Mentre el famós rellotge de les eleccions encara no està en marxa –l’engegarà dimecres Roger Torrent al Parlament–, el que ja funciona a tot drap és la maquinària electoral dels Comuns-Podem. En una setmana, Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem, ha dit que ERC li confessa en privat que vol fer el salt a JxCat i “no es tanca a res” per formar govern després del 14F; Conchi Abellán, coordinadora de Podem Catalunya, ha advertit que JxCat i ERC no poden tornar a governar; i Ada Colau, líder indiscutible i indiscutida de tot aquest espai a Catalunya, ha deixat anar que potser es torna presentar a l’alcaldia de Barcelona, per tercera vegada, tot i haver dit que no ho faria.
Una operació combinada del trident Albiach-Abellán-Colau que indica que l’alcaldessa continua amb la seva obsessió d’impulsar tripartits 2.0 a tot arreu on pugui, tant a l’Ajuntament, amb ella al capdamunt, com a la Generalitat. En aquest últim cas, s’entén que acceptaria que el president fos d’ERC, el partit que guanyarà les eleccions si les enquestes no l’erren. Els arguments esgrimits dijous per Albiach són idèntics als que va fer servir Colau fa un any i mig, durant les negociacions per aconseguir l’alcaldia passant per sobre del candidat més votat, Ernest Maragall: per alguna estranya raó, el PSC i ERC no volen governar junts, diuen. Els comuns fan veure que s’escandalitzen d’aquests “vetos creuats”, cosa que els empeny a pactar amb aquests dos partits per separat. A Barcelona, ho van fer amb el PSC acceptant els vots de Manuel Valls. I ho van justificar al·legant que, pel bé de la ciutat, ells havien de tenir l’alcaldia i fer “polítiques valentes”. El mateix que ara torna a dir Colau per intentar allargar-se en el càrrec: segons ella, és culpa del Procés, dels atemptats del 17A i de la pandèmia que no hagi aplicat el seu programa de “transformació”. Conclusió: ens cal, creu ella, un mandat més.
Així volen tancar el cercle. Però, fins i tot des de la bombolla de cercles morats on viuen deuen veure que ERC no repetirà el tripartit amb el PSC. Una altra cosa és si el que pretenen els Comuns és erosionar (encara més) la confiança entre els republicans i JxCat per impedir que hi hagi un altre govern independentista amb majoria absoluta. Si el que volen és que governi ERC en minoria amb ells, com fan el PSOE i Unides Podem a Madrid –o en minoria sense ells, però amb suports externs a negociar cada vegada–, tot dependrà de la capacitat de JxCat i republicans d’entendre’s.
