És un gest simbòlic, però la política també són símbols. La Medalla d’Honor del Parlament als represaliats i ferits del Primer d’Octubre significa una expressió d’empatia cap a les bases socials de l’independentisme, cap als centenars de milers de persones que van mobilitzar-se, cada vegada que se’ls va demanar, per un objectiu que implicava un enfrontament directe amb l’Estat. La por, les agressions policials i les represàlies posteriors havien quedat, fins ara, fora del reconeixement social i institucional que mereixen. Fins i tot els indults van ser, també, un instrument d’oblit per part de l’Estat, molt interessat en l’amnèsia d’aquesta societat respecte a la brutalitat decidida des de Madrid.
Els darrers temps han estat de desconnexió i desconfiança creixent entre la ciutadania i les elits polítiques de l’independentisme. Retòrica buida i ajornaments cada cop més llunyans amenacen d’esquerdar un bloc electoral fins ara molt consistent, fins el punt d’arribar a l’actual majoria social del 52%. Per això gestos com el del Parlament són imprescindibles en un context com l’actual.
Ara bé, les medalles no són una finalitat, ni eximeixen els partits del mandat dels seus electors. En aquest sentit, és imprescindible recuperar la voluntat i la iniciativa política que va fer possible aquell referèndum que tan car va costar als que hauran merescut el reconeixement del Parlament de Catalunya.
