Capaç de anul·lar drets fonamentals, de prevaricar, de corrompre la separació de poders i d’escampar el pòsit del franquisme a la societat, l’economia, la cultura i la política, d’alimentar una monarquia il·legítima i de reprimir amb violència els súbdits dissidents. El virus del règim del 78 és també una pandèmia que ha deixat, deixa i deixarà seqüeles permanents en la societat espanyola. La seva virulència és tal que, en només tres mesos –des que Pedro Sánchez va prendre possessió- ha convertit en portador del virus Podemos, nascut per combatre les injustícies del règim.
Aquest virus ataca massivament la població, tothom és grup de risc malgrat que una part substancial d’aquesta població pensi que n’és immune perquè no en percep els símptomes, o si els percep, s’hi troba a gust. És el virus de l’ ‘a por ellos’, de ‘la guerra i els soldats’, de la bandera com a curació de tots els mals, dels galons per comptes de les provetes, de les porres per comptes de les urnes. El virus de la repressió política, de l’empobriment econòmic i cultural que permet sostenir la immunitat de les elits d’aquest règim.
I és en aquest context que l’elit judicial, el Tribunal Suprem, se sent legitimat per amenaçar i coaccionar funcionaris que havien de decidir si, seguint les indicacions de l’ONU, i per evitar que la Covid-19 campi per les presons, posaven en primer pla la salut dels interns i ordenaven el confinament domiciliari en els casos de tercer grau i acollits al 100.2, entre els quals hi ha els presos i les preses polítiques. Finalment, els funcionaris han decidit que val més córrer el risc que el coronavirus s’escampi a les presons abans que afrontar les amenaces repressives d’un tribunal teledirigit per les elits. Aquesta és la força d’un virus que té com a armes la por, la repressió i l’autoritarisme.
És urgent trobar l’antídot contra aquest virus, que aparentment, només infecta dissidents, però en realitat 47 milions de ciutadans veuen erosionada la seva salut democràtica.
