Sanitat, any zero

"Argimon és un conseller sense por a causa de la seva trajectòria i s'espera d'ell un rellançament ambiciós de la sanitat catalana"

La pandèmia ha deixat un panorama esfereïdor en la sanitat catalana. Metges cremats, joves (i no tan joves) que necessiten urgentment atenció psicològica o psiquiàtrica per a la qual no hi havia prou recursos –se n’estan posant, als CAPs i en serveis domiciliaris–, llistes d’espera més llargues i retard en la detecció precoç, per esmentar les qüestions més preocupants. Plovia sobre mullat per culpa de les retallades de la crisi del 2008 i el desastre és considerable. És especialment preocupant la devastació que senten els sanitaris, perquè ells eren els que mantenien en peu un sistema tensionat. Però el problema va molt més enllà, és molt més ampli i és estructural.

Els experts ho han estudiat, per encàrrec del govern de Torra, i han demanat un increment de 5.000 milions d’euros en el pròxim pressupost, que l’actual govern s’ha compromès a aportar. Els indicis apunten en la bona direcció, però s’han de traduir en uns pressupostos aprovats. Després serà l’hora d’avaluar a què es destinen aquests recursos addicionals, plans que el Departament de Salut ja està dissenyant. Divendres, el conseller, Josep Maria Argimon, es va mostrar segur que hi haurà aquest increment de 5.000 milions, a la seva peculiar manera, en una entrevista a Els matins, de TV3. “Si al final no hi són, ja vindré a dir-li què faig”, va etzibar a la directora del programa, Lídia Heredia. Ella va deixar que se sentís el silenci que va venir a continuació i finalment li va preguntar: “Plegarà?”. En aquest punt Argimon va frenar i va recuperar la idea inicial: segur que els 5.000 milions hi seran.

Argimon és un conseller sense por a causa de la seva trajectòria, que no és la d’un polític de partit sinó la d’un tècnic d’alt nivell que fa anys que es dedica a la gestió de la sanitat pública, amb conviccions polítiques però indiferent a la confecció de les llistes electorals. Això el fa més lliure. I genera unes expectatives enormes, possiblement exagerades però inevitables, perquè és respectat pel sector, perquè el coneix i perquè en sap les mancances. S’espera d’ell un rellançament ambiciós de la sanitat catalana, malgrat l’infrafinançament, per passar dels aplaudiments a la millora de les condicions de treball i d’atenció a l’usuari.

Comentaris

    Àngela 11/10/2021 9:30 am
    Esperem molt d'aquest conseller que no és polític de professió. A veure si satisfarà les expectatives.

Nou comentari