El General del Aire Miguel Ángel Villarroya (La Galera, Montsià, 1957) deixarà el poderós càrrec de Cap d’Estat de la Defensa. En l’argot el JEMAD, acrònim espanyol de Jefe del Estat Mayor de la Defensa. L’han fet dimitir i amb raó. El càrrec, per nomenament polític, només manté dos rituals. Els nomenats són membres del generalat o alimirallat i es van rotant dels braços de Terra, Aire i Armada. 

Villaroya és un home casat amb dos fills ja és avi de tres néts. Té gairebé 10.000 hores del vol.  Va començar la seva carrera a l’Ala 31 de l’Exèrcit de l’Aire. Va arribar a llocs claus com  ara el comandament de l’aire de Canàries o director del Gabinet Tècnic del ministeri de Defensa. De fet, tenia una gran experiència com a membre de la  prefectura de l’Estat Major.  Com a director del gabinet tècnic era el sedàs pel que passaven els afers ministerials. 

En el seu expedient hi consten operacions al Golf Pèrsic, a l’operació Provide Confort de Kuwait, al desplegament UNPROFOR de les Nacions Unides a Bòsnia i a les operacions de vigilància aèria a l’Adriàtic o la Guerra Civil de Ruanda. També va ser cap de la base aeria de Torrejón. També va estar al càrrec de la Secció segona del comandament aeri de combat, que és l’encarregada dels treballs “d’intel·ligència”. 

Però del seu càrrec en destaca que va ser el pilot personal del rei Joan Carles I quan no era emèrit. De fet, va prestar serveis al Grup 45 de les forces aèries, dedicat al transport d’autoritats amb les aeronaus Airbus 310 i el Falcon 900. Potser el va portar a veure a Corinha. Déu n’hi do. Havia culminat una carrera al capdamunt d’allò que qualsevol militar ambiciós desitjaria. Però alguna cosa no havia acabat de creure’s o entendre bé i es va colar amb la vacuna. Es veu que això del “tot per la pàtria” no era ben bé com havia imaginat el general. I, a sobre,  aquest deia que cada dia era dilluns… A mans de qui estem….