Catalunya serà independent malgrat els catalans

"Els continus episodis de virilitat estelada que protagonitza l’independentisme català no fan res més que dividir-lo i allunyar-lo de la llibertat"

No és cap secret que un dels trets identitaris més paradigmàtics de nosaltres, els catalans, és la impossibilitat de posar-nos d’acord en res. Jo, ara fa uns quatre anys, fins i tot vaig escriure una sàtira teatral sobre aquesta qüestió. Ho vaig fer perquè penso que, si fem l’exercici d’observar-la de lluny, constitueix un espectacle dramatúrgic força divertit. Una altra cosa és l’observació de prop. En aquest cas, l’espectacle, de divertit, no en té res, més aviat al contrari. Sobretot en un moment tan determinant com el que estem vivint, en què cada comentari, cada paraula i cada gest, per col·loquials que siguin, són sobredimensionats, sotmesos a judici sumaríssim i atacats per una allau de reaccions. Reaccions enardides que van des del judici d’intencions i els escarafalls més histriònics fins a l’esquinçament de vestidures i el linxament de persones públiques. Aquests dies, amb l’afer David Bonvehí, n’hem tingut un nou capítol. I és que els catalans, potser perquè el nostre esperit mariner ens empeny a la platja, som únics fent castells de sorra. És un fet empíric que els infants de tot el planeta donen salts d’alegria a les platges cada cop que descobreixen un català entre la gent que pren el sol. Saben que no hi ha ningú més en aquesta vida capaç de construir-los un castell de sorra gegantí i majestuós a prop del mar.

 

“Sou com infants”, ens deia l’espanyolista Unamuno, “us perd l’estètica”. I tenia raó. Moltíssima raó. La nostra propensió a l’olla de grills –potser el tret més distintiu de la cuina catalana–, fruit de la necessitat no menys infantívola de voler agafar sempre el rave per les fulles, ens empeny a dedicar grans dosis d’energia a qüestions irrellevants que trenquen la unitat d’acció i que no fan res més que allunyar-nos dels objectius fixats. I el més preocupant és que aquest comportament és tan espontani com recurrent, cosa que indica el combat interior que lliuren el Jekyll i el Hyde catalans. El primer es fixa objectius nobles mentre el segon, d’amagat de si mateix, malda per avortar-los. Per això, el principal enemic del lloable pla de fuga dissenyat per Jekyll no són pas els vigilants de la torre de guaita del camp de presoners, sinó ell mateix vestit de Hyde. Serà Hyde qui provocarà debats sobre si és millor fugir amb samarreta blava o amb samarreta vermella i qui adduirà que no n’hi ha prou de fer un túnel que meni a la llibertat. Segons Hyde, caldrà, a més, que sigui un túnel de disseny, un túnel que no s’hagi fet mai en tota la història de la humanitat. Altrament la llibertat no val la pena, remarcarà. Hyde, com veiem, no en té prou de condemnar-se tot sol a la captivitat, pretén que Jekyll s’autocondemni també. És, per dir-ho en paraules de la saviesa popular, com el gos de l’hortolà, que no menja ni deixa menjar.

 

Amb tot, Catalunya està vivint un procés històric meravellós, un procés cívic que tard o d’hora esdevindrà un referent al món. Ara és difícil prendre’n consciència, perquè les misèries del dia a dia entelen el paisatge, però no trigarem a valorar-ho en la seva justa mesura i a adonar-nos de l’immens cabal d’energia que vam malbaratar en picabaralles egocèntriques i en rèdits electorals. Tant de bo, d’altra banda, que avanci la presència de les dones en els llocs més importants i estratègics de la societat. Ho necessitem per aconseguir la igualtat de gènere, això per descomptat, però també per poder alliberar-nos tots plegats del primitivisme masculí que ens tenalla, un primitivisme que només sap reafirmar-se comparant la mida dels seus genitals amb la dels seus congèneres. I, en aquest sentit, les confrontacions “jo sóc més independentista que tu” o “nosaltres som més independentistes que vosaltres” són el llast que encara arrosseguem de tan primitiva masculinitat.

 

Els continus episodis de virilitat estelada que protagonitza l’independentisme català, tot caient de quatre grapes una vegada i una altra en els paranys del nacionalisme espanyol, no fan res més que dividir-lo i allunyar-lo de la llibertat. Així d’estúpida és la cultura androcèntrica, sempre tan enderiada a fer passar el clau per la cabota. Per sort, la llibertat no té terceres vies: o s’és lliure o no se n’és. I gràcies a això, gràcies a l’evidència que no tenim escapatòria i que haurem de triar entre ser lliures o desaparèixer, entre ser un Estat pròsper o viure en un Estat espanyol arruïnat, que té un deute públic del 100% del PIB, que no podrà pagar les pensions i que haurà d’elevar els impostos i eliminar la sanitat i l’educació públiques, optarem per la llibertat. Serà una opció tan lògica que no tindrà mèrit ni èpica, però prou efectiva perquè Jekyll venci Hyde i perquè els catalans del futur reconeguin que Catalunya va esdevenir independent malgrat els catalans.

 




Comentaris
Jordi Comasobirana
Quanta raó, sr. Alexandre! Si després de les macromanifestacions que hem arribat a fer cada 11S al llarg de 5 anys seguits, amb grans performances incloses, no fóssim capaços d'aconseguir la independència, passaríem als annals de la història mundial per ser el poble més ximple del planeta Terra.
Francesc
Genial!!! Moltes gràcies per l'article. Avui mateix tot el dia pencant, arreplegant signatures pel referèndum.... i no fa encara quatre dies els partits polítics fent el ridícul com sempre, discutint per quatre detallets miserables, distraient-nos a tots de la feina tant important que tenim entre mans: aconseguir la llibertat!!!
Tot aixó
es la por a perdre, pero si es culpa d'algú mes encara millor. Son segles de tenir l'elefant agafat per la pota a una estaca. Els politics esperan que la gent s'en cansin i poder dir alló de.... la gent no a respòs. Esclar que seria d'un cinisme pocavergonya que casi sempre s'anomena traició.
Juli
150% de deute, segons alguns economistes espanyols. I ells na fent AVEs... La cosa és de traca...
Nuria de Mexic
Que bé que ho diu vosté, sr. Alexandre, perque jo ho escric des de Mèxic i opten per no publicar-me els meus comentaris. Jo no faig critica, nomes dic el que veig des de lluny. M`esborrona pensar que potser ja no veure Catalunya independent, un somni dels meus pares i d`una bona part de l`exili català. I tot per aquesta "estètica" i tambè la mala costum de criticar a tot i a tothom.
Grills
Ara faré un comentari políticament incorrecte, aviso per aquells que tenen la pell fina. On hi manen moltes dones, sí que és una olla de grills.
maginific article!
Sempre es troben raons per ajornar-ho i esperar. L'excusa es per fer-ho be, com si no haguessin tingut temps pr preparar-ho!.
Marcelramon
Aquest es l'esperit de l'empresari català que tant be va en negocis i tant malament en politica, tothom vol ser el millor, tothom vol anar per lliure, tothom vol el seu moment de gloria, caiem en l'orgull personal, i oblidem l'orgull de Nació, caiem en l'orgull de partit per obtenir el poder, ser el timoner de la nau, el director d'orquesta, i oblidem que en una nau i una orquesta tothom es important per aconseguir la fita,i que cal disciplina i menys anar per lliure. Ho aprendrem mai?
Marcelramon
Francesc ...Al no dir la veritat, ajudem a la divisio, no hi va haver cap baralla entre partits del SI, ERC es va limitar a confirmar que no hi tenien res a veure i va fer mutis, tot el soroll va venir de membres de Nova Convergència dins el PDeCAT, acusat a ERC i dient coses absurdes i sense cap prova o fonament, per tant, no hi va haver cap baralla, no fem el joc al unionisme, ni fem més gros lo que son interessos de un sector de un partit. les guerres i las filtracions, son a dins seu.
Cigne cantant
Senil, molt senil.
Raval
El Cigne cantant té raó, l'espanyolisme és tan senil que ja només és caspa.
@ Marcelramon
Precisament comentaris esbiaixats i partidistes com el teu, son els que fan el joc al unionisme. ni ERC, ni PDeCat, ara per ara toca JxSi, UNITAT PER SOBRE DE TOT i UNITS aconseguir la INDEPENDÈNCIA. !!*!!
Parsifal
El Cigne Cantant té raó. Només els senils de l'ANC poden fer campanya pel Sí quan el referèndum encara no ha estat convocat. Han oblidat que la campanya es fa un cop convocades les eleccions.
Pere de Kaltruku
Quanta raó que tens amic Victor; sempre estem discutint de que "si son galgos ho son"podencos". Quan ens posarem d'acord?. No podem estar sempre discutint, a veure si de una PUNYATERA vegada , anem tots a una, coll......ns.
Claüc
L'erres totalment en una cosa. Que hi hagi més dones perquè no facin aquest errors. Al contrari, les dades em diuen que és al contrari. Per exemple una dona és qui, presumptament va gravar i filtrar la conversa d'en Bonvehí. En el cas de la CUP, res més clar!! Quan hi havia en Fernández, l'Arrufat, dialogants. Com l'Antonio Baños. Pero el sector "por mis huevos" son la Gabriel, la Gabriela, la Eulàlia Reguant, la...
Claüc
Jo diria que les dones en càrrecs públics, apart de ser més intransigents son més corruptes. De dones que faci més de 10 anys remenant poder no n'hi ha masses, però... tenim(em) flors com la Aguirre, la Rita Barberà, la Soraya, la Susana Díaz, la Chacon... i més enllà la Thatcher, la Merkel, etc. Em decep que siguis tan crèdul amb això que elles son millors
Narcís ( els catalans som de seny .. altra cosa n’és que aquest seny massa sovint sigui adulterat .. seran propis venuts, seran espanyols ‘ redui’ns-e a no res ‘!) ( què diu de dones .. aquest parlar sí n’és ‘ sexista ‘ o grotesc .. sembla parlar de fauna .. o n’és màrqueting pro lectores?)
1. Gens ni mica, ni poc ni gaire d'acord .. som catalans que no pas espanyols com tampoc esquitxats/ encomanats d'aquests! 2. N'Unamuno ni esmentat, si més no, no per nosaltres ( si fos per ell .. sense comentaris!) .. no n'és estètica, n'és humanisme així qualitat/ grau que no xaroneria veïna! 3. Òbviament que a Catalunya posà'ns-e d'acord n'és més difícil, no debades duem subjectats, subordinats/ subjugats així amb venuts i desagraïts .. massa segles!
Observador
Claüc: ni a Soraya, ni a Chacón, ni a Thatcher ni a Merkel se'ls coneix casos de corrupció.
Anna Armendares
Parsifal, tornem a fer estètica: ens trobem en una cruilla de la nostra història. Hem d`inventar-ho gairabé tot. El referendum no es l òbjectiu, es una simple eina per poder tenir mes recepció a l`exterior. Pero si cal haurem de fer un altre cosa. El que calgui. Els drets fonamentals son superiors a les lleis, les constitucions o les normes electorals. I tots els que volem la independència ja hauriem d`estar fent campanya.
Sònia
És decepcionant veure mascles com Glaüc.
Yago
El mal de tot això es que s'han crispat massa les coses. Crec que la independència no és més que dotar-nos d'un estat o administració pròpia. Es com si una comunitat de veïns resolgués administrar-se per si mateixa tota vegada que l'administrador extern que tenen ara els hi fa trampes a favor seu. Ni més ni menys.
Claüc
Observador: parlo d'intransigència i corrupció. Els noms que m'has dit potser no tenen casos de corrupció però sí que son coneguts per intransigència o altres valors negatius. La Thatcher era amiga d'en Pinochet, el més sanguinaris dels dictadors.
Mina
Un article molt ben escrit.... Sembla que pels darrers comentaris ja s'ha perdut el fil...!? Cadascú és ben lliure de pensar el que vulgui, però potser caldria seguir el tema que es planteja, i així, el diàleg -entre tots- s'enriqueix.

envia el comentari