El debat de TVE ha servit per rellançar el català en campanya electoral. Han estat poques les polèmiques o controvèrsies sobre la llengua instigades des de l’acció dels governs en els darrers anys perquè sobre el català a Catalunya se’n parla sobretot, o potser només, quan una fornera o una hostessa de vol té un conflicte amb algun client per qüestions lingüístiques.
Les alarmes cal encendre-les quan es posa en evidència el menyspreu cap a la llengua des de la televisió pública espanyola, tal i com va passar en el debat de diumenge a la nit amb els principals candidats a presidir la Generalitat de Catalunya. Aquell tipus de menyspreu que es converteix en ‘modus operandi’ naturalitzat quan la víctima s’hi resigna.
Cal tenir en compte que els debats electorals van destinats, en primer terme, als votants cridats a participar en uns comicis perquè tinguin accés a les propostes i explicacions d’aquells que tenen la intenció de governar-los. El debat seria un element més de la informació que una televisió —en aquest cas pública— proporciona a les persones perquè tinguin més coneixement de les opcions que tenen al seu abast quan es plantin davant l’urna.
L’emissió del debat més enllà de Catalunya no és una mala notícia, però la presentació del seu conductor, Xabier Fortes, enviat especial des de Madrid, semblava haver reduït el debat els catalans en un xou per entretenir la resta de l’Estat. Un debat dissenyat per comoditat de l’òrgan central de Madrid netament en castellà, limitant la lliure expressió dels candidats a expressar-se en la llengua que consideressin més apropiada per dirigir-se als seus potencials votants.
Amb la seva introducció, Fortes va donar a entendre que el debat en un marc espanyol no podia assumir la presència de diverses llengües sense el perill de convertir-se en un guirigall per la dificultat que tindrien els intèrprets a fer la traducció simultània en els moments de discussió encesa.
Si la televisió pública espanyola volia fer amb aquest debat un gest cap a l’audiència catalana, només ha aconseguit posar de manifest que el català, des de Madrid, es gestiona en qualitat de “problema”. En canvi, no passa el mateix quan un debat es dissenya des de Catalunya, on ningú posa cap problema perquè en un plató les idees s’expressin en altres llengües que no siguin la catalana.
61 
1 
