Entrem en una nova fase de l’era Covid, inaugurada oficialment fa un any, amb els petits canvis que hi ha a partir d’aquest dilluns en les mesures per restringir l’activitat social. S’aixeca el confinament comarcal i això, que dit així pot semblar una nimietat, posa tot el país al nostre abast. Com que ja ens hem tret del cap allò d’agafar un vol low cost cada dos per tres per fer escapades, la possibilitat de circular per tot Catalunya ens sembla una festa. Ara bé, el repte ara és aconseguir fer la bogeria d’anar un cap de setmana a la Garrotxa amb qui ens doni la gana. Perquè resulta que només s’hi pot anar amb els convivents oficials i que aquesta condició s’ha de demostrar amb papers si se’t planta davant del cotxe un policia. Per raons sanitàries, ens trobem en un panorama surrealista en què hem d’anar per la vida amb el llibre de família o un certificat d’empadronament.
És evident que aquesta mesura no encaixa amb la realitat social, que molta gent viu en habitatges on no està empadronada i que encara més gent manté una relació estreta, estretíssima, amb gent amb qui no conviu. Molta gent viu sola però no vol dir que no tingui bombolla. Els anglosaxons tenen el fantàstic terme living apart together per descriure parelles que funcionen així. Són formes d’organització social que simplement no es contemplen en la regulació que entra ara en vigor, per un excés de complexitat i una dificultat òbvia del control. Perquè, afortunadament, no hi ha un registre de bombolles de fet. Només faltaria això.
El més important és preservar la salut pública i el control de la propagació del virus, però si s’opta per “donar aire” i per fer-ho s’aplica un model d’hiperregulació en lloc d’un model d’autoresponsabilitat –malgrat l’enganyifa dels inútils certificats que porten aquest nom–, inevitablement en quedaran fora moltes casuístiques i hi haurà ciutadans que en sortiran injustament perjudicats. I, el que encara és pitjor: la patata calenta es passa a la policia, el poder discrecional de la qual es dispara, cosa que pot ser un problema per als mateixos agents que l’hagin de gestionar i una invasió òbvia de la privacitat i la llibertat dels ciutadans, que dependrà absurdament d’un certificat que oficialitzi la seva vida privada.
12 
