República Catalana o barbàrie!

"El 21-D és un escenari imposat per l’autoritat de la metròpoli, dissenyat sobre uns esquemes fets a mida perquè triomfi l’opció del règim"

L’escenari actual, l’hauríem de definir com un estat de suspensió. El clima intens de repressió per part de l’Estat espanyol, agreujat pel fet de tenir presos polítics i exiliats, juntament amb la confusió respecte dels passos que els líders independentistes seguiran a partir d’ara, han situat la conjectura de les eleccions il·legals del 21-D com el moment en què es reprendrà el moviment popular cap a la República. La gestió d’aquest parèntesis, però, no pot comportar una actitud de passivitat, de limitar-nos a restar a l’expectativa de les decisions que prendran els partits republicans, o bé esperar que aquests triomfin sobre les forces monàrquiques per tornar a posar en marxa la maquinària de mobilització.

 

El 21-D és un escenari imposat per l’autoritat de la metròpoli, dissenyat sobre uns esquemes fets a mida perquè triomfi l’opció del règim, amb tots els instruments de l’Estat al seu favor i amb tot l’arsenal mediàtic disposat per afavorir el seu relat. Fins on arribarà el Regne d’Espanya per imposar els resultats que desitja encara no ho sabem, però tenim poques raons per pensar que si el poble acudeix en massa a les urnes, com ho va fer el dia 1 d’octubre i en tantes altres ocasions, es pugui capgirar de manera no fraudulenta la majoria social a favor de la República. Però fins i tot constatant que revalidarem la victòria electoral, no podem atorgar un caràcter normal a unes eleccions instal·lades a la zona gris.

 

D’una banda, perquè aquestes eleccions no són legítimes (són imposades per una autoritat il·legítima) ni legals (són unes eleccions espanyoles que se celebraran al territori de la República Catalana). No podem tractar amb normalitat el desenvolupament del procés electoral, ni durant la campanya, ni durant la votació, ni l’endemà de la mateixa: no tan sols per la naturalesa de la convocatòria electoral, sinó també pel fet que no vivim en el clima de pau democràtica que possibilitaria la seva validesa real. El 21-D ha de ser concebut, doncs, com una nova mobilització popular en què caldrà restablir el govern legítim de la Generalitat de Catalunya i el procés constituent de la República.

 

D’altra banda, amb previsió que el parlament i el govern sortint estiguin limitats en la seva acció política per part de les forces d’ocupació espanyoles, o bé en cas que l’unionisme obtingui una victòria fraudulenta, el poble català organitzat no pot renunciar a cap de les seves conquestes: el resultat del referèndum és vinculant i la proclamació de la República és un fet que cal fer efectiu. Això implica que, més enllà de restaurar el govern legítim i més enllà de tornar a demostrar la força social de l’independentisme, cal preparar-se per organitzar i exercir un contrapoder que pugui ser dipositari de la sobirania popular en cas que aquesta continuï anul·lada pel Regne d’Espanya.

 

Les formes de lluita popular (mobilització persistent i pacífica) i d’organització institucional (autoritat legítima republicana), han de confluir de manera que cap conjectura posterior al 21-D pugui invalidar el poder original: la sobirania popular. El procés constituent de la República, doncs, ha de ser irrenunciable per a totes les forces polítiques i socials del camp democràtic, amb l’objectiu d’establir les bases fundacionals d’un veritable marc de pau democràtica en què el poble català pugui decidir lliurement el seu futur. Sigui quin sigui. Fins i tot continuar formant part del Regne d’Espanya no es pot decidir amb llibertat davant de la barbàrie. Per això, la disjuntiva que tenim enfront no és “Ni Dui, ni 155”, ni tampoc “independència o autonomia” (a tots els seus nivells), sinó aquest: República Catalana o barbàrie!




Comentaris
Narcís ( la " llibertat " n'és sagrada .. i què dir-ne quan n'és sotmesa/ enjovada/ anorreada .. tot cercant l’anihilació de nostre poble per fatxenderia territorial o imperialisme de baixa estofa veïna, tot cercant suplantà’ns-e econòmicament àdhuc fem-hi fallida!)
Com pot ser possible un Estat pugui acceptar , vulgui tenir, dins seu, territori d'altri, quan sa malvolença i aversió àdhuc repugnància contra aquest i sa població n'és òbvia ( " catalán, catalino, catalufo, hijo put. catalán .. sólo miran por ellos, van a lo suyo, todo se lo hacen suyo .. se creen superiores, mejores, más .. no quieren ser españoles .. . . . " ) ? PD: n'és obvi que Catalunya necessita Estat com l'oxigen .. qui pot voler ser amb qui té nostra terra arrestada i confiscada?
federalista
castellanos xarnego meu, deixa'tles drogues i l'herba que fan molt de mal al cap, com tots comprobem, mare meua quin friki, cot d'on els treus als frifis aquests, mare meua entre aquest paio i el xarnego del espot, i el mercenari de m espanyol del cotarelo quin circ deu meu hahaha.
Ramon
Home, la república catalana també podria ser barbàrie. Sobretot si la governen els que tant els ha agafat darrerament per introduir la paraula "república".
Xavi
Oma Ruyé, la vritat es que fins i tot que siguis charnegu, dons, axplicas mol bé

envia el comentari