Les paraules del científic Oriol Mitjà eren una mena d’acusació contra el Govern sobre els morts per la pandèmia. Déu me’n guard de criticar les opinions personalíssimes de les conviccions que pot tenir un dels molts que s’ha cregut que forma part del sanedrí dels metges del règim. De fet, la tendència al hooliganisme cunyat que s’ha apoderat de la política i l’opinió també ha arribat a la crisi sanitària. Ets d’un bàndol depèn del metge que defensis. Igual que la política i, com ja fa anys, passa a l’esport.
De tota manera, l’opinió de Mitjà és, com la de la resta de metges, irrellevant sempre que la dictin atorgant-se aquest paper de divinitat. Al capdavall, i sortosament, no som pas comunistes, que diria en Barzinni a El Padrino. Les divinitats, per als feligresos que encenen ciris. Per la resta de la vida, em conformo amb una mica de realisme.
És cert que els polítics l’han cagada, i com l’han arribada a cagar. Però molt. Moltíssim. Però, els científics… deixa’ls córrer. Cap aguanta l’hemeroteca. Fins i tot, el metge del règim que ha mostrat més humilitat, el doctor Josep Maria Argimon, va admetre obertament en una conferència a Prada aquest agost que, sobretot, el que havia faltat entre la comunitat mèdica era “humilitat” per entendre la capacitat devastadora de la COVID 19. Aquí, amics, l’ha cagada tot Déu. Tot Déu.
