Sovint hem pensat amb cansament que l’Estat ja no ens podia sorprendre més, que ja no quedaven més línies vermelles per travessar. Però la polèmica d’aquests darrers dies arran de la destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos com a màxim responsable de la Guàrdia Civil a Madrid, ha deixat encara més al descobert i en evidència els budells d’aquest país de sorpresa permanent que és Espanya. És un absolut escàndol -i impossible d’imaginar en altres països democràtics- que un partit amb representació parlamentària, com ho és VOX, estigui cridant a la insubordinació de l’Exèrcit i la Guàrdia Civil; i tot això mentre Cayetana Álvarez de Toledo, del PP, es refereix al pare de Pablo Iglesias amb el terme “terrorista”.
Tot això ha passat aquesta última setmana a Espanya. I per quin motiu ha esclatat de cop la guerra dins el propi Estat? Perquè s’ha tocat a la Guàrdia Civil! És inversemblant, però els fets d’aquests dies certifiquen el que alguns fa temps que ja sabien: que la benemèrita és del tot intocable. I si algú s’atreveix, si algú gosa atacar a la Guàrdia Civil, la pròpia maquinària interna de l’Estat es regira per evitar-ho. L’Estat contra l’Estat, i els que validaven aquestes actuacions contra l’independentisme ara estan prenent de la seva pròpia medicina. La democràcia, de nou, en entredit.
I és una llàstima, perquè a Espanya hi ha demòcrates, i tant que n’hi ha! El que passa és que el relat que s’ha imposat a l’Estat és el que s’entronca amb el franquisme, el d’aquells que van guanyar la Guerra Civil. I, per suposat, de tant en tant s’encarreguen de recordar-ho. És lamentable, però ha quedat comprovat que les entranyes mateixes de l’Estat espanyol somien amb un nou, actualitzat i reeixit “Quieto todo el mundo!”.
