Entrem en l’any 2022 en circumstàncies lamentables, molt poc festives. Malgrat que els actors implicats intenten mantenir la moral i sobretot l’activitat econòmica –de la qual depèn en gran part la moral– , és obvi que aquest Cap d’Any serà encara més esguerrat que el de l’any passat. El dramatisme ha disminuït perquè les morts per Covid han caigut en picat. Però tornem a passar aquesta nit simbòlica amb un toc de queda que crèiem que ens havíem tret de sobre i hem hagut de suspendre sopars i celebracions, fins i tot en petit comitè, per l’explosió de contagis que bat un nou rècord cada dia.
Les campanades de TV3 s’han hagut de replantejar perquè l’Ajuntament va suspendre la festa de Maria Cristina, que n’havia de ser l’escenari. Tot i així, Elena Gadel i Llucià Ferrer fan esforços per transmetre alegria i generar expectativa. I és possible que tornin a tenir un èxit d’audiència com el de l’any passat, perquè gairebé tothom serà a casa, davant de la tele.
Mentrestant, aquests dies el carrer és ple de ciutadans zombis. Circulen amb la mascareta posada sense saber per què i per a què, fan cua per vacunar-se sense confiar-hi gaire i van al CAP o no. Els no prou malalts es queden a casa i truquen a telèfons sanitaris que els donen instruccions contradictòries. Miren la tele i reben més missatges discordants, amb els del dia abans o amb els del canal que tenien posat fa una estona.
El govern espanyol ordena posar-se la mascareta pel carrer i el president de la Generalitat i els seus experts assessors critiquen obertament la mesura. El govern català decideix que els contactes estrets facin quarantena encara que estiguin vacunats, Madrid s’ho carrega i les autoritats sanitàries catalanes s’ho empassen tot i dir que és un error. I mentrestant es posa en marxa la web per reclamar que es tornin els diners de les multes del primer estat d’alarma que ja estaven pagades. En aquestes circumstàncies, que ens posem la mascareta pel carrer, quan sabem que no té cap sentit i que no hi ha cap capacitat de coerció per obligar-nos-hi, només s’entén si acceptem que ens hem convertit en ciutadans zombis a cop d’onada de Covid i de desconcerts governamentals. I aquesta pot ser la pitjor seqüela de la pandèmia.
