“Tothom sap que no hi haurà referèndum”, assegura el líder de CSQP, Lluís Rabell. Que l’Estat no autoritzarà una consulta democràtica abans del setembre del 2017 és una obvietat compartida per tots els catalans, però Rabell també pressuposa falta de dignitat i compromís polític en l’independentisme, i sobretot, prou mesquinesa com per renunciar al referèndum i pactar amb Rajoy un peix al cove a canvi de “la seva supervivència”. CSQP necessita pensar, i sobretot defensar, que el processisme no és mort, perquè és, justament, la clau de la seva supervivència. El dia en què el president de la Generalitat anunciï la convocatòria d’un referèndum vinculant –que voldrà dir unilateral-, el meló dels comuns començarà a esberlar-se. Aquesta és la paraula més temuda, ‘vinculant’, perquè aleshores hauran d’afrontar un xoc de legitimitats: O Espanya o Catalunya, o les institucions espanyoles o les catalanes, o règim o República.
Quan es cridi els catalans a les urnes, el PP, C’s i el PSC, com és normal, faran una crida al boicot i a la deslegitimació de les urnes, i paral·lelament, el govern espanyol i el Tribunal Constitucional amenaçaran els càrrecs electes catalans i suspendran la vida humana en general. Però, què faran els Comuns? Sembla gairebé impossible que puguin mantenir una posició unitària. Tant en la cúpula com al carrer. Alguns voldran fer crides al boicot d’un referèndum no permès per Madrid, altres apostaran pel ‘no’ per plantar cara a l’independentisme, i un altre grup dirà que ja n’hi ha prou, d’esperar la revolució a la Metròpoli.
Però avui el meló encara està verd. Per aquesta raó, els esforços de JxSí i la CUP per ampliar la base sobiranista-independentista del país encara no donen fruits visibles. Al contrari, els comuns tenen la sensació que tant la CUP com ERC han llançat una OPA hostil sobre els seus votants que cal aturar, fent notar que aquests dos partits que aparentment volen portar l’esquerra estatalista fins a l’independentisme, en realitat només són simples titelles de la dreta convergent que escanya les classes populars. El moment de convèncer els sobiranistes perquè legitimin les institucions catalanes serà quan Puigdemont pronunciï la paraula ‘vinculant’ en la convocatòria d’un referèndum no acordat.
Mentrestant, des de Madrid, potser sí que llancen una OPA hostil cap als indecisos. Enviant a casa Llanos de Luna, posant un senyor que anuncia que no denunciarà els càrrecs electes que treballin el 6 de desembre i proposant fer un consell de ministres a la colònia, engeguen una ‘operació diàleg’ per fer creure que ells fan tots els esforços, però que la Generalitat s’entesta a incomplir la llei. Qui sap si el suposat canvi de rumb és atribuïble al fet que, a diferència de Lluís Rabell, el PP sí que pensa que es farà el referèndum. El 9-N l’Estat va perdre per primera vegada el control sobre un dels seus territoris. Són conscients que pot tornar a passar.
