Quim Torra i Pedro Sánchez s’asseuen aquest dijous al voltant d’una mateixa taula al Palau de la Generalitat per abordar no se sap ben bé què. És un misteri perquè segurament ni l’un ni l’altre tenen ni idea de quina pot ser la solució fora del plantejament que els serveix als dos com a punt de partida. Els dos estan a favor del diàleg, però és clar, l’un defensa “a” i només “a” i l’altre “b” i només “b”. L’ideal seria que fruit del diàleg aparegués l’opció “c” [la solució] o, en tot cas, que qui defensa “a” deixi de fer-ho i s’apunti a “a”, o viceversa. Ara bé, això sembla difícil perquè un polític mai vol claudicar.
Si bé per la part catalana la posició és clara —el Govern com a mínim ha expressat que vol un calendari, perquè de la trobada en surti almenys un fet concret i no l’habitual nauseabunda declaració sobre el que tothom ja sap més de memòria que el Parenostre—, no sé sap massa del cert, en canvi, què hi ve a buscar el president del govern espanyol a Barcelona. Potser per això ha hagut de farcir l’agenda amb trobades per aquí i per allà, com qui fa una roda de reconeixement sobre un territori que administra des de la distància i que visita puntualment.
Torra es va reunir fa dies amb partits i entitats independentistes per tal de fixar els pilars fonamentals que hauran de guiar la negociació amb l’Estat. Bàsicament es tracta de la defensa inamovible de diversos aspectes: fi de la judicialització de la política, fi de la repressió, amnistia i dret a l’autodeterminació. Per la banda espanyola, també hi ha un pilar inamovible perquè donar el vist-i-plau a la negociació: fonamentalment que la Constitució és l’únic marc possible sobre el qual s’ha de buscar la solució al conflicte amb Catalunya. De moment, a Madrid no veuen que hi hagi possibilitat d’atendre les demandes dels independentistes catalans tenint com a referent el que fixa la norma suprema espanyola.
Mentrestant, la societat catalana presenta símptomes d’esgotament evident i caldrà posar-hi alguna solució ràpid perquè la paciència no és eterna. Perquè els independentistes, com els unionistes, de vida només en tenen una i la volen viure ara. Cal passar a la pràctica i no quedar-se ancorats en el lament constant. La vígilia de la trobada entre Torra i Sánchez, la plataforma Som el 80% que promou Òmnium Cultural ha presentat un manifest a favor de l’amnistia pels presos polítics. L’amnistia és probablement la sortida que més suport aplega entre aquells que volen fer tabula rasa, fins i tot entre els que no són independentistes. El manifest d’Òmnium ha aconseguit suport dels Comuns i entre alguns caps visibles del PSC. D’alguna manera des de les institucions caldria buscar la traducció d’aquests consensos socials perquè es puguin materialitzar les solucions que una majoria ja apunta. Potser Torra i Sánchez haurien de tenir en compte aquest tipus d’iniciatives, que no tenen cap misteri.
