L’ONU ha donat un nou crit de l’alerta sobre les certeses que es dibuixen de cara a les properes dècades: un món cada vegada més inhòspit per a les generacions properes si l’actual activitat humana no es repensa i actua amb la suficient contundència com per fer girar la truita. No es tractaria d’aconseguir que les transformacions previstes pel canvi climàtic no es produeixin, sinó més aviat amortir les consqüències devastadores que podrien tenir pel planeta i tots els seus habitants. L’informe sobre el canvi climàtic que ha fet públic aquest dilluns l’ONU hauria d’apel·lar els països i governs de tot el món davant del repte colossal que suposa buscar fórmules per evitar la degradació galopant de les condicions ambientals i un equilibri amb l’evolució necessària de les formes de vida que garanteixi una existència confortable per tothom.
L’espècie humana ha bastit un món de confort poc sostenible i ara cal fer tot el possible per mantenir el confort sense carregar-nos el planeta. El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha advertit que les conclusions del nou informe són un “codi vermell per a la humanitat”: l’anàlisi que han fet els experts augura un increment de la temperatura global, l’augment del nivell del mar i més desastres naturals. Algun tast d’aquestes transformacions s’han viscut amb les catàstrofes recents a la Xina o Alemanya. A casa nostra, temporals com el Glòria són el crit d’alerta sobre les conseqüències del canvi climàtic a nivell local.
Des d’una òptica catalana, caldria buscar solucions en qüestions fonamentals quant a medi ambient com és ara la producció d’energies renovables, sortint de la paràl·lisi actual provocada pels recels sobre els parcs eòlics. El fet que es qüestioni el model d’implantació en el territori d’aquests projectes no pot suposar impedir la recerca d’alternatives viables i suficientment potents per fer possible els canvis que són necessaris. El món, com ha quedat ben clar amb l’avís de l’ONU, té una urgència i cal que tothom aporti les millors de les idees per evitar que es facin realitat els pitjors dels pronòstics.
