La posada en escena de la cimera per la llengua d’aquest dijous no pot amagar la impotència de les institucions catalanes per defensar la llengua fins i tot en àmbits formals, regulats legislativament. La batalla del carrer, de YouTube i de l’audiovisual en general semblava la més dura –perduda–, però les últimes setmanes han demostrat que tampoc hi ha eines ni determinació per preservar el català dins de les aules.
La llei d’educació de Catalunya, del 2009, consagrava en un text legislatiu la immersió lingüística com a “estratègia educativa”. I, el que és més important, establia que “els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual”. També fixava que en el primer curs de la seva escolarització els alumnes castellanoparlants tenen dret a una “atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua”, una mena de reforç per no quedar-se enrere. Res més. Però l’any següent va arribar la sentència de l’Estatut i es va acabar el miratge de dècades de consens sobre la immersió.
És aquesta sentència del TC –i no la llei Wert, ja derogada– la que mana. La que alimenta realment totes les resolucions del 25% de castellà, tant les individualitzades –la de Canet– com la que pretén imposar aquest percentatge a totes les escoles. I aquí hi ha la clau.
Els sectors que bramen reclamant l’ensenyament en castellà –demanen el 50%, no en tenen prou amb el 25%– el que volen és imposar-ho a tots els alumnes. No reivindiquen un dret individual, pretenen una imposició general que va contra el que esperen de l’escola la majoria de representants electes dels ciutadans. Tant és si el Parlament diu una altra cosa, ells tenen els tribunals. En una versió adaptada del vell “¿En tu DNI qué pone?“, fan valdre “a la meva sentència què hi diu?”. Tant és si només tenen 20 diputats de 135 entre els tres partits que fan aquesta guerra. Hi veuen una via per sobreviure –en el cas de Cs, per intentar ressuscitar– i no la deixaran anar. Difícilment l’ofensiva legislativa anunciada ahir per la Generalitat, i no concretada, podrà derrotar els amics dels tribunals.
