Un dia va caure un president dels Estats Units per ser el responsable últim de l’espionatge al partit rival… Amb aquesta vara de mesurar, la política espanyola seria un festival. L’últim episodi (de moment) és la infiltració d’un suposat banquer en l’entorn econòmic ERC, així com la captació de dos exdirigents descontents i la investigació prospectiva sobre les activitats privades de diversos familiars dels quadres del partit, com el germà d’Oriol Junqueras o l’entorn de Carme Forcadell. Tot plegat, a mans de la policia patriòtica espanyola.
Que l’Estat espanyol és un fangar, està clar des de sempre. Ara bé, la novetat és el fet que sigui irrellevant que surtin a la llum aquestes activitats típiques de claveguera. Totes aquestes informacions -contrastades i publicades per aquest diari- es donen per descomptades a Madrid, però, també -i això era menys esperable- a Catalunya. Ni tan sols els perjudicats (ERC, en aquest cas) han reaccionat amb energia contra uns fets que afecten el moll de l’os de la democràcia.
La societat catalana ha de mantenir la sensiblitat contra els abusos de l’Estat. És per això que els mitjans de comunicació hem de fer la nostra feina de denúncia i, des de l’altra banda, els partits i institucions han de lluitar contra l’arbitrarietat. En política, moltes coses estan subjectes a negociació. Però la democràcia, no.
11 
4 
