Ciutadans i el vot etnicista: un perill per a la cohesió social

"Els que divideixen la societat catalana, justament, a través de denunciar una suposada divisió que, de fet, ells mateixos perpetren a l'escola i als barris, han aconseguit normalitzar una visió etnicista del conflicte nacional català"

La realitat és un pes mort. I la gravetat és una força obstinada. Les eleccions del 155 així ho corroboren: oh, sorpresa! Les forces republicanes tornen a revalidar la majoria absoluta, malgrat tenir-ho tot en contra (presos polítics, exiliats, poder mediàtic, IBEX 35, UE). I les forces monàrquiques tan sols aconsegueixen un transvasament de vots cap a Ciutadans. Com esperaven que, entre tanta injustícia, tanta poca seducció i tanta poca reparació dels mals causats, de cop i volta, sorgiria una "Marea Gris" disposada a legitimar la seva barbàrie? Quina espantosa anàlisi etnicista i paternalista els ha portat a aquesta diagnosi perversa de la realitat catalana? Segurament la mateixa que han apel·lat Ciutadans, al llarg de la campanya: el vot lumpen era la seva arma secreta. I ha fracassat.

 

Fonamentalment, per una anàlisi equivocada de la realitat de classe del procés independentista (que hem repetit fins a l'extenuació que està fonamentat per les classes populars més conscients, no per ovelletes abduïdes per la burgesia catalana) i, el que és pitjor, per una associació perversa dels sectors més empobrits de la societat amb una suposada categoria ètnica, aliena a la realitat nacional catalana. I per reblar-ho encara més: això demostra també una absoluta desconeixença de la construcció històrica de la nació catalana, com un fenomen extraètnic (o, si ho preferiu, interètnic), integrador al llarg dels segles de les més diverses cultures i orígens dels seus ciutadans.

 

És el soleturisme portat al seu màxim exponent: si augmenta la participació, aquesta serà necessàriament favorable als interessos del règim, perquè es mobilitzarà el votant ètnic, marginal, apolític, desclassat, inculte, aquell que és més vulnerable a les consignes fàcils, als estereotips segregacionistes. Però el poble català, amb més d'un 80% de participació, no tan sols ha revalidat la República referendada l’1 d’octubre, sinó que encara l'ha engreixat amb 100.000 vots més. Així, no tan sols es corrobora que hi ha una majoria social independentista, sinó que també som un sol poble, culte, polititzat, amb consciència de classe, participatiu i solidari.

 

I no em refereixo, és clar, que el conjunt del vot monàrquic sigui realment vot lumpen, ni tan sols el vot de Ciutadans, sinó al fet que aquell fenomen imaginari que esperaven els que invocaven la falsa “majoria silenciosa”, d'una massa de lumpens disposats a fer el mateix que han perpetrat els feixistes pels carrers, a través de les urnes imposades, no s’ha produït. Ni aquests eren majoria (no s'ha traduït en aquesta victòria fantasiosa) ni es podia reclamar a aquests sectors de la societat que assumissin cap paper de subjecte històric, pel simple fet que eren concebuts com a objecte llancívol contra el subjecte revolucionari republicà.

 

El vot classista, doncs, ha fracassat. L’unionisme ha votat massivament, és ben cert, però continuen sent els que són: una quantitat gens menyspreable de l’electorat que, tanmateix, no constitueix cap majoria, ni silenciosa, ni cridanera. La contingència que apareguin com a primera força al Parlament és una simple qüestió de distribució d’escons. Sigui com sigui, les matemàtiques no enganyen i situen l’independentisme en una nova majoria absoluta que, com s’ha comentat, encara surt més reforçada d’aquestes eleccions.

 

El vot etnicista, en canvi, potser no ha fet créixer en conjunt l’unionisme, però sí que ha engreixat un discurs socialment molt perillós al si de Ciutadans, el partit que ha fet bandera de l’etnicisme i de la divisió social. En altres paraules: els que divideixen la societat catalana, justament, a través de denunciar una suposada divisió que, de fet, ells mateixos perpetren a l'escola i als barris, han aconseguit normalitzar una visió etnicista del conflicte nacional català

La conya aquesta de “Tabàrnia” (molt aplaudida per l’unionisme radical a les xarxes), per exemple, reflecteix perfectament aquesta perspectiva etnicista: la voluntat de segregar el país segons l’origen de l’electorat. Unes rialles, però, que segurament s’apagarien ràpidament, coneixent la idiosincràsia ideològica dels que ho difonen, si aquests barris el que reclamessin en realitat fos annexar-se, posem pel cas, a la Xina, al Marroc o a Sud Amèrica. Des del “butifarrèndum” que als sectors espanyolistes no se’ls acudia una mostra més eloqüent per destapar les seves pròpies fílies ultradretanes.

 

El més pervers d’aquestes eleccions imposades, doncs, a part de la repressió més brutal que les ha acompanyat, és la inauguració d’unes dinàmiques ideològiques (etnicisites i catalanòfobes) pràcticament inaudites al nostre país que, certament, seran molt difícils de combatre si no és amb fraternitat ciutadana, amb una educació i una cultura al servei del poble, amb més justícia social i amb més democràcia. Dit d’una altra manera: el triomf de la República Catalana és l’única garantia de cohesió i progrés social.




Comentaris
David
L’autor no ha entès res. Wishful thinking i ganes de no voler veure-hi.
Siset
La aparença de cohesió social s'ha basat en que els catalans fèiem (i molts encara el fan) el poll canviant d'idioma davant un castellanoparlant i acceptant ser humiliats als establiments que no atenen en català. Això sí, diem que ho fem "perquè som educats". Ara hem de decidir si volem tornar a la "cohesió social" d'abans o escollim la dignitat.
No ha existit mai cohesió social a Catalunya en tot aquest període anomenat democràcia. Hi ha hagut un relat que ho volia fer creure. Un callar i mirar cap a altra banda, uns silencis tàcits. I la cosa no anirà a millor. El catalanisme ha perdut, malgrat semblar el contrari, perquè no té cap eina poderosa i real, Gene i Parlament ja són fireta, ni tampoc control del territori ni un estat per actuar amb el món i defensar sa cultura. Una victòria moral i pírrica. I això només ha començat
y Goliat
Doncs a mi em sembla que l´ha entès i explicat perfectament. C´s va néixer sota el signe "de l’etnicisme i de la divisió social", i en aquestes eleccions (21D) l´han portat a l´extrem.
Fat Boy
Una part del vot a C's si que s'enten perque es d'una fraccio que viu la mar de be en la situacio actual. El que no s'enten es que votin a una senyoritinga feixista, igual que el seu pare. Doncs si per aconseguir la Republica s'ha de combatre els "pieds noirs" i els seus"harkis" i dividir la societat, que aixi sigui. No deien que volien un Ulster?, doncs acceptem el repte i deixem-nos de romancos, perque si continuem aixi estem abocats a la desaparicio. Ells si que estan disposats, a matar i tot
Rutger von Blum
No hi ha més lectura que l’ètnica quan a més del 90% d’espanyols li sembla bé apallissar iaies o intervenir l’autonomia saltant-se les pròpies lleis. L’odi ètnic contra els catalans està totalment fora de control. Ja han confessat que tenien els tancs preparats per a exterminar manifestants. Els únics que no volem veure-ho som els catalans que atribuïm a l’altre la nostra bona fe. Si a nosaltres no ens han segrestat Convergència i ERC, a ells no els ha obligat ningú a votar Cs, PP i PSOE.
Ramon
No, no som un sol poble. No ho hem sigut mai però abans ho dèiem en termes d'invitació a la integració. Ara que el lerrouxisme ja no només ensenya la poteta sinó que no el podem tenir ni més avalotat ni més radicalitzat és senzillament ridícul mantenir aquell discurs. Més que mai, som dos pobles. Els colons no s'han fet independentistes per més que ERC hagi renegat de tot. Els colons s'han fet Jiménez Losantos. I ells són aquí, entre nosaltres. O ells, o nosaltres.
entranyable
Magistral lectura de la realitat, i la guerra continúa avui a les portes d'un debat trascendent al Parlament amb la formació d'una mesa que ha de traduïr la victòria en vots de la República al esdevenir quotidià. Avui tots som "corruptes", segons la premsa monárquica, començant per l'home que ha guanyat les eleccions i únic president legitimat per les urnes. No ens deixaem enganyar, persistirem en el nostre capteniment republicà sabedors de que és l'única via per arrenjar la corrupciò monàrquica
Tramontana
Crec que esteu molt esverats... molts catalans (ho som tots) volen sentir arguments per la independència concrets: Algú els hi ha explicat realment que españa fa que Catalunya tingui més atur, no fa inversions, no fa corredor mediterrani, boicoteja inversions a Catalunya, subvenciona funcionaris a españa, puteja el port de Barcelona, etc. etc. etc. Cal passar a l'atac i ser més agressiu en les explicacions.
ciutada de tabarnia
no soc ni sere mai catala soc ciutada de la republica de tabarnia dins d'espanya, i nomes reconec la autoritat del meu president al exili madrileny el honorable albert boadella oncins el nostre president al exili.investit ahir com el meu president ho enteneu indepres o us faig un plano.
2018
És preocupant que aquestes ciutats, a on viuen majoritàriament treballadors, votin avui aquest partit de dretes i anticatalà. Alguna cosa no s'ha fet bé. Mai s'insistirà prou en la importància que tenen les polítiques socials per la integració i la cohesió d'un país.
Mar 350
Després d'haver participat a giga-enquestes porta a porta la meva conclusió va ser que indepe/unionista es un tema molt emocional i identitari. No es un tema de més o menys informació. Els immigrants de Ñ son i senten la espanyolitat com a pròpia i no hi volen renunciar. Els seus fills i nets ja son figues de un altre paner i depèn de molts factors: lloc de residencia, nivell d’estudis, amics, cosins, etc. El temps juga a favor dels indepes ja que no hi haurà un altre anada migratòria espanyola.
Ramon
En Tramontana continua afirmant que catalans en som tots. Fals. Però ell mateix es contradiu quan, acte seguit, esgrimeix tot d'arguments economicistes per convèncer els colons de les bondats de la independència. Si realment fossin catalans, tots aquests arguments serien sobrers. N'hi hauria prou amb apel·lar a la identitat, a la nació, a la pàtria. L'argument pesseter, sempre i quan se sabés defensar -no com Junqueras-, pot ser útil però per als catalans serà sempre secundari.
Tabarnés
Bla bla bla bla, quin rotllo prepotent que gasta aquest columnista cutre. Si no fos per la llei electoral que prima a tractoria per sobre de tabarnia, aquesta majoria en escons no valdria ni el paper de fumar que es fuma cada dia Gabriel rufián.
Tabernicola n’Arrimades
tindria tres escons menys.
Tabarnés no. Tavarnari (de taverna)
Amb qualsevol llei electoral: Vots Independentistes 47,5% i vots del 155 o unionistes 43,5%
Nuria de Mexic
No tohom que viu a Catalunya es catalá. Ho son els que se senten catalans i els que no s´en senten, doncs no ho son. I efectivament: ja no hi haurá mes onades d´inmigrants espanyols, per tant poc a poc la "majoria silenciosa" será silenciosa perque ja haurá passat a milor vida i als seus descendents no caldrá que els hi expliqueu les bondats de ser catalans.
JordiP
Qui ha estat qui ha divulgat els slògans de la por? "Serem estrangers i haurem de tornar al poble"; "Perdrem la pensió"; "Ens obligaran a parlar català i prohibiran parlar castellà"; el Govern només governa per la meitat dels catalans"; etc. Com diu un comentador més amunt, cal redactar un discurs informatiu clar, concís i precís sobre la societat a la futura República de Catalunya que permeti a tothom conèixer la veritat. És urgent i indispensable.
Ramon
Matisem, que no és gerundi. Quan dic que un sol poble no ho hem sigut mai, òbviament s'ha d'entendre que no ho hem sigut mai d'aquests darrers temps. Durant segles i segles per descomptat que el foraster s'acabava integrant. I si no ell, per descomptadíssim que sa descendència. No hem sigut "un sol poble" en cap moment d'ençà que va llançar-se la consigna "Mes que mai, un sol poble". Però la consigna no era definició sinó invitació. Intenció. Voluntat. Propòsit.

envia el comentari