El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
A la meva sentència què hi diu?
  • CA

La posada en escena de la cimera per la llengua d’aquest dijous no pot amagar la impotència de les institucions catalanes per defensar la llengua fins i tot en àmbits formals, regulats legislativament. La batalla del carrer, de YouTube i de l’audiovisual en general semblava la més dura –perduda–, però les últimes setmanes han demostrat que tampoc hi ha eines ni determinació per preservar el català dins de les aules.

La llei d’educació de Catalunya, del 2009, consagrava en un text legislatiu la immersió lingüística com a “estratègia educativa”. I, el que és més important, establia que “els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual”. També fixava que en el primer curs de la seva escolarització els alumnes castellanoparlants tenen dret a una “atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua”, una mena de reforç per no quedar-se enrere. Res més. Però l’any següent va arribar la sentència de l’Estatut i es va acabar el miratge de dècades de consens sobre la immersió.

És aquesta sentència del TC –i no la llei Wert, ja derogada– la que mana. La que alimenta realment totes les resolucions del 25% de castellà, tant les individualitzades –la de Canet– com la que pretén imposar aquest percentatge a totes les escoles. I aquí hi ha la clau.

Els sectors que bramen reclamant l’ensenyament en castellà –demanen el 50%, no en tenen prou amb el 25%– el que volen és imposar-ho a tots els alumnes. No reivindiquen un dret individual, pretenen una imposició general que va contra el que esperen de l’escola la majoria de representants electes dels ciutadans. Tant és si el Parlament diu una altra cosa, ells tenen els tribunals. En una versió adaptada del vell “¿En tu DNI qué pone?“, fan valdre “a la meva sentència què hi diu?”. Tant és si només tenen 20 diputats de 135 entre els tres partits que fan aquesta guerra. Hi veuen una via per sobreviure –en el cas de Cs, per intentar ressuscitar– i no la deixaran anar. Difícilment l’ofensiva legislativa anunciada ahir per la Generalitat, i no concretada, podrà derrotar els amics dels tribunals.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a desembre 17, 2021 | 09:05
    Anònim desembre 17, 2021 | 09:05
    Si este Rufian fuera un hombre como se debe de ser tendría que haber dado un puñetazo en la mesa de los lameculos del PSOE y les habría dicho: fuera las sucias manos del TV y del TSJC, de la lengua cátalana, habrían abandonado el Congreso todos los de ERC y si es preciso irse al exilio. Es intolerable tanta humillación. No es posible comprender como estos de ERC se empeñan en mantener vivo a esos cadaveres momificados que son los herederos del TOP.
  2. Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a desembre 17, 2021 | 09:44
    Luisnomeacuerdo desembre 17, 2021 | 09:44
    La estupidez de los fascistas independentistas solo es superada por vuestra maldad, seguid así que vais bien.
    • Icona del comentari de: Anònim a desembre 17, 2021 | 14:19
      Anònim desembre 17, 2021 | 14:19
      Luis se fuerte', si persisteixes sabràs qui són els teus pares.
  3. Icona del comentari de: JordiP a desembre 17, 2021 | 10:05
    JordiP desembre 17, 2021 | 10:05
    Encertada la comparança entre el que volen uns i altres. Nosaltres tractem de que tothom tingui opció de parlar correctament ambdues llengües i els altres pretenen que tothom parli només una: la seva. Si això no és imposició i modals colonialistes, què és? I, per què un tribunal, per molt constitucional que es consideri, pot alterar amb tanta facilitat els termes d'una llei negociada, discutida i consensuada majoritàriament per un Parlament dintre de llurs competències? Si la llei NO és anticonstitucional, què significat té modificar-la mitjançant el TC? Qui i com ha de controlar les sortides de pista d'aital tribunal? Es permissible que aquest tribunal rectifiqui, modifiqui i alteri la redacció d'una llei legal? No és constitucional l'atribució al poble de la voluntad legislativa? No és, més aviat, que el TC no està complint aquesta funció constitucional del legislatiu?
  4. Icona del comentari de: Només es demana que la Generalitat compleixi les seves lleis a desembre 17, 2021 | 11:47
    Només es demana que la Generalitat compleixi les seves lleis desembre 17, 2021 | 11:47
    Recordem que la STC 31/2010 va dir que l'Estatut no era inconstitucional (apartat ensenyament), sempre que s'entengués que el castellà també era llengua vehicular a l'educació igual que el català. La Generalitat es va quedar passiva motivant que diverses famílies reclamessin la concreció d'horaris. El TSJC va donar la raó a les famílies i va requerir a la Generalitat que fent ús de les seves facultats naturals, fixés la manera de complir la seva obligació i horaris en castellà. La Generalitat es va negar a fer res i va desatendre els requeriments. Només després d'aquesta situació de passivitat i desobediència, és quan el TSJC, per fer possible l'execució, fixa prudencialment un 25% de temps en castellà per garantir-ne el caràcter vehicular, percentatge moderat que preserva el català com a llengua principal. Si la Generalitat entenia que era un altre el percentatge més adequat o el sistema a aplicar, només ho havia d'haver fet, en lloc de boicotejar tota acció, en pla “m'és igual com s'hagi d'aplicar el mateix Estatut, jo faré el que em doni la gana”. I a més hi ha l'article 21 de la Llei 1/1998 de 7 de gener de Política Lingüística de la Generalitat.

Respon a Només es demana que la Generalitat compleixi les seves lleis Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa