Sigui per casualitat o bé per una voluntat de marcar perfil des del primer dia el nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’estrena aquest dimarts amb una visita al servei de salut mental per a infants i joves de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Després de més d’un any de pandèmia el full de ruta es fa sol. Les múltiples crisis que travessen la societat catalana són semblants a les que viuen d’altres països i la salut mental és probablement un dels àmbits on cal actuar amb més urgència: els intents de suïcidi en adolescents han augmentat un 27% el darrer any. Cada govern nacional haurà de trobar la manera de sortir de cadascuna de les crisis que deixa aquesta pandèmia amb els recursos que tingui al seu abast. Amb la pandèmia Catalunya ha tingut l’oportunitat per comprovar el seus propis límits, ja sigui per la no disposició de totes les competències per prendre determinades decisions com per la manca de recursos econòmics suficients per fer front a les conseqüències demolidores de les mesures restrictives en milers de negocis del país.
En el seu discurs d’investidura, Aragonès va fixar els tres eixos prioritaris del seu nou Govern: afrontar les urgències i desigualtats socials; assentar les bases d’un nou model productiu, i la resolució del conflicte polític amb l’estat espanyol, que passa per un acord nacional per l’amnistia i l’autodeterminació. Es tracta de tres objectius que al cap i a la fi no són més que la voluntat de fer que el país prosperi i no n’hi ha cap que es pugui deslligar de l’altre, doncs la capacitat de Catalunya per fer front a les necessitats socials vindrà donada també per les possibilitats que tingui la seva economia de ser dinàmica, crear oportunitats i generar riquesa.
El camí fins a la formació del nou Govern ha estat costerut i està per veure si aquestes dificultats inicials es converteixen en una tònica general o bé passen a convertir-se en simples reticències amb data de caducitat. Les turbulències es poden produir en la discussió entre socis de govern sobre quina manera articular l’estratègia independentista, probablement l’objectiu més verd dels plantejats pel nou Executiu i que probablement donarà més maldecaps al flamant president Aragonès, que davant els diputats del Parlament en el debat d’investidura va afirmar que assumia el càrrec per conduir Catalunya a una independència efectiva.
La mostra definitiva que Catalunya obre una nova etapa amb un Govern diferent ha estat una presa de possessió en la qual el nou president ha posat en valor els serveis públics saludant un grup de representants des de l’àmbit de la salut fins a la protecció civil que l’esperaven a Palau. Després d’una etapa en què la presidència ha estat escorada cap a la denúncia a causa del desenllaç amarg de l’1-O, Aragonès canvia les paraules clau per donar un aire més constructiu. Entre aquestes paraules clau, que Aragonès ha repetit en diverses ocasions, hi ha la “felicitat” dels catalans a la qual vol contribuir, amb reminiscències a aquella frase de la declaració d’independència del EUA “Life, Liberty and the pursuit of Happiness”, o el que és el mateix: un dret inalienable de totes les persones.
1 
