Es diu Josefa Pérez i és la primera persona de Catalunya vacunada contra la Covid. Comparteix aquest protagonisme amb altres dones i homes del món triats en el que deu haver sigut el càsting més estrany de la història: el dels figurants que han permès posar en escena l’inici de la vacunació contra aquesta pandèmia que fa un any ni tan sols vèiem venir. Els més informats sabien que alguna cosa passava allà a la llunyana Xina, i res més. El coronavirus ens ha destrossat el 2020, ha deixat pèrdues irreparables i seqüeles per a molt temps –en la salut i en l’economia–, ha posat els polítics de tot el món contra les cordes i està mutilant les festes de Nadal. Possiblement, aquest dilluns ens diran que ens quedem sense Cap d’Any: si es posa el toc de queda a les 22 hores, és quedar-se sense nit de Cap d’Any, i segurament és el que cal. El cas és que tothom sembla estar d’acord que necessitàvem un respir, alguna bona notícia, i s’ha forçat l’inici de la vacunació per convertir-lo en un espectacle dirigit pels comunicadors dels governs.
Aquesta ha sigut la funció de la Josefa, que pacientment ha acceptat el joc i ha suportat amb dignitat que la posessin davant de les càmeres per vacunar-la i veure com després totes les autoritats aplegades a la sala aplaudien. Darrere d’aquesta escena hi ha el que no hem d’oblidar: un any de caos –que va començar al gener amb les autoritats sanitàries occidentals negant-se a acceptar l’evidència–, de falta de recursos sanitaris, de personal extenuat als hospitals i als CAPs, de respiradors insuficients, de mascaretes i EPIs que no arribaven, de desastre en la gestió de la crisi econòmica, d’abandonament de la petita i mitjana empresa i els autònoms.
La crisi ha sigut monumental i global. El pànic ha arribat arreu del món i han sortit de sota les pedres els recursos per produir vacunes a tota màquina, segurament l’única cosa que s’ha fet bé i que per això cal lluir. Per això, en lloc d’atabalar la Josefa amb aplaudiments banals, el que s’hauria de fer escoltar Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS, que ja ens està advertint que vindran noves pandèmies i que cal invertir decididament i de debò en recerca i recursos sanitaris: preventivament i no només com a reacció, tard i malament, a una emergència que ens està matant en molts sentits.
