La restitució del major Trapero és una bona notícia. El retornat cap dels Mossos va ser destituit per dues revenges, evidents, contra la policia catalana. En el cas del referèndum del Primer d’Octubre, pel simple fet que els Mossos es van negar a apallissar els seus conciutadans. Per això, en primer lloc, i, just abans, per la gestió policial dels atemptats del 17-A, uns moments d’altíssima alarma social que van ser resolts de forma perfectament autònoma pels Mossos d’Esquadra. Tot plegat va convertir Trapero en un símbol que va ser utilitzat per l’Estat com a cap de turc i advertiment general contra la totalitat del cos. L’absolució final, per justa que hagi estat, no compensa el martiri processal que ha patit un funcionari que va fer correctament la seva feina.
La societat catalana necessita recuperar una confiança plena en la seva policia i la restitució de Trapero va en aquesta direcció. La moral i la imatge del cos són un termòmetre de l’estat de salut dels valors democràtics d’aquesta societat i, en aquest sentit, la decisió del conseller Sàmper és, indiscutiblement, un encert. Més encara si es té en compte la pressió que exerceixen policies tan ideologitzades com la Guàrdia Civil i el CNP. La percepció social de Trapero és, afortunadament, l’antítesi del conglomerat ultra de Jusapol, Tácito i Pérez de los Cobos.
Dit això, Josep Lluis Trapero és un funcionari i com a tal està sotmès a les directrius de Govern i Parlament. Punt. El símbol nacional són els Mossos d’Esquadra, no pas qui els dirigeixi en cada moment.
1 
