Les hostesses ‘conilletes’ de Schweppes

"Hi ha empreses que, com a imatge de marca, no volen persones, volen cossos, cossos femenins que facin una funció merament ornamental"

El cas de l’hostessa del torneig Comte de Godó de tennis, Raquel Muñoz, obligada –com les seves set companyes– a vestir d’estiu malgrat el fred evident, i acomiadada després per gosar denunciar-ho, no té res de sorprenent en una societat fal·locèntrica com la nostra. Malauradament és així. Només cal veure els insults i desqualificacions que ha rebut a la xarxa no només per part de molts homes, sinó també de moltes dones que són encara més masclistes que ells. Però que no sorprengui no vol dir que sigui admissible des del respecte per la dignitat de les persones. Com tothom va poder veure en les imatges televisives, mentre el públic assistent anava equipat amb bufandes i anoracs –un dels partits el van fer a tres graus i els altres entre vuit i deu–, les hostesses del torneig patrocinat per Schweeppes, eren obligades a vestir un polo primet de màniga curta i una faldilleta també curta per tal que bona part del seu cos quedés al descobert i complís la missió per la qual se les contracta, que és la de ser un mer objecte decoratiu. En el seu lloc podrien posar-hi perfectament gerros amb flors, però, com tothom sap, els gerros i les flors, a diferència de les hostesses, no aguanten l’ombrel·la o el paraigua dels tennistes ni s’ajusten a la missió erotitzadora que pretenen Schweppes i el Trofeu Comte de Godó.

 

Aquesta és la denúncia de Raquel Muñoz: “Vam estar tres hores tremolant a tres graus, tremolant de no sentir-nos els peus. Podien haver fet perfectament un vestuari que ens tingués tapades i que igualment promocionés la marca. Jo i les meves companyes gairebé cada nit teníem febre. Sortíem dels partits amb febre. Jo sortia amb febre i migranya. Cada nit malaltes i ens petaven les dents. Era treballar en unes condicions en contra de la teva salut i en contra la teva dignitat. Sempre som noies. Noies, faldilleta i ensenyant carn. El cas és que no podíem portar la jaqueta perquè no es veia bé la marca, que també és al paraigua. S’ha de veure el vestit i és igual que passem fred.”

 

Doncs bé, dues hores després d’haver dit això, Raquel Muñoz, de vint-i-tres anys, era acomiadada. L’agència, en comptes de protegir-la de la prepotència de Schweppes, que és qui determina com han d’anar vestides les hostesses, es va indignar i la va despatxar. De fet, expliquen que ja el primer dia, en demanar que les abriguessin, les van amenaçar: “Ens van respondre que si seguíem queixant-nos ens acomiadaven a totes”. I van callar. És prou sabut que la por de perdre la feina fa submisa la gent. Raquel Muñoz, que no és submisa, l’ha perduda. La llei del silenci triomfa sempre en aquestes condicions, i Schweppes ho sap. Per això, en lloc de demanar disculpes a aquestes noies públicament, va contestar amb un comunicat cínic i arrogant farcit de contradiccions segons el qual “la nostra prioritat és el benestar de totes les persones que treballen representant la nostra marca. [...] Totes les persones contractades sabien perfectament que la seva feina es desenvoluparia a l’aire lliure.” A l’aire lliure, sí; però no de manera denigrant.

 

I Raquel Muñoz, des de Catalunya Ràdio, va replicar: “Ells diuen que dissabte veuen les inclemències del temps i que canvien. No és veritat. De fet, el primer dia, dissabte, vam haver de demanar que, si us plau, ens posessin unes mitges. Només unes mitges, eh? Després vam queixar-nos ja molt, perquè van començar a fer partits de nit amb baixes temperatures i ens va arribar una jaqueta negra el dimarts o dimecres. I això després de mil queixes no només a l’agència, sinó també a l’empresa patrocinadora. La primera [companya malalta] va caure el primer o el segon dia i la van substituir en qüestió d’una hora sense que ningú no se n’assabentés. I també va marxar una noia amb 38 de febre, que ja no va tornar. Venia gent de Schweppes que ens veia tremolar i deia: “Estan molt maques”. Eren molt conscients de tot plegat. L’any passat ja hi va haver queixes pel fred i van posar aquella jaqueta, però van decidir retirar-la. Les altres agències d’hostesses van fer un canvi de roba d’estiu a roba d’hivern. La nostra no. Quan hem vist el comunicat [de Schweppes], les companyes i jo rèiem, perquè era com llegir una novel·la de ficció. Quan diuen que entre partit i partit descansàvem en un lloc resguardat, és mentida. Érem al darrere de l’estand de Schweppes, en una carpa trencada on hi havia les capses de beguda.”

 

En el comunicat de Schweppes, de què parla Raquel Muñoz, crida l’atenció aquesta afirmació: “Ni durant els dies del torneig ni al final, l’agència d’hostesses no va rebre cap queixa formal”. Formal? Com la volien, per escrit i amb tres còpies? I queixa oral? Segur que no en van rebre cap, de queixa oral? Aleshores com és que l’agència va haver d’amenaçar les hostesses amb l’acomiadament? Com és que, vista la situació, Schweppes va haver d’adquirir les esmentades jaquetetes per cobrir l’expedient a corre-cuita? Per què amaga que va exigir que mantinguessin les jaquetetes obertes a fi que es veiés el logo de l’empresa, cosa que les feia absolutament inútils? Si aquesta, segons afirma Schweppes, és la seva manera de vetllar perquè el seu personal estigui “adequadament abrigat”, per què no vestien els seus directius de la mateixa manera? Per què no duien ells un polo ajustadet i una faldilleta curta que deixessin al descobert els seus braços i les seves cames peludes? Si del que es tractava és d’estar ben bufons, per què els directius de Schweppes i del Godó no es treien els abrics, les americanes i els pantalons i començaven per donar exemple?

 

Situacions com aquesta, en què la figura de la dona és denigrada a causa de la mentalitat fal·locràtica d’una empresa o organització, n’hi ha a grapats cada dia en tota mena d’àmbits. Passa, però, que no ens n’assabentem perquè, com li ha succeït a Raquel Muñoz, denunciar-les comporta perdre la feina. Hi ha empreses que, com a imatge de marca, no volen persones, volen cossos, cossos femenins que facin una funció merament ornamental que indueixi el consumidor a associar la satisfacció visual que proporciona aquella ornamentació amb la satisfacció, posem per cas, de beure’s una marca de tònica determinada. Aquesta és la raó per la qual Schweppes no volia hostesses, Schweppes volia conilletes, conilletes com les de Playboy.

 

En tot cas, les hostesses no es van queixar pas de l’uniforme, ja hi estaven d’acord. Simplement, com és lògic, el consideraven inacceptable amb aquella temperatura. Tot i així, ja n’hem vist el resultat. Cal dir, però, que res d’això no seria possible sense la complicitat d’altres actors, com ara, en aquest cas, l’agència d’hostesses i els organitzadors del Trofeu Comte de Godó. La primera ha fet costat a Schweppes, i el segon se n’ha rentat les mans. Just el mateix, ves per on, que han fet els tennistes. Si qui t’aguanta el paraigua o l’ombrel·la quan descanses només és un cos, una simple ornamentació, no cal sortir en la seva defensa. Raquel Muñoz té un cos molt bonic, certament, per això la van contractar. Però també té un bonic cervell, un cervell assertiu que no es deixa trepitjar la dignitat. La dignitat de ser dona, que és el mateix que ser persona. O no?




Comentaris
Georgiana
Com a complicitat els consumidors per fer costat a la Raquel, hauriem de deixar de comprar productes Schweppes, ja veuries com aquestes companyies plenes de diners, organitzadors i agencies quan els hi toquen la butxaca cuidarien més les relacions públiques. De fet és a les nostres mans perquè som els consumidors, sino consumim ells no fan diners i si no en fan pot-ser se'ls hi abaixarien els fums i la testosterona.
ferran
Algú ho havia de dir...Mentre opinadors i periodistes callen per obediència canina, he llegit amb satisfacció aquesta denuncia que demostra que queden intel·lectuals amb dignitat. Marginats sí, però amb dignitat...Gràcies Víctor.
Arizona
Jo ni tan sols vaig suportar fer de secretària durant un periode de la meva vida... Fer d'hostessa o paraiguüera ja ni m'imagino la denigració intelectual . En canvi vaig treballar de cambrera a molts hotels per pagar-me els estudis. Ningú em demanava res, només q treballés. No venia cap imatge. Era força bruta laboral. Com molts homes. Més igualitari. L'estereotip de la dona com a objecte en aquest cas queda clar. Jo no sols ho denuciaria. Em negaria a treballar sota aquestes condicions
Pepone
Doncs jo faria una criada a boicotejar la Scheppes.
Digne
Boicot a la Schweppes ja. Que corri per la xarxa i si no demanen perdó i readmeten aquesta noia se'ls porta al jutjat.
familistone
Doncs mira que em sap greu per la quantitat de gintoncs que m'he fotut en la meva puta vida i el 99,9 per cent han esta d'aquesta marca. Ara nomes de tant en tant, però us asseguro que prou. Ep si no n'hi ha cap mes claudicaré doncs es l'únic combinat que m'agrada. Actualment hi ha moltes tòniques bones. Abans o aquesta o cap més. Es trist que hi hagi tan fill de sa mare pel món. Que els bombin.
prou
Per supusat deixar de comprar Shwepps i compte Godó. Però també lrou de noies que es venen per fer de florero de carn.
Arjau
El típic discurs del victimisme feminista.
falta més
A veure quan fas també un article sobre els treballadors que es foten de fred quan són obligats a treballar fora amb temperatures de sota zero o els paletes que de tant en tant moren a l'estiu pels cops de calor.
farrerons
La utilització de la dona amb fins publicitaris no és cap novetat en aquesta societat consumista en la que vivim. Fa molts anys que existeix i, és més, a la majoria de les dones sembla que ja els va prou bé.
Joan Escalons
A casa no hi entrarà cap producte de la marca SHWEPPS mai més. Vergonyosa també l'actuació dels tenistes, que pel que dieu van passar olímpicament de les hostesses, les tenien al darrera i devien veure el fred que passaven.
Francesc
La comparança amb el homes que treballen a l'exterior, no és vàlida. És dur, sí, però poden dur la roba adequada. Per televisió vam poder veure un noi despatxant Schweppes abrigadet, amb una mena d'armilla, màniga i pantalons llargs i sense haver d'estar-se quietet, amb el paraigües i ensenyant cuixa. No. Aquí hi ha una doble agressió. A una dona com a treballadora, i com a dona. Aquesta acció és una mostra que la desigualtat de gènere en el món del treball, va més enllà de la salarial.
Marc
És dolent fer el que han fet però encara és pitjor defensar-ho com han fet i ser incapaços de demanar perdó. Mai més em posaré a la boca res d'aquesta casa (Schweppes, Pulco, Casera, ...).
Narcís ( ja n'hi ha prou de ‘ cosoneries ‘ .. ooooh quin esforç, quin sacrifici, quina voluntad/ resistència, quin rendiment fins el patiment !!) ( n’és obvi aquesta noia així l’autor .. no tenir ni la més petita idea del que n’és “ treballar “ que sí tasca, feina, ocupació, entreteniment àdhuc gaud
A) Text patètic .. n’acabarem com els països islamistes! B) Si fossin d'allò més lleixes o malgirbades que si per a fúme'ns, i si són d'aparença física o material més/ menys boniques que si per ' fal•lus .. ' ( esment/ mot delator de qui nega ser masclista!) C) N'hi ha munt de treballs no pas ja durs sinó forçats on un hom n'és sota zero glaçat àdhuc mullat on roba no hi fum res a mans ni peus ( i què dir-ne voltant els quaranta i remitjó positius!)!
Mercè
Narcís, deixaré de llegir el que escrius, perqué en general 'no toques vores', o si t'agrada més 'surts per peteneras', i a vegades fins i tot insults.
Josep Bruch
Suposo que aquesta noia és una professional d'aquesta feina, i ja sabía per a què la contrataven. I ara ha de montar aquest sidral? De professional no en té res. Millor que cerqui una altra feina, o es pensava que havia d'anar amb trajo de neoprè o amb burka?
Jordi de Sants
Home Srs. Bruch, Farrerons, faltamés i Arjau, no s'està criticant que ensenyin carn, sinó que se les obligui a fer-ho amb un fred que pela i risc d'enmalaltir. Les dones són lliures per ensenyar el que vulguin, però no a fer-ho sota condicions infrahumanes. I així qualsevol treballador, també els paletes que es torren al sol hi ténen dret. És lluita per condicions laborals. Com es pot estar en contra d'això? Teniu filles els que dieu "que es fotin"? Del tot d'acord amb l'article.
Terminator
N'hi ha moltes que passen fred voluntàriament a l'hivern per tal de no renunciar a dur una minifalda i ensenyar els seus "encants". És que són així.
Narcís ( Déu meu, perdona'ls-e perquè no saben allò que es diuen!) ( si ho sabéssiu així no hi hagués tanta neciesa .. altre gall ens hi cantaría!) ( parla’m de tendinitis, tenosinovitis, hèrnies, amputacions, paraplegies, tetraplegies, morts àdhuc d’esforç així com de vicis per no defallir!)
Mercè: si sabessis els verament " treballs " que hi ha .. ho entendries ( però sortosament mai ho sabràs o, pitjor encara, mai ho voldràs saber!), ídem pel que fa a l'autor ( encara que aquest potser està pensant en ' compradores en potència '!) PD: ja està bé de comparar mamarratxades ( infantilismes!) amb treballs verament de tortura! Nota: sento el que em dius, però ja n'hi ha prou .. tanta ignorància o/ i mala fe .. fúmer's dels verament malaurats de debò!
Dona
Amb el comentaris del Bruch i del Terminator no es pot negar que l'home ve del mico. Ells, però, no en vénen perquè encara hi són.
Josep Francesc
Molt ben dit Víctor!
Observador
Quan agafes una feina signes un contracte on es fixen una sèrie de condicions. Si no t'agraden aquestes condicions, no estàs obligat a signar. Però després no vagis de víctima.
Troglodites de la societat
Una de les característiques del feixisme és el seu masclisme, i totes dues coses són una mateixa manera d'entendre la vida que es fa palesa en les barbaritats que diuen els espècimens que són així. Aquest és el cas de l'observador, a qui ja coneixem. Per al Feixista/Masclista, aquelles nois no van signar un contracte com a "persones", el van signar com a "conilles", encara que no hi hagués cap clàusula que els digués que havien d'ensenyar el seu cos i mostrar les seves cuixes plogués o nevés.
Observador
El "Troglodites de la societat" parla com si l'haguès signat ell, el contracte, i en coneguès tot el contingut fil per randa.
Troglodites de la societat
El troglodita Observador dóna per entès que tothom és feixista/masclista com ell i redacta contractes que tracten les dones com si fossin bestiar. No es pot esperar res més d'un fòssil social.
Observador
Mai en la meva vida he redactat un contracte. N'he signat uns quants, i sempre n'he llegit les condicions i clàusules. Una cosa que les hostesses de Schweppes, pel que veig, no van fer.
Troglodites de la societat
El Troglodita/Observador, fidel a la seva ideologia hispano-feixista-masclista, dóna per descomptat que tothom és com ell i que redacta contractes que consideren la dona pur bestiar. Contractes que el "bestiar" no llegiria perquè el "bestiar" no pot llegir perquè no té cervell. Baixa dels arbres, troglodita, baixa dels arbres.
Patriota
El procés deu estar en hores baixes. Fins al punt que l'Alexandre abandona el monotema després d'anys i panys escrivint cada setmana el mateix article.
Anisaki
Una prova més que l'esclavitud no ha acabat. Quanta gent és cada dia vexada, humiliada i explotada al lloc de feina i no gosa denunciar-ho per por d'anar-se'n al carrer? Per cert, l'explotació del cos no només afecta a les noies. Si aneu a qualsevol discoteca, no és poc habitual veure homes (especialment els de cossos musculosos) que van sent grapejats per mans anònimes. Hi ha molts d'altres exemples, com ara actrius i presentadores que s'han de posar implants de pit i cul per ser "guapes".
Anisaki
Què els costava als de Schweppes vestir a les noies amb roba d'hivern si feia fred? Que potser no quedaven sexys? I a quin pertorbat mental li agrada veure noies ensenyant cuixes i melics a ple hivern i plovent? Si és que fa mal a la vista si tens un mínim d'empatia!

envia el comentari