De debò que els espanyols no tenen curiositat per saber exactament quants diners de l’erari públic malgasta l’Estat espanyol perseguint independentistes per la via judicial? Quant costen els errors processals de magistrats com Llarena, que ni tan sols marquen correctament la casella del delicte que pretenen perseguir amb els exiliats catalans? Quant va costar la farsa de judici polític del procés aquells tres mesos de 2019? I quant consten les instruccions, investigacions i judicis contra els milers de represaliats de l’independentisme per suposats delictes que en realitat només són l’exercici de drets fonamentals en un estat democràtic? I en paral·lel, la justícia ordinària, la que afecta veritablement la vida dels ciutadans, pateix el col·lapse més aberrant.
I no voldrien saber també els ciutadans espanyols quant costa repetir processos per defectes processals que en realitat amaguen una obsessió malaltissa per perseguir la dissidència política? El Tribunal Suprem ha anul·lat el judici per desobediència contra Eulàlia Reguant -ara diputada de la CUP-, encausada per negar-se a respondre a les preguntes de VOX en el judici del procés, on el partit d’ultradreta actuava com a acusació particular (anomalia democràtica que mereix causa a banda). Doncs bé, el Suprem ha ordenat repetir part del procés per un defecte processal, en adonar-se, ara, que l’escrit de conclusions provisionals de la fiscalia s’hauria d’haver presentat directament al Suprem i no al jutjat ordinari de Madrid que va iniciar la causa, ja que Reguant és diputada al Parlament des del 2021.
A banda del cost polític i de prestigi per a Espanya que representa una cúpula del poder judicial encara empeltat de tics franquistes, aquells que més diuen vetllar per la pàtria espanyola haurien de denunciar la malversació de diners públics en causes ideològiques. Perquè el circ espanyol els pot fer més o menys gràcia, però l’entrada a l’espectacle és caríssim i la paguen tots els contribuents. Els que ho són de bon grat i els que volen deixar de ser-ho.
