Un debat dins dels debats d’aquesta campanya és com han d’afrontar els candidats la presència –per cert, imposada per la Junta Electoral– de l’extrema dreta de Vox. Un protagonisme arrogant que li va permetre a Ignacio Garriga començar la seva intervenció a TV3 dient, sota els focus de la televisió pública, que “espero que aquest sigui l’últim debat, perquè tancarem aquesta casa”. Davant d’això, caps de llista com Jéssica Albiach intenten que ni ells ni ningú no els rebati les proclames i d’altres, com els portaveus de la CUP, tenen tendència a queixar-se davant del moderador. Sense èxit, esclar, perquè no són els mitjans públics qui els convida, sinó la màxima autoritat electoral.
Però cap d’aquestes fórmules no funciona. I això és així perquè, a diferència d’altres països europeus i occidentals, els ultres no són una força antisistema, sinó el sistema mateix. Vox no és, només, populisme. Vox són els alts funcionaris de l’Estat, els magistrats que tenen agenda pròpia i ininterrompuda des del franquisme. Vox és Jusapol i l'”a por ellos” polític, policial i judicial. Vox és la Conferència Episcopal Espanyola i, també, els diputats que pacten amb el PSOE a favor de l’Ibex. En definitiva, Vox és Falange i Falange es va dissoldre dins de l’Estat, mimetitzada per una ideologia de poder que, amb el pas del temps, ha convertit Espanya en una Turquia de l’oest amb matrimoni homosexual, en un Marroc del nord amb dret a AstraZeneca.
Això és el que no li ha dit mai ningú a Garriga o a qualsevol dels seus companys d’espanyolisme extrem. Ells no venen de fora, ni dels marges. Ens els envien des de dalt per col·locar-los al mig de la televisió pública i amenaçar-nos, a tots, des de davant del sofà de casa
57 
44 
