha decidit destituir unilateralment, perseguir judicialment i amenaçar amb la presó, les forces democràtiques i republicanes no podem fer altra cosa que defensar-lo incondicionalment. No únicament com a President, o com a persona digna que és, sinó sobretot com a autodefensa dels nostres drets fonamentals i de la nostra voluntat democràtica.

 

Ara disposem de les eines per fer possible aquesta defensa: tenim els CDR, estesos entre una societat civil organitzada en un teixit d’entitats fortament arrelades al territori, com a eines de mobilització i de defensa popular de la República Catalana al segle XXI. Cal, doncs, tornar a invocar aquell princeps namque, però des del poder sobirà dels nostres temps: des del poble organitzat. I aquest 30 de gener, a les portes del Parlament de Catalunya, tenim una nova ocasió per reactivar el moviment popular republicà, que és el motor i l’única garantia de la victòria republicana contra l’autoritarisme de l’Estat ocupant. Via fora, CDR!




Comentaris
Una cosa més que no sabia
Que l'exèrcit d'USA no és professional i que s'organitza i mou exclusivament en pla princeps namque. Un exèrcit republicà, a més, que actua al voltant d'un príncep. Curiós, oi?. Què llest qu'ets xaval.
Harta de fachas
Quoniam nema fallere ad principem ad tantum opus uel nessecitatem.
@ a una cosa més. Originalment la defensa de la nova nació
estadounidenca estaba en mans de les milicies del poble i no era un exercit profesional.
ciutada de tabarnia
aquest pallasso que es pren,quina mena de herba fuma aquest imbecil, en fi si ve a tabarnia, un puntapie al cul i al seu poble pirenaic, ja ho ha dit el nostre presi D Albert Boadella pallassos adoctrinats al nostre pais no volem, entessos mamarratxo.
El princeps namque d'USA va ser Espanya
Al començament de la guerra, Espanya va enviar als USA 120.000 reals de vuit en efectiu, i ordres de pagament per valor de 50.000 més. Aquestes monedes, els Spanish dollars, van servir per recolzar el deute públic d'USA sent copiats i donant origen al dòlar USA actual. Es van enviar tot tipus d'armes, pólvora i munició, 30.000 uniformes i 4.000 tendes de campanya per un valor total de 946.906 reals. L'exèrcit nord-americà que va guanyar la batalla de Saratoga, va ser armat i equipat per Espanya.
Angels
Car ningún hom no deu fallir al Príncep á tant gran ops, ó necessitat.
Era el Patriot militia
1775.

envia el comentari