La degradació ètica i moral del PSC

"El PSOE de Catalunya és un partit profundament retrògrad i amb preceptes dictatorials"

Entenc que la proposició no de llei feta per Esquerra Republicana a la comissió Constitucional del Congrés espanyol, demanant el “reconeixement i la justa reparació de la figura del president Lluís Companys i de totes les víctimes del franquisme” no tenia més objectiu, davant la impossibilitat que reeixís, que demostrar a Catalunya, en particular, i al món, en general, que d’Espanya, en termes democràtics, se’n pot esperar molt poca cosa. Hom, per tant, pot considerar que ha estat una proposició inútil, atès que se’n sabia el resultat abans de començar-la. I sí, és cert, se’n sabia el resultat, però això no la fa pas inútil. En absolut. No s’ha de menysprear mai la possibilitat de posar en evidència fins a quin punt romanen intactes alguns dels fonaments totalitaris de l’Estat espanyol. Sempre hi ha gent al planeta que baixa de la figuera. I la negativa de Madrid a restituir oficialment la figura de Companys no pot ser més instructiva en aquest sentit. Estem parlant d’un crim feixista amb el qual es pretenia assassinar simbòlicament Catalunya.

 

L’any 2004, ara fa tretze anys, ja vam tenir una mostra d’aquest immobilisme amb el cop de porta a la proposició no de llei feta també per Esquerra, que instava l’Estat espanyol a demanar perdó públicament per l’assassinat de Companys. “Poseu-vos-hi fulles”, va ser la resposta. Just la mateixa que ara es dóna al president Puigdemont amb relació al referèndum d’autodeterminació. I com més es repeteix aquesta resposta més es retrata Espanya davant del món, la qual cosa converteix aquest Estat en el millor promotor del procés català i de la seva raó de ser.

 

També és molt útil deixar ben retratat tantes vegades com calgui el PSOE de Catalunya com un partit profundament retrògrad i amb preceptes dictatorials –què hi ha més dictatorial que brandar lleis que prohibeixen votar, que emmordassen un poble i que el condemnen a la subordinació perpètua?–. Cal no oblidar que es tracta d’un partit amb un historial de quaranta anys de votacions a Madrid en contra dels drets nacionals de Catalunya. L’última, de moment, ha estat la negativa a reconèixer la figura de Companys. El búnquer nacionalista espanyol (PP, PSOE, Ciudadanos i UPN), unit fins a la mort en la divisa inquisitorial de la ‘sagrada unitat d’Espanya’, no sols nega la possibilitat que Espanya pugui netejar un dels seus més execrables crims d’Estat –Companys és l’únic president democràtic europeu assassinat pel feixisme– també nega que es restitueixi la dignitat del president. Mentre Alemanya, l’Estat que va detenir Companys, va demanar perdó i va indemnitzar la seva vídua, Carme Ballester. Espanya, l’Estat que el va assassinar, no ha deixat mai d’escopir-hi sobre la seva tomba des de fa 77 anys. D’aquesta complicitat, senyor Miquel Iceta i senyores Meritxell Batet i Núria Parlon, se’n diu tenir les mans ensangonades.

 

Tanta baixesa moral, però, no sorprèn. Recordem que va ser precisament la senyora Batet qui l’any passat va dir que el GAL no era terrorisme. ¿I doncs, què era, el GAL, senyors i senyores del PSC? El GAL, els agradi o no sentir-ho, era una banda terrorista que va matar o ferir una seixantena de persones i que va ser creada amb fons reservats per un govern del Partit Socialista els dirigents de la qual, a diferència dels d’ETA, són tots al carrer. Això era el GAL. I un partit que té coses tan execrables com aquesta en el seu historial i que s’ha envilit fins a aquest punt no té cap autoritat moral per donar lliçons al govern i al Parlament de Catalunya sobre conceptes com ‘democràcia’, ‘justícia’, ‘ètica’ o ‘legalitat’. Si els quedés un bri de dignitat, el que haurien de fer és dissoldre’s.

 

Arribats aquí, diguem que votar contra la reparació de la figura del president Companys serà molt coherent amb una ideologia nacionalista espanyola, però no ho és gens quant a democràcia i drets humans. Galdós paper, per tant, el del senyor Iceta qualificant d’“ultimàtum” la carta amb què el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras demanen a Mariano Rajoy que s’assegui a enraonar sobre el dret del poble català a decidir el seu futur. L’ultimàtum, senyor Iceta, el plantegen els qui, com vostè i el PSC, prohibeixen un referèndum a Catalunya, residualitzen el seu Parlament, criminalitzen les urnes i inhabiliten les autoritats catalanes per mitjà d’un Tribunal Constitucional dirigit per PP i PSOE. És a vostès, senyor Iceta, a qui assenyala el Consell d’Europa; és a vostès i al seu absolutisme, a qui retrata l’informe d’aquest organisme situant la democràcia espanyola al mateix nivell d’Albània, d’Armènia, de Turquia, d’Hongria, de Moldàvia o del Kazakhstan. Sàpiguen, tanmateix, que el futur polític de Catalunya no el decidiran mai de la vida dotze individus asseguts en un despatx de Madrid, per molts fums que gastin; el futur polític de Catalunya el decidirà Catalunya. Pel que fa a vostès, com a partit, la millor definició la va fer la senyora Diana Garrigosa, muller de Pasqual Maragall. Li van preguntar què en pensava, del PSC, i va respondre: “Ah, però... existeix?”




Comentaris
Artur
Magnifica reflexió !!
JFK
"Ah, però... existeix?" És una molt bona resposta, i sobretot encertada.
lo pau del tarròs
Jo, que els havia votat no sé quantes vegades m'avergonyeixo d'haver-ho fet. Gran article d'en Víctor. L'iceta és un potiner de la política i corifeu d'una colla de grills.
Jaume PC
Totalment d'acord. M' encanten les teves reflexions.
Albert
Magnífic article. Els PSC ja no es ni socialista ni de Catalunya. Els seus dirigents cal que vagin a l'escola i els expliquin qué és la democracia
Ramon
La degradació del PSC ha arribat realment a extrems insostenibles. Dies enrere, concretament 7.461, el President de la Generalitat va fer un viatge oficial per diverses localitats de la província de Huelva i el llavors capo sociata va advertir els andalusos que no el deixessin tornar "sin comprobar primero que continuáis teniendo la cartera en el bolsillo". O sigui que no els l'hagués robada.
Piferrer
Magnífic article, per emmarcar ! Sobre tot quan recordo una persona estimada, que ja no hi es, socialista català de cor que avui diria el mateix veient aquesta colla de venuts renegats...
Què volem?
CAT es un pais ocupat, militar politica i demograficament. Què volem? Cada cop sento menys parlar català pel carrer. Encara serà un miracle si arribem a guanyar.
Maria Rosa
Oblidem-nos del PSC, fa anys que no hi és. Es el Partit Socialista EspaÑol a Catalunya. Hi ha hagut un efecte filoxera que s'ha cruspit tot l'esperit catalanista, i El seu cap L'Iceta fa sentir vergonya i és patètic. V al a dir que jo no els he votat mai.
Pere
Lúcid I contundent com sempre!!!
Del El PSC Camp el Lamp
Que en pudem esperar d'uns personatges puntificadors, que en contra del sentit comú, de la geometría euclidiana i de les inmutables lleis de la naturalesa, afirmen que la distancia més curta entre dos punts no és la línia recta? "La sultana Susana va signar un conveni amb el "Gobierno de Aragón" per a que els viatgers i mercaderies que van de València a Barcelona passin per Madritz.
Ramon
La degradació del PSC ha arribat realment a extrems insostenibles. Dies enrere, concretament 12.880, el seu portaveu al congrés espanyol havia de dur-hi el rebuig a la LOAPA però no s'hi va presentar adduint que es trobava malament, mesos després van fer-lo ministre i tant el PSOE com la seva sucursal ja van dedicar-se a aplicar amb gran furor i entusiasme aquella llei sorgida del cop d'estat fet contra Catalunya amb l'excusa d'ETA i preacordat en un sopar muntat pels propis sociates a Lleida.
Andreuenc_Dani
Un article simplement genial.
Andreuenc_Dani
El PSC hauria d' acabar com UDC. Despareixent. En aquest cas perque l' actual PSC o més ben dit "PSOE de Cataluña" es una vergonya i una ombra del veritable PSC del que com qui diu no queda ni el nom.
Zombis
La seva desaparició està cantada. Només els voten quatre iaios nostàlgics... i els que en resulten afavorits i col.locats. Però ja es un partit zombi.
Magnífic!
En Víctor sempre tan encertat com esmolat amb les seves paraules.
Ramon
Quan l'enemic a batre era el PSC, tothom vinga a centrar-ho tot contra el PP cosa que no era res més que fer-li el joc als sociates o sigui a Espanya. Ara que l'enemic a batre és la Comuna Pudent, tothom ja s'atreveix amb el PSC afavorint així els pudents o sigui a Espanya. No n'aprendrem mai?
JMF
1. No només exisyeix, el PSC, sinó que continuarà existint, mal que us pesi. 2. Només pot qualificar-se d'esperpèntic que les persones normals, que anem per la vida complint les normes de convivència que com a societat ens hem donat, sembli que haguem d'amagar-nos al pas de qui vol imposar la seva voluntat per sobre de tothom a tota costa, sense respectar tes ni ningú, atribuint-se un dret natural que no sé qui li ha atorgat. Fa por, una Catalunya a les vostres mans.
Narcís ( qualsevol partit català o que estimi mínimament Catalunya .. mai per mai permetria allò que ens fum país veí amagat sota el mot Estat!) ( aquest partit n’és pitjor que un cadáver .. cap partit sense vida pròpia pot ser res i, aquest, damunt, exercint d’arma llancívola de partit catalanòfob!
Del PSC .. què cal dir a hores d'ara que no sapiguem .. el reguitzell de lleis anticatalanes així i ensems amb pro defora .. clamen al cel ( no cal fer la relació, la llista .. n'és inacabable!)! PD: i ja posats .. té deute? quant? quina xifra ha estat perdonada? i a canvi de què? .. qui tingui orelles que hi senti!
ITV
Goita l'esclau nacionalista espanyol JMF, com li pica. De crear una banda terrorista per matar persones en diu "complir les normes de convivència". Fa por un país (qualsevol país) en mans de gent tan totalitària i sanguinària com els socioabsolutistes. Sort que ja són com el seu cosí PP, ja no pinten res a Catalunya. Res de res, tu.
Xavier
Ramon, sisplau, ilumina'ns amb la teva llanterna!!! El món no pot prescindir d'un acomodador com tu!!!
Ramon
Home, JMF, això que el PSC continuarà existint si de cas serà en el supòsit que Catalunya no aconsegueixi ser lliure. Que potser té sucursal, el PSOE, a Portugal?
Ramon
"El PSC ja no és ni socialista ni de Catalunya", proclama un post anterior. Però si no l'heu llegit estigueu tranquils, que tornaran a descobrir-nos-ho demà, i demà passat, i el següent i així fins la nit dels temps. I sempre com si es tractés d'una novetat recent en lloc de quelcom que ja era així en vida de John Lennon. O va, siguem generosos, de Bob Marley
Ramonet
Que un suposat partit d'esquerres defensi el llegat d'una dictadura feixista,indica què se'n pot esperar del nacionalisme espanyol.I no oblidem que la contitució espanyola va ser un pacte amb el feixisme que espanya vol perpetuar...
Ramon
Quan l'enemic real era el PSC, tots encaparrats amb el PP fent-li així el joc a Espanya. I ara que l'enemic real són els pudents, ara sí, ara tots molt valents contra el PSC tornant a fer-li així el joc a Espanya.
Ana
Molt bon article I és certa la degradació del PSC, segons el meu parer, a més el Sr. Iceta crec que no representa els veritables socialistes Catalans. Em recorda més al "bufó de la cort", acceptan l'almoïna que li donen desde el reine !!. L'actitud de no recolçament a esmenar el greuge contra Companys, es un acte totalment inexplicable pels catalans
Brent
El Ramon espanyolista sibil·lí (no l'altre Ramon, l'independentista), es pensa que no el tenim clissat i que enganya algú. Abans defensava el PP i ara defensa el PSC. És un botifler encaparrat a fer-li el joc a Espanya. I ara que, com sempre, l'enemic real són els pudents PSC-PP-C's, el covard surt en la seva defensa. Sempre defensant partits espanyols i sempre escopint sobre els catalans.

envia el comentari