L’aixecament del toc de queda serà possiblement la millor notícia que podrem esperar els catalans aquesta setmana. Les ganes per recuperar els carrers en horari nocturn són moltes. Segurament qualsevol, fent una enquesta ràpida a les persones que té més a la vora, arribarà ràpidament a la conclusió que es tracta d’una mesura rebutjada per una àmplia majoria. No volem toc de queda perquè ens considerem persones adultes, coneixem els riscos de la Covid-19 i sabem perfectament com protegir-nos. Els fans més incondicionals d’aquesta restricció els trobem en dependències governamentals. El toc de queda s’ha convertit en una mesura històrica que haurà de ser analitzada amb detall: la seva implantació probablement hagi estat un error i al mateix temps sigui una mostra de la incapacitat dels governants de fer front a la gestió de la pandèmia a tot el món amb propostes menys lesives per a la llibertat individual. Ens han tancat a casa mig any de forma generalitzada a partir de les deu de la nit amb l’excusa principal que els joves feien ‘botellons’.
Cal continuar remarcant que la mesura no sembla estar basada en cap evidència, sinó en un apriorisme: la mobilitat et condueix a la infecció. Però el fet que, per una banda, el confinament nocturn hagi estat la causa de la reducció del nombre de trobades amb risc de contagi no treu que, per un altra, hagi pogut promoure reunions que derivessin en l’efecte contrari al desitjat. Qui està en disposició d’aportar davant d’un jutge alguna prova de la relació causa-efecte que li serveixi per acabar dictaminant que limitar la mobilitat nocturna fa caure els contagis? Al cap i a la fi, un confinament nocturn no és un confinament total com el que vam patir el març i abril del 2020 i aquesta limitació de mobilitat de vuit hores tant ha impedit una mena d’interaccions com n’ha generat d’altres, igualment amb perill d’infecció. El toc de queda ha estat un obstacle que la ciutadania ha tingut al mig del camí tot l’hivern i, en trobar-se’l, ha recalculat la ruta alternativa. A més a més, el toc de queda pot haver generat altres problemes, però els governs no tenen pressa a analitzar de forma seriosa els efectes adversos de les mesures i molt menys assumir errors.
Aquest dilluns la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha dit que el toc de queda a Catalunya podria desaparèixer el 9 de maig si les dades ho permeten. Poc després els secretari general de salut, Marc Ramentol, ha apuntat que això no està decidit. Sigui com sigui, el Govern, com qualsevol altre govern del món que ha apostat per aplicar aquesta mesura, no ha aportat cap prova inapel·lable sobre els efectes positius d’aquesta restricció. Hem deixat de tenir contagis? No. Hem deixat de tenir onades? No. La necessitat d’aturar la mobilitat s’explicava en el context de la primera onada, quan no sabíem de quin mal havíem de morir i no teníem absolutament material de protecció ni cap mena d’informació del tot fiable. Actualment, amb material de protecció, més informació i les vacunes, el factor mobilitat no pot tenir tan de pes. Per això el toc de queda hauria de quedar reservat per un pla d’actuació en situacions realment extremes: moments en què no hi hagués mascareta al món que ens en pogués alliberar.
Els governs han demostrat massa passió per una gestió de la pandèmia de caire repressiu. Recordem que el govern espanyol va treure els militars a alliçonar-nos i a Catalunya qui ens té amb l’ai al cor és el conseller que dirigeix el cos dels Mossos d’Esquadra. Per contra, les iniciatives privades han posat sobre la taula que es pot anar guanyant terreny al virus fent les coses bé, com ha demostrat aquest cap de setmana el projecte Obrir Girona. S’ha demostrat per Setmana Santa amb un turisme rural que ha pogut reactivar-se, i una restauració que ha pogut seguir operant a mig gas. També centres esportius i gimnasos han mantingut l’activitat. Alguna cosa estarem fent bé. Per això, preguem perquè el toc de quedi ben guardat al fons d’algun calaix. El confinament nocturn s’hagués pogut substituir per un impuls més decidit del teletreball, i això no s’ha fet.
