L’ANC és, per definició i voluntat, una instància unitària de l’independentisme. Això no treu que al seu interior hi convisquin sensibilitats diverses i, fins i tot, sectors amb percepcions estratègiques molt diferents. Això és el que ha reflectit el procés electoral intern que ha acabat aquest cap de setmana amb la reelecció d’Elisenda Paluzie. De fet, els resultats han deixat clar que l’equip de Paluzie gaudeix d’una àmplia acceptació entre els associats, que han valorat la independència de l’ANC respecte als partits polítics i els èxits socials que s’han materialitzat a partir de l’estratègia d’Eines de País.
Precisament Eines de País és l’instrument que ha aportat els èxits electorals a les cambres de comerç de Barcelona i Terrassa, demostrant que l’independentisme ha estat capaç de penetrar fortament en el teixit empresal d’aquest país. Un camí que és el principi d’una estratègia guanyadora i que val la pena recórrer en el pròxim mandat de l’ANC. Els votants de l’entitat, encertadament, no han volgut contraposar la Cambra de Barcelona i l’ANC.
Ara és feina dels guanyadors integrar els diversos sectors i recosir les esquerdes que sempre provoquen els processos electorals. Paluzie i el seu equip han de comptar amb persones com Antonio Baños i Montse Soler, ambdós minoritaris, però amb un notable suport entre les bases. La unitat també és una voluntat.
