El relleu al capdavant dels Mossos d’Esquadra té un fonament polític. De la mateixa manera que un ministre de l’Interior espanyol tria el Director Adjunt Operatiu. És un fet habitual en democràcies liberals, on els responsables polítics promocionen canvien els caps policials com una decisió absolutament habitual i normalitzada.
A Catalunya sembla que els debats sempre siguin diferents als de la resta del món. També val a dir, que a poques societats s’organitza un referèndum per la independència contra tots els elements jurídics, policials, polítics i socials. En qualsevol cas, la tendència al drama que sembla inherent a la política catalana també ha afectat al relleu del major Josep Lluís Trapero pel comissari Josep Maria Estela al capdavant del cos.
Si fes cas als meus col·legues del Clot diríem allò de “De azul, verde o marrón, un cabrón es un cabrón“, però no seria just. La policia de la Generalitat, el cos civil més antic d’Europa i un supervivent històric, és un model propi, perfectible -per descomptat- però modern i avançat.
Part d’aquests adjectius són el resultat de la feina de Trapero, el primer cap del cos que prové de la pedrera i no d’un altre cos policial. És dels poquíssims policies, per no dir l’únic, de tot l’Estat que ha estat capaç de demanar perdó per actuacions policials. Va impulsar la reforma de la Brimo i la mediació. A més, de la reforma de la comissaria d’investigació criminal. Un dels problemes de Trapero és que durant el seu mandat no va tenir ni promocions noves d’agents o vehicles nous. Les vaques magres de la crisi van afectar i molt a la gestió. A més, l’honora el fet que va reconèixer públicament que la societat catalana era més permissiva amb la protesta que el que les policies europees estaven acostumades.
Un altre dels valors de Trapero és, sense cap mena de dubte, que va ser un comandament de policia capaç de posar el nom dels Mossos arreu del món. Fins i tot, van haver catalans que van saber que a Catalunya hi havia una policia gràcies a la seva gestió de la resolució -no de la prevenció- dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. La seva serenor, el seu posat i un punt de mala llet va atorgar al cos una pàtina d’autoritat i tranquil·litat en un entorn social colpit per la salvatjada. En definitiva, la seva idiosincràcia va fer emergir un cos i fer-lo aparèixer com un agent social de primer ordre en la seguretat pública universal.
En el balanç de la seva gestió cal afegir el Primer d’Octubre. La idea va ser protegir la imatge generada pels Mossos de contenció i proporcionalitat que des del cas Ester Quintana el cos havia volgut mostrar. De fet, la sentència que l’absolt reconeix amb totes les lletres un model policial decent i adient activat el Primer d’Octubre per la policia que comandava. Al capdavall, el judici també va ser un judici entre dos models policials. I el va guanyar.
Al seu llibre d’havers, Trapero també té coses que no han acabat de rutllar i cal conèixer una organització de 18.000 membres per constatar-ho. D’aquí la tria del comissari Estela amb dos segons com un jove gat vell com el comissari Eduard Sallent o la discreta intendent Rosa Bosch. Estela és un tipus respectat, hàbil, amb empatia dins el cos, endreçat i amb un punt d’autoritat que fuig de l’hiperlideratge. I sobretot, té una idea clara, possiblement, en contraposició a Trapero, la territorialitat. És a dir, aprimar Egara i engreixar les regions policials.
Estela arriba amb una panera sota el braç: noves promocions, vehicles nous, futura nova uniformitat, i sobretot, un ambient polític més normalitzat. No és ni de bon tros, l’angoixa social dels temps de Trapero o Sallent i això és clau. A més, Estela tindrà un tipus com Sallent, veritable obstinat amb la seguretat pública que ja té un pla dens i treballat per incrementar la intel·ligència policial, aprofitar les competències legals per esgarrapar feines dels altres cossos i contactes a Madrid. Més informació, més aprofitar els antenes que suposen la cinquantena de comissaries arreu de Catalunya, deixar més marge als comandaments territorials, més ciberseguretat i un canvi de paradigma amb els recursos operatius, i dotar de més prestacions l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya és l’algoritme. Un pla que sense la policia que ha deixat Trapero seria molt difícil d’aplicar. Molts encerts, perquè si vostès encerten, encertem tots. Vagin amb cura allà fora.
