Seria una gran notícia veure el rei emèrit espanyol, Joan Carles I, assegut no al tro sino a la banqueta dels acusats. Si això passés seríem en qualsevol país democràtic europeu, però certament no a Espanya. Tot i que ja fa uns anys que es va obrir la veda per treure a la llum pública les irregularitats econòmiques, morals i ètiques del ‘campechano’, encara gaudeix d’una enorme protecció -i fins i tot respecte i reconeixement- per part de les elits espanyoles i dels grans partits polítics espanyols. I ho sap.
Per això no m’imagino l’emèrit especialment intranquil pel que pugui passar a Espanya. Però és que com ha d’estar preocupat algú a qui no es pot jutjar per res del que hagi fet mentre era rei? En canvi, deu estar una mica més angoixat pel que s’està investigant fora del seu ‘cortijo’. I l’home té una cara ben dura. Escriu la cronista reial Pilar Eyre que quan van informar a Joan Carles que ella estava escrivint el llibre ‘La soledat de la reina’, ell va dir que si només es parlava d’amants i infidelitats li era igual, que no tenia “cap importància”, perquè el que realment el preocupava era que tot derivés cap a la qüestió dels diners.
Les anades i vingudes sentimentals i carnals de Joan Carles no importen a ningú -més enllà de la pura, i humana, xafarderia-. El que sí que és un escàndol és que les seves passions hagin perjudicat a l’economia dels ciutadans -com ja ha quedat demostrat amb el cas Corinna-. I es que cada setmana apareixen més anomalies i escàndols econòmics del pare de Felip VI. Massa poc trobem als mitjans de comunicació espanyols aquests tripijocs de Joan Carles, però no ha passat el mateix a la premsa internacional, que assiteix atònita a un escàndol de dimensions globals.
El gran comissionista que és Joan Carles ha aconseguit abduir a gran part de l’ecosistema espanyol, però ho té molt difícil amb la justícia i els mitjans d’altres països que no tenen cap motiu per callar, tapar i consentir els seus irregulars afers econòmics. Que el ‘campechano’ no se surti amb la seva. El que cal no és entretenir-se parlant de les seves amants, sinó investigar a fons i amb rigor què ha fet, com s’ha aprofitat indecentment de la institució i, per tant, de tota la ciutadania, i, sobretot, denunciar què és i d’on ve aquesta monarquia borbònica. Que no pugui continuar sent ‘el rei del mambo’.
