La llengua i el sexe d’un país normal

"Parafrasejant la campanya d’Òmnium, un país normal és aquell en què persones nouvingudes com Venus O’Hara escriuen llibres de gramàtica extraordinaris, en el sentit més etimològic del terme"

El sostre de vidre que sovint denuncien les dones més conscienciades del nostre país ho cobreix tot. Només així s’entén l’enorme popularitat de Matthew Tree i l’encara escàs reconeixement de Venus O’Hara.

O’Hara és l’exemple d’estrangera que un bon dia arriba a aquest país i decideix quedar-s’hi i, això no és gens menor, entén amb naturalitat que la millor forma de viure i conviure –aquí i a qualsevol part del món– és entendre i parlar tan aviat com sigui possible la llengua pròpia.

El descobriment de la llengua catalana per part d’aquesta actriu i escriptora va provocar-li una sorpresa molt concreta. Si sou dels que penseu que en matèria sexual som un poble més aviat discret i avorrit, Venus O’Hara us dirà el contrari. Quan va elaborar la versió catalana del seu llibre Anglès per a pervertits va descobrir un idioma ‘ric, extens, concret i molt específic’, una llengua, diu, ‘amb sonoritats i connotacions precioses i excitants.’

El resultat és un manual d’anglès –Anglès per a pervertits– en què l’aprenentatge clàssic dels adverbis de freqüència, els verbs irregulars, els verbs modals o el vocabulari general –i específic– es realitza a través de capítols temàtics que van de les parts del cos –totes– a la salut sexual.

Parafrasejant la campanya d’Òmnium, un país normal és aquell en què persones nouvingudes com Venus O’Hara escriuen llibres de gramàtica extraordinaris, en el sentit més etimològic del terme.

I aquest país normal existeix i és tan palpable com el llibre d‘O’Hara. Correm el perill de perdre massa temps recercant raons per respondre la darrera sentència d’aquell tribunal previsible o contestant l’astracanada del primer pusil•lànime que aquí o enllà ens insulta a cop de micròfon. Per això paga la pena agafar aire, o el que pugueu, i dedicar una estona als regals que ens recorden la normalitat del país que volem lliure, desvetllat i feliç.

Venus O’Hara ens hi ajuda força (i Matthew Tree també, va).




Comentaris

envia el comentari