El passat cap de setmana, els polítics catalans empresonats van anar sortint en aplicació del tercer grau penitenciari. Hi va haver imatges d’alegria col·lectiva i una certa distensió social, certament, però tots els presos polítics van coincidir en expressar la seva convicció que aquest període seria curt, d’unes quantes setmanes. I pot ser que encara sigui més breu. El Tribunal Suprem ha decidit imposar-se com a regulador últim de les condicions de compliment de condemna, en detriment de les audiències provincials que són la instància que se n’ha ocupat fins ara. Un canvi que té per objectiu retornar a la cel·la als protagonistes del referèndum de l’1 d’Octubre.
Hem vist, successivament, com s’ha anat retorçant el dret contra els líders independentistes. Primer el penal, després el processal i, ara, el penitenciari. Tot s’hi val per aplicar i allargar les represàlies de l’Estat contra les persones que van encapçalar un moviment cívic i polític que ha demostrat reiteradament que té la majoria al Parlament i al carrer. Per a la gent, l”a por ellos‘ va tenir forma de porra, agressions i humiliació. Per als líders s’hi reserva la piconadora judicial i la pressió contra l’entorn familiar i social, un segon ‘a por ellos‘, més sofisticat i que es pot administrar gairebé a voluntat.
Estem vivint la segona sentència de Marchena, aquesta vegada en ple estiu i sota amenaça de rebrot massiu de la pandèmia. Però cal articular una resposta de primer nivell contra l’abús i la represàlia. I, si no n’hi ha, els partits seran desbordats.
