Els aeroports i el tràfic aeri en general són un debat obert a tot el món. Tant és així que fa pocs mesos el govern francès va abandonar el projecte d’ampliació de Roissy-Charles-de-Gaulle que li havia presentat el grup ADP -una societat privada que gestiona els aeroports de París i àrea metropolitana- per considerar-lo “obsolet”. Això no vol dir que s’abandoni la idea de l’ampliació, sinó que caldrà repensar el projecte per fer-lo “més coherent amb els objectius de lluita contra el canvi climàtic i de protecció del medi ambient”. El debat, però, continua obert i, de fet, els ecologistes francesos han arribat a plantejar el tancament del tercer aeroport de París, Le Bourget, per convertir-lo en una àrea verda. Una idea, per cert, què ha estat combatuda des del primer moment pels sindicats, que consideren que Le Bourget “crea llocs de treball” i “és positiu comercialment”.
La controvèrsia, a Europa, es viu intensament. Hi ha partits ecologistes estructurats que fins i tot han tingut responsabilitats institucionals a països tan importants com Alemanya, Itàlia o França i, per exemple, ara mateix formen part del govern federal belga. I, dins del debat mediambiental, el transport aeri és un dels camps de batalla ideològics més destacats.
A Catalunya, tot i tenir un ecologisme polític amb poc pes electoral, el xoc també és intens. I els arguments són més o menys els mateixos que als altres indrets d’Europa. L’únic lloc on això no passa és Madrid, on sembla que no hi ha ni natura ni medi ambient i els avions ni cremen combustible ni fan soroll. No només això, sinó que AENA i el govern del PSOE s’ofenen si algú vol examinar i avaluar el projecte. I si hi ha debat, no hi haurà diners. Menys pensar, més obeir i a dormir sense sopar.
