Al principi no ho demanava ningú, perquè no hi havia prou dades científiques. És el que té el mètode científic, que és empíric. I quan tens noves dades pots (i has de) canviar de posició. Aquest és el mecanisme lògic que han utilitzat els responsables de la conselleria de Salut. Un cop s’ha vist que una primera dosi de la vacuna contra la Covid feia caure en picat l’afectació de la malaltia en els que havien rebut el vaccí, les autoritats sanitàries catalanes han arribat a la conclusió que era millor vacunar més població amb una primera dosi que no pas entestar-se en la idea inicial dels 21 dies entre la primera i la segona. És per això que Josep Maria Argimon, com a secretari de Salut Públic i amb el suport de tot el departament, fa setmanes que demana que es pugui allargar el període entre la primera dosi i la segona. Davant de la inoperància de la Unió Europea i la falta d’influència de l’Estat per aconseguir que arribin dosis massivament, amb una escassetat difícil de justificar i de la qual alguna dia sabrem els motius reals, s’havien de prendre decisions per administrar millor la misèria. I aquest és el problema.
Les decisions no les pren qui vol sinó qui pot, i la Generalitat, que té la responsabilitat de vacunar la població catalana i de vetllar per la seva salut en general, no pot decidir espaiar les dosis. La decisió ve de Madrid, i Madrid ha dit que no. Mentre Argimon admet clarament que és una “mala notícia”, el doctor Antoni Trilla, cap d’epidemiologia del Clínic i sempre ponderat, no es mossega la llengua per assenyalar-ne la raó: els responsables estatals es volen “cobrir les espatlles”. Afegeix, a més, que opten per aquesta via de manera innecessària, perquè el que demanava la Generalitat entra dins dels paràmetres de la fitxa científica de la vacuna de Pfizer, que és la que protagonista de la discussió en aquest cas.
Queda clar, per tant, que una decisió amb una gran afectació sobre la població s’ha pres amb una mirada curta i egoista: no surto del guió estricte, a veure si després m’ho recriminaran. No vull problemes. I la Generalitat, lligada de mans, sense dret a decidir ni com vacuna. I amb la responsabilitat de fer-ho bé.
2 
