El darrer cap de setmana ha estat especialment negre per al col·lectiu LGTBI a Barcelona. La imatge del país ha quedat bastant mal parada amb una notícia terrible avançada pel Tot Barcelona sobre la brutal pallissa que uns individus van propinar amb la més absoluta de les impunitats a dues parelles de nois gais a la platja del Somorrostro. La notícia va acabar al vespre sent portada de la BBC, obrint la secció “Europe”. Ningú va fer res per ajudar: ni la gent que els envoltava, ni la Guàrdia Urbana que, segons el testimoni de les víctimes, es va presentar al lloc dels fets, però sense fer gaire més que conduir els nois atonyinats al centre hospitalari més proper per cosir els llavis d’un d’ells amb un grapat de punts de sutura. Hores més tard, després de tota una nit a Urgències, se’l van endur al Vall d’Hebron per intervenir-li la mandíbula de forma urgent. Ja fa temps que a Catalunya ens hem de lamentar d’episodis semblants, la majoria de casos reportats a la capital. Podem més que suposar que aquests casos transcendeixen a l’opinió pública perquè les víctimes s’omplen de valor, però arreu del territori probablement hi hagi desenes o centenars de casos semblants o pitjors que no es revelen.
Normalment afloren a la llum pública els fets més greus, que suposen un delicte penal com ho és una pallissa i la violència física, però al violència que no entra dins d’aquesta tipologia resta oculta, també pel fet que ni tan sols les víctimes consideren que pagui la pena actuar per obtenir justícia. El problema va més enllà de les institucions, tot i que sempre passa per elles. Des de tots els estaments cal que s’actuï de forma diligent: la policia investiga el cas de la platja de Somorrostro amb l’anàlisi de les imatges de l’entrada i sortida. La detenció dels autors de l’agressió permetria posar-los a disposició judicial i fer-los pagar pel delicte comès. La condemna política dels fets no es va esperar i diversos membres del nou Govern van mostrar el seu suport a les víctimes de l’agressió: des del president Pere Aragonès, als nous consellers Joan Ignasi Elena i Roger Torrent. És una bona notícia aquesta diligència en la denúncia i des del col·lectiu s’espera que aquesta condemna es tradueixi en passos per posar solució al problema.
El col·lectiu LGTBI ha estat colpejat per la pandèmia i les mesures de distanciament social. Es tracta d’un col·lectiu pel qual tenir dret a moure’s és fonamental per a la seva vida i tranquil·litat personal, tal i com ho pot ser per les persones que pateixen violència domèstica. Recordem que durant el confinament persones del col·lectiu van patir més agressions, tenint en compte que per elles viure en família no es tradueix necessàriament en pau existencial. Reunir-se amb els similars en el cas de les persones LGTBI és primordial per a la seva salut mental. Ara que finalment es recupera aquesta mobilitat després de mesos de tancament, l’espai públic no pot convertir-se en un altre territori hostil. La homofòbia violenta és un pas enrere que ha fet la ciutat de Barcelona i el col·lectiu LGTBI en un moment de crisi en tots els àmbits. Tenir present aquesta situació és important i també que les condemnes polítiques es tradueixin en accions concretes que posin fre a aquesta espiral.
68 
